Unió Europea

Younous Omarjee: "El retorn de Trump obliga Europa a existir de debò"

Vicepresident del Parlament Europeu

El vicepresident del Parlament Europeu Younous Omarjee, en una imatge recent al Palau de Pedralbes, a Barcelona
16/11/2024
4 min

BarcelonaYounous Omarjee (Saint-Denis, Illa de la Reunió, 1969) és un dels catorze vicepresidents del Parlament Europeu. Membre de La França Insubmissa i del grup de l'Esquerra a l'Eurocambra, la setmana passada va ser a Barcelona amb motiu del vintè aniversari de l'Euroregió Pirineus Mediterrània.

Quina és la importància de l'Euroregió Pirineus Mediterrània?

— En primer lloc, m'agradaria enviar un missatge de solidaritat pel desastre de les inundacions a Espanya. Aquestes riuades ens retornen a la necessitat d'una millor cooperació entre les regions mediterrànies, perquè les recents tempestes torrencials arreu d'Europa tenen l'origen en l'escalfament agreujat del Mediterrani. L'Euroregió prefigurava ja fa vint anys la cooperació transfronterera a la UE, i aquesta és especialment important pel que fa a les qüestions ecològiques.

També en el context de creixement de l'extrema dreta?

— Evidentment. L'auge dels extrems i dels nacionalismes és una amenaça per a aquests projectes d'interès comú. Si volem donar perspectiva i esperança a Europa, hem de potenciar la cooperació entre regions.

L'extrema dreta ha crescut a França, a Alemanya... També a les eleccions europees. Com s'ho explica?

— L'ascens de l'extrema dreta ens ha de fer qüestionar les polítiques europees i l'absència d'una perspectiva positiva per als pobles europeus. Venim d'un període molt difícil de crisis, amb la pandèmia i l'impacte de la guerra a Ucraïna, i els pobres han pagat el preu més alt. La millor manera de combatre l'extrema dreta és lluitar contra les desigualtats socials i territorials.

Com llegeix la victòria de Trump als EUA?

— Hi ha una sèrie d'elements que expliquen aquest resultat. En primer lloc, el repunt del nacionalisme a escala mundial. També hi ha un qüestionament de la globalització: a mesura que el món s'ha anat desregulant, la gent ha considerat que perdia qualitat de vida. I, en tercer lloc, tenim la mateixa afirmació de Trump, "America First". Els EUA han viscut un període de moltes dificultats, sobretot per l'augment de la inflació, i Trump dona a la gent la sensació que respondrà a les dificultats de la seva vida quotidiana.

Com afectarà el nou mandat de Trump a la Unió Europea?

— La primera dificultat és que Trump és molt difícil de llegir i practica una ambigüitat estratègica. Diu que resoldrà la guerra a Ucraïna. Què vol dir això? Sacrificarà els interessos del poble ucraïnès per un acord amb Vladímir Putin? Després hi ha les mesures en l'àmbit econòmic. Trump ha anunciat que reintroduirà aranzels per protegir la indústria i la producció nord-americana, i això és motiu de preocupació per als sectors industrials europeus. I també cal recordar que molts països depenen avui dels Estats Units per a la seva protecció a través de l'OTAN, quan Trump té posicions més aviat de retirada de l'Aliança.

I com ha de reaccionar Europa?

— A Europa li ha arribat el moment d'existir. Primer pel que fa a la política exterior i de defensa, però també a través d'una veritable sobirania econòmica i industrial per alliberar-se dels Estats Units. Aquest és el repte dels caps d'estat europeus. L'arribada de Trump al poder pot ser una oportunitat per a Europa, perquè no té més solució que existir i existir de debò. Si no, hi ha un risc de perill mortal per al projecte europeu.

Parlava d'Ucraïna. Quin ha de ser el rol d'Europa en la guerra?

— Europa ha de continuar donant suport a Ucraïna, però al mateix temps ha d'intentar obrir perspectives per a la pau. L'elecció de Donald Trump obrirà una perspectiva de pau? Podria ser, sempre que no es faci a costa dels ucraïnesos. Penso, per exemple, en Ucraïna recuperant la seva integritat territorial però assumint una posició de neutralitat, sense incorporar-se a l'OTAN.

L'altre conflicte ara mateix és a Gaza. La UE pot fer més per aturar la massacre dels palestins?

— Per descomptat. La Unió Europea no ha estat a l'altura d'aquest conflicte. Ha continuat donant suport a Israel quan té els mitjans per actuar, començant pels acords d'associació amb Israel. També cal que tots els estats europeus deixin de lliurar-li armes. Només mitjançant la pressió serà possible aturar Benjamin Netanyahu, per a qui l'elecció de Trump és un incentiu per continuar amb la guerra.

Què en pensa del fet que diferents països europeus estiguin adoptant polítiques migratòries de l'extrema dreta?

— La Unió Europea, i el Parlament Europeu en particular, van adoptar una posició que és la del pacte de migració i asil, que té molts defectes però que pot ser una solució acceptable en aquest context. Els estats han de tenir el control de les seves fronteres, però també han d'organitzar les condicions perquè els migrants que es troben en sòl europeu siguin acollits en condicions d'humanitat.

La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, avala la mesura italiana de deportar migrants fora de les fronteres del país. Quina opinió li mereix?

— No crec que tingui sentit. El que té sentit és adoptar mesures comunes de solidaritat a escala de la Unió Europea. És cert que Europa ha abandonat els països que estaven en primera línia en l'acollida de migrants, i això també explica en part per què Georgia Meloni ha arribat al poder. Però l'única manera de resoldre el problema és que la càrrega dels migrants es reparteixi per tota la Unió Europea.

Veient la situació política a França, Marine Le Pen podria ser la pròxima presidenta?

— Aquest risc existeix i per això estem lluitant. Quan Emmanuel Macron es nega a nomenar un govern del Nou Front Popular després de les eleccions, d'alguna manera està preparant l'arribada al poder del Reagrupament Nacional de Le Pen. L'aliança amb aquest partit és irresponsable i extremadament greu, i la seva arribada al poder tindria conseqüències per a tot Europa.

Vostè forma part d'un grup de treball que estudia l'ús del català a l'Eurocambra. Pot ser una realitat en els pròxims mesos?

— Estem treballant en aquesta possibilitat. En aquest moment no podem dir si el resultat serà positiu o negatiu. Deixem que el grup de treball faci la seva feina seriosament.

La UE sí que ha atès la petició d'ajuda d'Espanya després de la DANA. N'hi ha prou amb una actuació reactiva?

— Absolutament no. Fa temps que dic a la Comissió Europea que la prioritat és l'adaptació de les regions a l'escalfament global i ja hem perdut 20 anys. Necessitem un pla per fer obres molt costoses en infraestructures, perquè els desastres naturals es repetiran any rere any. I el cost és considerable, especialment el peatge humà. També queda molt per fer pel que fa als sistemes d'alerta. Quan el desastre va arribar a València, la gent estava al carrer o treballant. Calen protocols comuns d'actuació.

stats