On és el dron dels Estats Units abatut al mar Negre i què en pot treure Putin?

BarcelonaRússia ha demanat als Estats Units que aturi els vols "hostils", després que dimarts un caça del Kremlin va topar contra un dron espia nord-americà i el va fer caure al mar Negre, un xoc que es va produir en espai aeri internacional sobre les aigües a l'oest de la península de Crimea. Es tracta del primer incident directe entre les dues potències des de l'inici de la invasió d'Ucraïna, ara fa un any. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha manifestat aquest dimecres que les relacions entre els Estats Units i Rússia estan en un estat "lamentable". I el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, ha avisat que qualsevol incident entre les dues potències "sempre comporta riscos molt grans", i ha culpat Washington per volar "per on li dona la gana".

Els responsables de Defensa de tots dos països han parlat per telèfon aquest dimecres, tot i que cap de les dues parts han enviat missatges de distensió. Després de la conversa amb el seu homòleg rus, Serguei Xoigú, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha afirmat que la persecució dels avions russos al dron nord-americà "va ser intencionat", tot i que ha admès que no està clar si el contacte físic va ser buscat o un accident.

Per la seva banda, en declaracions a l'agència oficial TASS, l'ambaixador de Rússia als Estats Units, Anatoli Antónov, que dimarts va ser cridat al departament d'Estat per donar explicacions sobre l'incident, ha considerat "inacceptable" l'activitat militar dels Estats Units "al voltant de les fronteres russes", en referència a la península de Crimea, que Moscou es va annexionar l'any 2014. "Què fan a milers de quilòmetres dels Estats Units? La resposta és òbvia: estan recopilant informació d'intel·ligència que després el règim de Kíiv utilitza per atacar les nostres forces armades i el nostre territori", ha dit el diplomàtic. Antónov ha defensat que si un dron rus aparegués "a prop de Nova York o San Francisco", l'exèrcit nord-americà no permetria una incursió en el seu espai aeri o marítim.

Què sabem de l'incident?

La versió de Washington és que dos caces Su-27 van estar seguint el dron, que feia una operació rutinària de vigilància, durant 30 o 40 minuts, s'hi van creuar de manera "perillosa i no professional" i un d'ells li va tirar combustible al damunt i després va tocar el seu propulsor, cosa que va obligar el comandament de l'aparell no tripulat a tirar-lo al mar. Segons el Pentàgon, les càmeres del dron poden observar Crimea des de l'espai aeri internacional, i ho fan regularment des de l'inici de la guerra, en vols que duren unes deu hores.

En canvi, Moscou va assegurar des del primer moment que la presència de l'aparell de vigilància dels Estats Units era una "provocació" perquè l'aparell estava fent una activitat "inacceptable" a tocar de la frontera amb Rússia, i que a més tenia apagat el sistema per senyalitzar la seva posició. L'ambaixador rus a Washington ha dit que els seus pilots "no van fer servir armes ni van tenir contacte directe" amb l'aparell, el qual només van identificar perquè "s'estava acostant a la frontera de la Federació Russa".

Què són els drons Reaper?

El dron abatut al mar Negre és un MQ-9, un model que els Estats Units utilitza des de fa dècades en diferents conflictes. Es tracta d'un gran aparell no tripulat fabricat per General Atomics, que s'opera des de bases als Estats Units, cosa que evita posar en perill els pilots. Pot incorporar armament, tot i que en aquest cas el Pentàgon diu que només anava equipat amb aparells de vigilància. Té una envergadura de 22 metres, pot volar a 50.000 peus d'altura (15 km) amb una autonomia de 24 hores, cosa que el fa adequat per a missions de vigilància. En aquest cas la seva principal funció és donar suport a les operacions de combat recopilant informació sobre possibles objectius i moviments de tropes.

