Rússia acusa Ucraïna d'intentar matar Putin amb un atac amb drons contra el Kremlin

MoscouRússia acusa Ucraïna d'haver intentat assassinar el president rus, Vladímir Putin, amb un atac amb drons a Moscou la matinada d'aquest dimecres, tot i que Kíiv ho nega categòricament. El govern rus assegura que dos aparells no tripulats van sobrevolar el complex del Kremlin i que l'exèrcit els va destruir, cosa que va provocar una explosió quan un dels drons era just sobre la cúpula del Senat, tal com mostra un vídeo difós a les xarxes socials. Les imatges han provocat estupor entre molts moscovites, que veien les imatges amb incredulitat i es preguntaven com és possible que aquest suposat atac hagi estat, com a mínim, tan a prop de provocar danys a la seu del poder polític rus. L’explosió per neutralitzar els drons no ha provocat ferits ni danys en els edificis del Kremlin. De fet, el president rus no era al complex: tot i que és la seva residència oficial, no hi viu.

Aquest suposat "intent d’atemptat", com l'ha qualificat Moscou, no ha activat, aparentment, cap reforç de la seguretat al metro ni als carrers més concorreguts de la capital russa, per on els ciutadans transitaven aquest dimecres amb total normalitat. Només l'accés a la plaça Roja està tancat i diversos carrers del centre estan tallats al trànsit pels preparatius de la desfilada del Dia de la Victòria, que se celebrarà el 9 de maig, per commemorar la derrota de l'exèrcit nazi a la Segona Guerra Mundial.

La preocupació de molts està en saber quina serà la reacció del Kremlin i si hi haurà una escalda del conflicte. Precisament a Rússia hi ha expectació pel que pugui passar durant la diada de la setmana que ve, ja que l’executiu de Putin ha qualificat els fets d'"atac terrorista i un atemptat contra el president rus en vigílies del Dia de la Victòria".

El primer vídeo difós l'han penjat a primera hora d'aquest dimecres un grup de veïns d'un barri situat a davant del Kremlin, a l'altra banda del riu Moskvà, i després l'han recollit mitjans russos i canals de Telegram. Les imatges de l’explosió sobre el Kremlin han obert els informatius de les televisions del país, i Piervi Kanal, una de les més importants, ha tractat la qüestió en una tertúlia especial en què s'ha especulat sobre quina seria la resposta russa al suposat atac, pregunta que també es formulen ciutadans russos consultats per aquest diari a peu de carrer. Tothom dona per fet que el Kremlin està preparant una resposta i, més enllà de si es tracta d’un atac de falsa bandera –punt amb el qual s’especula després que Ucraïna hagi negat la seva implicació en els fets d'aquest dimecres a la capital russa– el govern rus té tots els elements per endurir la seva acció armada sobre territori ucraïnès. De fet, en el seu comunicat, l'executiu ja deixa clar que "la part russa es reserva el dret a respondre on i quan ho consideri oportú".

El govern ha deixat clar que Putin pensa seguir amb la seva agenda habitual i “no ha alterat el seu horari de treball, que continua com sempre”. Tampoc es preveuen canvis a la marxa militar del 9 de maig, tot i que ja s’hi van introduir modificacions prèviament al cancel·lar la desfilada del Regiment Immortal, una concentració de milers de ciutadans pel centre de Moscou que solen mostrar fotografies d’avis i altres avantpassats que van lluitar a la Segona Guerra Mundial. Precisament el Kremlin va justificar la decisió al·legant qüestions de seguretat.

Kíiv se'n desentén

El govern ucraïnès ha negat la seva implicació de forma clara: "Nosaltres no ataquem Putin o Moscou. Nosaltres lluitem en el nostre territori, defensem els nostres pobles i ciutats", ha dit el president, Volodímir Zelenski, en una roda de premsa des de Hèlsinki, on s'ha reunit amb el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i els primers ministres de Suècia, Noruega, Dinamarca i Islàndia. "No hem atacat Putin, el deixem per als tribunals", ha subratllat. "[Putin] no té victòries per vendre; el segon exèrcit del món està perdut. Ha de motivar la seva gent d'alguna manera", ha argumentat Zelenski, que ha afegit: "La solució és simple: marxeu del nostre territori [...]. És molt més fàcil que tot aquest tipus d'informacions i manipulacions".

