Macron: "Putin ha revifat l'OTAN amb la pitjor de les descàrregues elèctriques"

Brussel·les / BarcelonaEl president de França, Emmanuel Macron, ha comparegut aquest dimecres a Bratislava, la capital d'Eslovàquia, on ha fet un discurs llarg per defensar la necessitat que l'OTAN continuï armant Kíiv per fer front a la invasió russa. Alhora, ha fet una mena de disculpa pública. Va ser ell qui, fa quatre anys, va deixar anar una de les frases més contundents contra l'Aliança Militar. "Està en mort cerebral", va dir llavors en referència a la decadència de l'organisme. Aquest dimecres ja ha assegurat que l'OTAN està més viva que mai. "Vaig fer servir una paraula molt dura per referir-me a l'OTAN el desembre del 2019 [...]. Però avui puc dir que Vladímir Putin l'ha despertat amb la pitjor de les descàrregues elèctriques", ha dit fent referència a la guerra d'Ucraïna. "Per això estic a favor, i serà objecte de debat col·lectiu les setmanes vinents, d'oferir garanties de seguretat creïbles i tangibles a Ucraïna", ha dit també sobre la petició de Kíiv de formar part de l'OTAN. Això sí, Macron encara opta per una via específica que no sigui l'adhesió total.

Des de Bratislava, Macron viatjarà a Chisinau, a Moldàvia, on aquest dimecres a la tarda han començat a arribar els fins a gairebé un centenar de líders d'Occident que s'hi reuniran aquest dijous en el marc de la segona cimera de la Comunitat Política Europea. Aquest fòrum intergovernamental, invent precisament de Macron, pretén construir un nou ordre europeu al marge de la influència de Putin.

El fet que se celebri a Moldàvia té un alt valor simbòlic, perquè és un país que està dividit entre els que opten per un acostament a la Unió Europea i pels que prefereixen mantenir els llaços amb el Kremlin. "El meu missatge als moldaus és que som al seu costat", ha remarcat en roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que vol que països com Moldàvia, que neden entre dues aigües, acabin caient del costat de l'òrbita comunitària.

Mentrestant, els atacs contra Rússia marquen l'actualitat de la invasió russa a Ucraïna. L'endemà de l'atac amb drons contra edificis de barris residencials de Moscou, el governador de la regió russa de Krasnodar ha denunciat que un dron ucraïnès ha atacat la refineria Afipski, prop del port de Novorossisk, al mar Negre. És la segona refineria russa a la zona que pateix un atacs així. A més, el governador de Belgórod, la regió russa fronterera amb Ucraïna, també ha denunciat un bombardeig amb artilleria que hauria causat almenys quatre ferits a la localitat de Xebékino, que ha patit tres atacs aquesta setmana segons les autoritats russes.

Ucraïna no s'ha atribuït cap de les accions –tampoc la de dimarts–, però Moscou, que lamenta la falta de condemna dels països occidentals, n'acusa Kíiv i alhora intensifica els bombardejos de les ciutats ucraïneses, que causen la mort de civils diàriament. Si dimarts una dona va morir i quatre persones més van ser ferides en un atac a a la capital ucraïnesa, aquest dimecres un civil de 60 anys ha mort en un atac prop de Khàrkiv.

La Casa Blanca diu que Kíiv no ha d'atacar fora de les seves fronteres

La Casa Blanca s'ha pronunciat aquesta matinada amb rotunditat sobre els atacs de dimarts a Moscou: "No donem suport als atacs en territori rus. I punt", ha afirmat la portaveu de Joe Biden en roda de premsa. Washington és de lluny el principal subministrador d'armament a Kíiv, amb la condició que l'utilitzi només amb finalitats defensives i per recuperar el territori ocupat pel Kremlin, però no per atacar Rússia, com han dit repetidament els seus representants. Segons l'agència AP, aquesta setmana s'ha d'anunciar un nou paquet d'ajuda militar, que Kíiv s'hauria compromès a no utilitzar fora de les seves fronteres.

Les autoritats ucraïneses són curoses de no atribuir-se cap acció a l'exterior: ni els atemptats contra propagandistes russos, ni les incursions de la setmana passada a Belgórod amb milicians russos anti-Putin ni els atacs de dimarts a Moscou. El New York Times va assegurar fa algunes setmanes que els serveis d'intel·ligència estatunidencs donaven per feta l'autoria ucraïnesa de l'atac amb drons al Kremlin del febrer, cosa que generava inquietud a la Casa Blanca pel perill que la guerra s'escampi. Enmig hi ha la promesa dels aliats de Kíiv de fer-li arribar caces F-16 per protegir el cel del país.

Si es confirma que Ucraïna és al darrere dels atacs (sigui Zelenski o algun sector de l'exèrcit o els serveis d'intel·ligència, i sigui directament amb personal ucraïnès o amb russos contraris a Putin), les accions encaixarien amb les accions preparatòries de la tan anunciada contraofensiva ucraïnesa, encara que semblen buscar un impacte més psicològic que de destrucció d'infraestructures. La ciutadania russa no havia vist encara la guerra tan a prop.