Chris Woods, expert en drons, explica a l'ARA que aquest tipus d'aparells s'han convertit en "una de les armes més efectives en el camp de batalla modern, sobretot, per recollir informació d'intel·ligència, encara que de vegades també es poden fer servir per disparar míssils." Els drons ofereixen dos grans avantatges: eviten posar en perill la vida de pilots i tenen un cost relativament baix. "Es poden enviar en missions de reconeixement arriscades a baix cost".

Els primers aparells d'aquest tipus, els Predator, s'utilitzen habitualment des de mitjans de la dècada dels noranta, quan l'OTAN els va fer servir als bombardejos de Sèrbia. Més tard, en les invasions nord-americanes de l'Afganistan i de l'Iraq es va generalitzar el seu ús, controvertit per l'elevat nombre de víctimes civils que ocasionaves, fet que van destapar revelacions com les de Julian Assange a Wikileaks. Tot i que els Estats Units disposen de molts models de drons, el 2017 el Reaper va substituir el Predator com a principal aparell no tripulat de l'aviació nord-americana. Avui en dia les forces armades dels Estats Units tenen més pilots de drons que d'aparells tripulats.

Què hi fan al mar Negre?

Woods afegeix que els drons funcionen dins d'una "gran xarxa d'espionatge formada també per avions espia i satèl·lits". Amb aquesta xarxa, els Estats Units "poden saber què està passant a Ucraïna i als voltants". La clau és la intel·ligència electrònica: poden rastrejar telèfons mòbils, obtenir dades i metadades específiques, i tot depèn dels aparells de què estiguin equipats. Aquesta feina d'espionatge es pot fer des de l'espai aeri internacional: "Els Estats Units no volen arriscar-se a un conflicte directe a Ucraïna i per això els seus drons no entren dins l'espai aeri ucraïnès", diu l'analista. El problema és que Rússia considera Crimea el seu territori: "Aquí la clau és com de prop va arribar el dron a l'espai aeri que Rússia considera propi".

On és el dron?

Un dels grans interrogants ara és on són les restes de l'aparell abatut. El Pentàgon ha dit que el van estavellar a les aigües properes a l'illa de la Serp, que es va fer cèlebre a Ucraïna per la resistència dels mariners locals en els primers dies de la invasió russa. Però no ha aclarit si han intentat recuperar-les o si Rússia està en disposició de fer-ho. No és el primer cop que els Estats Units perden un d'aquests aparells –ha passat a l'Iran i a Síria i, per tant, és fàcil pensar que aquests països aliats del Kremlin els hagin passat la informació– però el tema és molt delicat.

El secretari del Consell de Seguretat rus, Nikolai Pàtruixev, ha assegurat que Moscou buscarà les restes: "No sé si serem capaços de trobar-les, però ho hem de fer (...). Espero que tinguem èxit", ha dit a la televisió estatal.

Segons diversos mitjans nord-americans, el Pentàgon es plantejava enviar drons a l'exèrcit ucraïnès, però els plans s'han aturat per por que un dron pugui ser abatut i acabi en mans russes. "Els Estats Units són molt curosos amb mirar de no deixar restes dels aparells, i a l'Iraq i a Síria hem vist com bombardejaven les zones on havien perdut un dron per destruir-lo abans que caigués en mans enemigues. Però això a Ucraïna no ho poden fer. Encara que probablement Rússia ja té Reapers, el més important per al Kremlin, si pot recuperar aquestes restes, és saber quins aparells d'espionatge contenia", afegeix Woods.

I va més enllà: "El programa de drons russos porta dècades d'endarreriment respecte del dels Estats Units, i per això han hagut de recórrer a drons iranians a Ucraïna, però si hi ha una informació crucial que Rússia pugui oferir a la Xina, que sí que té un programa de drons molt desenvolupat, el fet que Rússia rebés drons xinesos canviaria de ple la guerra a Ucraïna". Amb tot, estem davant d'un programa secret: "Només els nord-americans saben què hi havia al dron i quina informació els permetia obtenir".