I des de Kíiv, l'assessor de la presidència ucraïnesa, Mikhailo Podoliak, ha alertat que es podria tractar d'un atac de falsa bandera per justificar una escalada russa. “Rússia està preparant un atac terrorista a gran escala. Primer deté un gran grup subversiu a Crimea i després mostra drons sobre el Kremlin”, ha dit.

Podoliak es referia a una acció dels serveis de seguretat russos, que asseguren haver desarticulat un pla per atacar els representants del govern rus a Crimea. En l'operació han detingut set homes –russos, ucraïnesos i búlgars–, a qui acusen de transportar explosius i components per fabricar bombes. Segons l'agència estatal russa TASS, els serveis secrets russos diuen que el pla desarticulat havia estat ideat pel subcap de l'oficina del president d'Ucraïna, Roman Maixovets, però no ofereixen cap prova de l'acusació.

Nova onada d'atacs a Ucraïna

Mentrestant, a Ucraïna, per tercera nit consecutiva, Rússia ha llançat aquesta matinada una nova onada d'atacs que han impactat fins i tot sobre la capital, Kíiv. Ucraïna assegura que ha abatut 21 dels 26 drons llançats per Rússia. Tres dels que sí que han aconseguit impactar ho han fet en una infraestructura petroliera a la província de Kirovohrad, al centre d'Ucraïna, i han generat un gran incendi en un dipòsit de petroli ucraïnès. Al mateix temps, un dipòsit de combustible rus també cremava en territori rus pròxim al pont que uneix el país amb Crimea.

Però els bombardejos no han tingut només objectius logístics. A Kherson, la ciutat del sud alliberada per Ucraïna el setembre passat, han mort 12 civils en bombardejos contra un supermercat i contra una estació de tren. Quatre persones més han mort en municipis propers a la ciutat per atacs russos llançats des de les zones ocupades de la regió. Tres de les víctimes eren enginyers que estaven treballant per reparar els danys causats a la xarxa elèctrica en bombardejos russos anteriors.

La majoria d'aquests atacs del Kremlin tenen de nou en el punt de mira el subministrament energètic ucraïnès. Són una resposta a les explosions que han patit en els últims dies diverses infraestructures i vies de tren que Moscou utilitza per proveir de combustible les seves tropes. Un dels sabotatges més significatius va ser dissabte passat a la ciutat de Sebastòpol, a Crimea, que Ucraïna no ha reivindicat ni tampoc ha negat oficialment, però que Moscou atribueix a Kíiv. Aquest dimecres a la matinada s'ha declarat un altre incendi en un dipòsit de combustible a Volna, a la regió russa de Krasnodar, a uns 10 quilòmetres del pont que uneix Rússia amb la península annexionada de Crimea, segons l'agència Efe.

La nova onada de bombardejos també és un intent de restar poder a l'exèrcit ucraïnès per a la seva esperada contraofensiva, que algunes veus a Rússia temen que es llanci la setmana vinent, coincidint amb el Dia de la Victòria rus, el 9 de maig. Els dos bàndols han llançat intensos atacs de llarga distància en els últims dies, com a etapa prèvia a la contraofensiva que ha d'obrir una nova fase decisiva de la guerra. El més mortífer va ser l'atac amb míssils de divendres que va deixar 23 civils ucraïnesos morts.

Aquest dimecres des de Hèlsinki, Zelenski ha dit que Ucraïna durà a terme la contraofensiva "aviat", cosa que confia que ajudarà a convèncer els seus socis occidentals perquè enviïn avions de combat, com fa mesos que demana. "Estic segur que aviat tindrem avions. Perquè aviat farem una ofensiva, i després d'això estic segur que ens donaran avions. M'agradaria més que fos al revés perquè seria més fàcil per a nosaltres, però les coses són com són i estem agraïts per tot", ha afirmat el president ucraïnès.