Rússia ataca cinc estacions de tren al centre i l'oest d'Ucraïna

Cinc estacions de tren al centre i l'oest d'Ucraïna han sigut objecte de diversos atacs russos aquest dilluns, en un intent de dificultar el subministrament d'armes per part de països aliats d'Occident, segons ha alertat l'exèrcit ucraïnès i ha confirmat més tard el ministeri de Defensa rus. Tots els atacs s'han produït amb una hora de diferència i s'han hagut d'aturar setze trens de passatgers, segons ha informat el director de la companyia de ferrocarrils del país, Aleksandr Kamixin. Els coets han impactat en dues ciutats de la regió central de Vínnitsia, on hi ha hagut almenys cinc morts i 18 ferits, segons la Fiscalia ucraïnesa, i les forces russes també han bombardejat les regions de Lviv, Poltava i Rivne. Aquests atacs simultanis arriben dues setmanes després del mortífer bombardeig a l'estació de Kramatorsk, on gairebé 60 persones van perdre la vida mentre esperaven per marxar de la ciutat cap a zones més segures.

L'exèrcit de Vladímir Putin també ha destruït un dipòsit d'armament a prop de Sloviansk, a la regió de Donetsk, i altres instal·lacions militars, segons ha dit el ministeri de Defensa rus. Els atacs a aquesta província aquest dilluns han provocat la mort d'almenys quatre persones, inclosos dos infants, segons ha lamentat el governador regional, Pavlo Kirilenko.

A Mariúpol, que segueix sent un dels punts més calents a Donetsk, Moscou ha anunciat aquest dilluns un alto el foc per evacuar els civils de la planta siderúrgica d'Azovstal. "A partir de les 14 hores (hora de Moscou) aturaran unilateralment qualsevol hostilitat, retiraran les unitats a una distància segura i garantiran la retirada" dels civils, ha assegurat el ministeri de Defensa rus. Era la primera vegada que el Kremlin no vinculava l'alto el foc a una rendició dels defensors. Tot i això, el govern ucraïnès ha subratllat que no hi havia hagut "cap acord" per a l'obertura d'un corredor humanitari des de les instal·lacions assetjades, per la qual cosa no es podia garantir la seguretat dels civils que en volguessin sortir. A més, hores després, les autoritats ucraïneses han assegurat que les forces russes seguien atacant el complex industrial. "L'enemic continua atacant les nostres defenses a la zona de la planta d'Azovstal, utilitzant avions, artilleria... disparant amb tancs i intentant avançar amb grups d'assalt, violant l'ordre del seu propi comandant suprem", ha dit l'assessor presidencial ucraïnès Oleksi Arestovitx en un vídeo, segons informa Reuters.

Després que Ucraïna hagi negat un acord sobre el corredor humanitari a Mariúpol, un alt diplomàtic rus ha argumentat que un alto el foc "no és una bona opció ara mateix" perquè Kíiv l'aprofitaria com una oportunitat per intentar desacreditar Moscou. "Ucraïna està soscavant els nostres esforços per obrir corredors humanitaris, de manera que no creiem que un alto el foc sigui una bona opció ara", ha dit Dmitri Polianski, primer representant permanent adjunt de Rússia a les Nacions Unides, segons ha informat Reuters citant l'agència russa RIA.

El govern ucraïnès ha demanat a l'ONU que sigui "iniciador i garant" del corredor que asseguri l'evacuació dels civils de la planta d'Azovstal. "Confiem que les negociacions del secretari general de les Nacions Unides amb representants russos donin resultats", ha manifestat la vicepresidenta, Irina Veresxuk. Es referia així a la trobada d'aquest dimarts a Moscou d'António Guterres amb el president rus, Vladímir Putin, i el ministre de Defensa, Serguei Lavrov. El màxim representant de l'ONU s'ha reunit aquest dilluns amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, abans de viatjar demà a la capital russa i dimecres a Kíiv per entrevistar-se amb el mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Més armament per a Ucraïna

Arran de la visita del secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i del secretari de Defensa, Lloyd Austin, aquest cap de setmana a Kíiv, Washington s'ha compromès a enviar nova ajuda militar per valor de 713 milions de dòlars al govern de Zelenski i a 15 països aliats de l'OTAN i socis a la regió que temen una nova agressió russa. Aquesta ajuda inclou més de 300 milions de dòlars en finançament militar estranger per a Kíiv i 165 milions de dòlars en vendes de municions no fabricades als Estats Units, compatibles amb les armes de l'era soviètica que utilitzen els ucraïnesos. Aquest finançament és diferent de l'assistència militar anterior aprovada pels EUA per a Ucraïna: no es tracta d'una donació de les reserves del departament de Defensa dels EUA, sinó d'efectiu que els països poden utilitzar per comprar subministraments.

Aquesta nova remesa té lloc quan els aliats dels EUA i de l'OTAN han mostrat més disposició per subministrar equips més pesants i sistemes d'armes més avançats. Enmig de tota aquesta escalada, Moscou ha tornat a advertir a Washington, a través d'una nota diplomàtica oficial, que no enviï més armament a Ucraïna. "Hem subratllat la inacceptabilitat d'aquesta situació i hem exigit la fi d'aquesta pràctica", ha dit Anatoli Antónov, ambaixador de Rússia als EUA.