La revolta dels pagesos posa a prova la Unió Europea
L'extrema dreta intenta capitalitzar el descontentament del camp per irrompre amb més força a l'Eurocambra
BarcelonaMuntanyes de fems i palla van cremar als carrers de Brussel·les el febrer passat. Els havien portat fins allà pagesos belgues que amb centenars de tractors han inundat la capital europea almenys tres cops en els últims mesos, per deixar clar el seu enuig. Una indignació que recorre tot el camp europeu i que ha desembocat en les protestes més massives de la pagesia arreu d'Europa, des de Brussel·les a Romania, passant per París, Berlín, Madrid o Barcelona. El descontentament dels agricultors amb les polítiques europees és patent i s'ha convertit en un dels cavalls de batalla que l'extrema dreta intenta capitalitzar per irrompre amb més força que mai a l'Eurocambra en aquestes eleccions.
Els agricultors europeus han vist com la inflació ha augmentat els seus costos de producció, mentre els acords de lliure comerç de la Unió Europea permeten l'entrada al mercat d'aliments molt més barats procedents de tercers països. A això se suma no només l'impacte de la crisi climàtica –amb sequeres com la que pateixen els pagesos catalans, que els redueix la producció–, sinó també l'augment de la burocràcia que els imposa Brussel·les per complir amb els requisits mediambientals del Pacte Verd i de la nova política agrària comuna (PAC).
L'esclat dels pagesos ha portat la Comissió Europea d'Ursula Von der Leyen a fer marxa enrere d'algunes parts del Pacte Verd, com la que pretenia reduir un 50% l'ús dels plaguicides químics i acabar amb els més perillosos el 2030. També va portar els ministres d'Agricultura dels 27 a aprovar una revisió d'urgència de la PAC, a finals de març, que eximeix les explotacions petites (menys de 10 hectàrees) d'alguns condicionants (i sancions) mediambientals que se'ls exigien per tenir dret als ajuts de la PAC. L'exempció afectarà el 65% dels beneficiaris de la PAC, que representen el 10% de les terres cultivades de la UE. Unes reculades que han estat criticades durament per organitzacions com Greenpeace, que denuncien que la UE "desmantelli" una política que s'havia trigat anys a consensuar mentre alhora "s'alimenta la falsa narrativa" que agricultura i protecció del medi ambient són antagònics.
En les eleccions europees del 6 al 9 de juny, doncs, està en joc seguir pel camí d'aquest desmantellament o reforçar una política mediambiental i de lluita contra la crisi climàtica que també ha de beneficiar el camp, sempre que s'apliqui tenint en compte les dificultats de la petita i mitjana pagesia.
Un diàleg pendent per a després de les eleccions
El pes de la PAC en el pressupost europeu ha anat baixant a mesura que canviaven les prioritats de la Unió. Si l'any 1981 el 65,5% del pressupost europeu es destinava a la PAC, el 2022 ja va ser només el 23,5%. Això no vol dir que els diners destinats hagin baixat tant –continuen al voltant dels 55.000 milions anuals, tot i que els pagesos es queixen que no s'han adaptat a la inflació (el pic va ser el 2020 amb més de 59.000 milions)–, sinó que el pressupost global de la UE s'ha anat incrementant. Al voltant d'un 70% dels diners de la PAC són ajudes directes als agricultors. El que sí que s'ha anat reduint és la part d'aquestes ajudes que venien sense cap condicionant mediambiental. No s'ha arreglat, en canvi, la mala distribució dels fons: com que prioritzen l'àrea cultivada, el 20% dels beneficiaris (instal·lacions grans) s'emporten el 80% dels ajuts.
La reforma de la PAC que es va aprovar el 2021, va entrar en vigor l'1 de gener del 2023 i és vigent fins al 2027, es va centrar precisament a fomentar la sostenibilitat ecològica i la digitalització del sector. A això s'hi va afegir el programa De la granja a la taula, que està dins del Pacte Verd i que busca reduir la petjada ecològica de tot el sistema alimentari, inclosa la distribució.
Alguns representants dels agricultors europeus denuncien que tot això posa massa pes sobre l'esquena del pagès. Altres remarquen que el principal problema del sector són els baixos preus i "la competència deslleial" dels productes de fora de la UE. Per tractar de resoldre el problema, Von der Leyen va anunciar, al gener, un "diàleg estratègic per al futur de l'agricultura a la UE", en què volia fer seure a la mateixa taula pagesos, ecologistes, consumidors, empreses i altres sectors implicats. Però el que surti d'aquest diàleg es decidirà ja en la legislatura vinent, després de les eleccions.