Retrat polític de Macron: és de dretes o d'esquerres?

ParísEn el seu discurs d’investidura després de ser elegit president, fa gairebé cinc anys, Emmanuel Macron va tenir paraules amables per a tots els presidents que l’havien precedit en la Cinquena República, de dretes i d’esquerres, des de Charles de Gaulle fins a Nicolas Sarkozy, passant per Valéry Giscard d’Estaing, François Mitterrand, Jacques Chirac i François Hollande. Macron, que havia estat ministre d'Economia del socialista Hollande, va arribar al poder proclamant la reconciliació entre la dreta i l’esquerra francesa, sense acabar de definir-se a si mateix. Cinc anys després, es pot dir que és de dretes? O d’esquerres?

"És difícil de dir, perquè ell ho fa tot perquè no se’l defineixi ni de dretes ni d’esquerres. És de dretes segons els partits d’esquerres i és d’esquerres segons els partits de dretes”, explica Dorian Dreuil, politòleg associat a la Fundació Jean Jaurès. “Hi ha aquesta voluntat expressa d’ambigüitat per part seva i del seu partit, La República en Marxa”, assegura. Per a Emiliano Grossman, politòleg i investigador del Centre d’Estudis Europeus SciencePo de París, durant el seu mandat Macron "ha ocupat progressivament l’espai que ha deixat la dreta tradicional; ha mantingut una agenda econòmica molt proempresarial i ha abandonat progressivament les seves posicions relativament liberals sobre les qüestions culturals com la immigració”.

Segons les dades de les eleccions del 2017, el perfil del votant de Macron és un home o una dona més gran de 50 anys amb estudis universitaris que viu en una ciutat, que té ingressos superiors a 3.000 euros mensuals i que es declara “centrista”.

L’anàlisi dels vots del 2017 també revela que, a la segona volta, el president de la República va obtenir suport d’electors tant de dretes com d’esquerres, però amb un percentatge més elevat dels votants progressistes: gairebé la meitat dels votants que a les eleccions anteriors, el 2012, havien donat suport al candidat socialista, François Hollande, el 2017 van votar Macron. En canvi, només el 17% dels electors de Nicolas Sarkozy es van decantar pel candidat de La República en Marxa. 

Els nous votants de Macron, de dretes

Macron aspira ara a ser reelegit per presidir França fins al 2027 en unes eleccions que, si no hi ha sorpreses aquest diumenge, es disputarà el 24 d’abril amb Marine Le Pen, candidata d’extrema dreta. Amb els partits tradicionals pràcticament esborrats del mapa –ni la candidata socialista, Anne Hidalgo, ni la d'Els Republicans, Valérie Pécresse, tenen opcions de passar a la segona volta, segons les enquestes–, el president francès manté les opcions de continuar a l’Elisi, però la seva gestió com a president farà canviar el perfil dels seus electors, que ara seran més conservadors.

“Durant els cinc anys de mandat ha posat en marxa gran part de la seva agenda, malgrat la pandèmia, i això és impressionant. Però també ha decebut molt, sobretot els seus electors d’esquerres, molt nombrosos. Aquests han estat substituïts per electors de dreta”, explica Emiliano Grossman. “És cert que el seu electorat s’ha transformat lleugerament. Ara és una mica més de dretes que d’esquerres, però això no canvia gran cosa: la seva intenció de vot està al voltant del 25% a la primera volta, com en el 2017”, sosté Aquilino Morelle, ex conseller polític d’Hollande i autor d’un llibre sobre França, L’opi de les elits”, en què dissecciona la figura d'Emmanuel Macron. “Els seus votants són gent a qui les coses els van bé, que tenen una vida agradable, persones de més de 50 i 60 anys”, afirma. 

Superar l'eix esquerra-dreta

Morelle explica en el llibre com el president de França va aconseguir arribar a l’Elisi “reagrupant els electors habitualment separats per l’eix esquerra-dreta i portant-los a superar aquesta vella frontera i a convergir en el vot”. Segons l’autor, França estava demanant a crits superar la divisió: “Aquesta proesa, inèdita, l’aconsegueix donant una puntada de peu a l’arbre de la vida política francesa per recollir-ne el fruit, ben madur, que feia temps que volia caure”. Morelle defineix Emmanuel Macron, amb qui va treballar, com un “populista de centre”.

Amb tot, si Macron és reelegit el 24 d’abril serà el seu últim quinquennat, perquè a França els mandats presidencials estan limitats a dos. A partir del 2027, el país podria quedar orfe d’un espai polític moderat i La República en Marxa, partit que gira al voltant de la figura del president i sense una filosofia política clara, podria desaparèixer.

“Hi ha el perill que Macron només sigui un parèntesi de deu anys”, estima el politòleg Dorian Dreuil. "Un partit polític tradicional o un moviment polític s’estructura al voltant d’una ideologia, d’una filosofia política que mobilitzi militants. La República en Marxa no té res de tot això”, subratlla.