Un parell de les cinc lleis sobre seguretat ciutadana presentades pel govern atorguen més poders a la policia, que no en té pocs. Entre les moltes atribucions amb què ja compta hi ha la d'autoritzar o no manifestacions. I la coordinadora d'entitats en suport del poble palestí ha tornat a convocar-ne una altra per a dissabte, que coincideix amb l'11 de novembre, festivitat de l'Armistici de la Primera Guerra Mundial, i una de les grans celebracions del passat imperial britànic. En termes generals, el govern s'estima més que Scotland Yard la prohibeixi. I en termes particulars, una de les figures més extremistes de l'executiu, Suella Braverman, ministra de l'Interior, ha qualificat les mobilitzacions a favor dels palestins de "manifestacions de l'odi". Sense arribar a fer servir les mateixes paraules, tant el primer ministre, Rishi Sunak, com el titular de Justícia, Alex Chalk, han indicat que hi ha elements d'odi en les marxes contràries al bombardeig dels israelians sobre Gaza. La Policia Metropolitana, doncs, es troba molt pressionada i, si no la prohibeix i finalment hi ha algun incident, serà l'ase de tots els cops, i ni tan sols podrà comptar amb el suport de la titular d'Interior. La ministra Braverman és especialista en atiar tota mena de focs. Diumenge va desfermar una altra polèmica quan va dir que els carrers estaven sent ocupats "per fileres de tendes ocupades per gent, moltes d'elles de l'estranger, que viuen al carrer com una opció de vida". Es referia en termes menyspreatius als sensesostre.
Rishi Sunak fa de la seguretat el nucli del primer discurs reial de Carles III
El 'premier' presenta el programa legislatiu de l'any preelectoral apel·lant a valors tradicionals dels conservadors
LondresUna vegada més amb escenografia de carrosses reials, rei, corona i reina; fanfàrries i estàndards; i fins i tot manifestants contraris a la monarquia per mostrar la tolerància del sistema, Westminster –i en concret la Cambra dels Lords– ha sigut testimoni aquest dimarts del primer discurs de Carles III com a rei: ha estat en el marc de la formal i arcana cerimònia d'obertura de l'any del Parlamentari britànic, que ha servit al primer ministre Rishi Sunak per presentar el programa de govern de l'últim any de la legislatura. Les eleccions generals del 2024 previsiblement tindran lloc al voltant d'octubre o novembre.
A través de les paraules de Carles III, Sunak ha volgut aparèixer com un governant dur i ha triat més poders per a la policia o les barreres a la immigració sense papers com un dels nuclis rellevants de l'acció de l'executiu els pròxims mesos. Cinc de les vint-i-una lleis que s'han presentat –es coneixien totes, de fet– aborden el que es pot anomenar "capítol de la seguretat personal". S'hi inclouen, també, més dures sentències per als criminals, especialment per delictes grues o molt greus. Són propostes que es podrien tramitar i completar de forma ràpida, i que serien vigents abans que s'obrissin els col·legis electorals.
L'establiment progressiu de la prohibició del tabac o, entre d'altres, la independència i la "seguretat" energètica pel procediment d'afavorir més llicències per a l'explotació de nous camps de petroli i gas al mar del Nord, i no d'incentivar l'energia verda, són altres de les decisions que ha pres Sunak, que estableix així una línia vermella de diferenciació amb els laboristes. La reforma dels arrendaments, amb més protecció dels fins ara quasi desprotegits llogaters, o qüestions que el govern ha denominat d'"enfortiment de la societat", com ara la creació d'òrgans independents a les societats anònimes que són els clubs de futbol perquè els aficionats hi tinguin una veu, són altres dels capítols més cridaners del discurs.
Però molt poca concreció, o gens, pel que fa a mesures per remeiar la crisi del cost de la vida que fa any i mig que pateixen els britànics, tot i que, de fet, ha sigut el primer enunciat del programa, si bé en termes molt genèrics i inconcrets. Si n'hi ha, les solucions econòmiques que podrien impactar en la butxaca dels ciutadans resten a l'espera de l'anunci del pròxim pressupost, que el ministre del Tresor, Jeremy Hunt, oferirà al Parlament d'aquí dues setmanes. La molt improbable baixada d'impostos és el que esperen els conservadors, com si fos un roc a la faixa, per tenir possibilitats de victòria l'any vinent.
Tampoc no ha dit res sobre els grans problemes estructurals del país relatius als serveis públics, com ara la crisi endèmica del Sistema Nacional de Salut, la contaminació dels rius o la renúncia o el retard en la implementació de polítiques energètiques verdes.
Amb el seu primer discurs del rei, Sunak ha volgut no només dibuixar una línia diferenciada de les propostes laboristes, sinó trencar també amb el caòtic passat conservador dels anys de les guerres del Brexit. La crida als valors més tradicionals del Partit, en especial en el capítol de la seguretat, és l'aposta del premier per arribar amb possibilitats a la cita amb les urnes, a l'espera del pronunciament del cap del Tresor, Hunt.
A hores d'ara, però, les enquestes es mostren entestadament contra els tories, amb una distància en relació amb l'oposició que lidera Keir Starmer d'entre 15 i 20 punts. L'oposició ha titllat en general el contingut polític del discurs del rei com a "purs retocs" de peces legislatives que es troben ja en tramitació, o bé focs artificials, que només es quedaran en enunciats, com ara l'intent de prohibir progressivament el tabac, augmentant cada any almenys en un any l'edat mínima per poder comprar-ne.
Després de més de 70 anys de discurs de la reina per part d'Elisabet II, el del 2023 ha estat el primer discurs del rei de Carles III, si bé l'any passat, al maig, ell mateix ja el va lliurar, en substitució de la mare, absent aleshores a causa de la seva fràgil salut. El 2021 el rei hi va assistir com a acompanyant de la reina a una Cambra dels Lords llavors mig buida i amb distància social, assetjada per la pandèmia. Més enllà de les propostes legislatives, doncs, la cerimònia d'aquest dimarts ha reflectit els grans canvis polítics que ha viscut el país els dos últims anys.
El discurs del 2022 es va centrar en bona part en els efectes de la guerra d'Ucraïna, i va tenir lloc en els dies finals del període de Boris Johnson a Downing Street. Sunak va prendre el relleu ara fa un any, després del brevíssim i encara més caòtic mandat de Liz Truss, i en aquests moments el premier lluita contra el record de tanta inestabilitat i tan ineficaç gestió, a més del llegat molt pobre dels més de tretze anys del seu partit al poder. Massa dificultats per superar-les amb un programa mancat d'una visió a llarg termini. La tradició i la pompa de la Corona resisteixen, i es perpetuen, però el govern tory probablement ja no dona per a més.