El flux de refugiats a Europa s'està tornant a recuperar després de la pandèmia i a mesura que es continuen agreujant els conflictes fora de les seves fronteres. Segons l'agència europea de fronteres Frontex, l'any passat es van registrar 330.000 entrades irregulars al territori de la UE, la xifra més alta des del 2016. Aquestes dades no inclouen els ucraïnesos que van fugir de la invasió russa i que sí que han vist les portes obertes. La majoria dels sensepapers fugen de Síria, l'Afganistan i Tunísia i van arribar a través de la ruta dels Balcans.
Retiren l'acusació d'espionatge contra la nedadora siriana i els altres activistes de rescat de refugiats a Lesbos
El tribunal que havia de jutjar Sarah Mardini, Seán Binder i 22 treballadors humanitaris més ha considerat que l’informe de la Fiscalia era inconsistent
BarcelonaEl judici contra Sarah Mardini, Seán Binder i 22 voluntaris dedicats a la solidaritat amb els refugiats que s'ha celebrat aquesta setmana a l'illa de Lesbos, a Grècia, ha estat un dels més polèmics dels últims anys. El judici, qualificat pel Parlament Europeu com "el cas més gran de criminalització de la solidaritat a Europa", havia estat qualificat de "farsa" per organismes com Amnistia Internacional o Humans Right Watch. Fins i tot l'ONU havia demanat la retirada dels càrrecs contra els treballadors humanitaris, acusats, entre d'altres, de tràfic de persones, pertinença a organització criminal, blanqueig de diners i espionatge. El cas de Mardini, una nedadora que va fugir de Síria amb la seva germana, s'ha popularitzat gràcies a la pel·lícula Les nedadores de Netflix.
Després de dues sessions, dimarts i aquest divendres, el tribunal ha reconegut que hi havia llacunes, errors de procediment i una falta de consistència important en l'expedient del cas i ha rebutjat les acusacions de la Fiscalia, a qui ha retornat el cas. La Fiscalia ha hagut de retirar un dels càrrecs més greus, el d'espionatge. Amb tot plegat, és probable que finalment no siguin jutjats, perquè els delictes menors estan a punt de prescriure, ja que estan a punt de complir-se cinc anys des que es va iniciar el procés.
Wies De Graeve, director d'Amnistia Internacional Bèlgica i observador al judici, explica a l'ARA: "Això no és una victòria, perquè els càrrecs no han estat retirats, sinó que l'escrit de l'acusació ha estat retornat a la Fiscalia per problemes de forma. Hi havia dubtes de traducció i d'interpretació del Codi Penal. El tribunal ha donat suport a les objeccions que han presentat els advocats defensors [...]. Arribat aquest punt, és complicat que es puguin tornar a jutjar aquests càrrecs, ja que estan a punt d'expirar". Tot i que no es jutjaran els càrrecs menors, sí que es mantenen els càrrecs pels delictes majors (tràfic de persones i pertinença a organització criminal), que formen part d'una altra investigació.
Des d'Amnistia Internacional, que demana la retirada de tots els càrrecs, s'ha assegurat que "els errors de procediment plantejats pel tribunal, incloent-hi la falta de traducció, fan encara més absurd que les autoritats gregues hagin acusat persones que defensaven els drets dels immigrants i els refugiats".
Un punt d'inflexió
Aquest cas marca un punt d'inflexió important, ja que les autoritats gregues l'han utilitzat per llançar un missatge clar a totes les organitzacions humanitàries i activistes que treballen en el rescat de refugiats. A l'illa de Lesbos, que continua sent un punt d'arribada de les pasteres que surten de Turquia, ja no n'opera cap. "Aquest cas és emblemàtic i un dels més simbòlics dels últims anys. És una advertència perquè les organitzacions humanitàries deixem de treballar en territori grec", explica De Graeve.
Lorraine Lette, directora del Centre Legal Lesvos, una organització que dona assistència legal gratuïta a les persones que arriben en pasteres a l'illa grega, incideix en aquest mateix punt: "La criminalització de la solidaritat ha format part de la política per mantenir el control sobre el flux de migrants, independentment de qui ha estat governant [...]. El judici no només és un exemple de criminalització de la solidaritat, sinó que també demostra què està disposat a fer l'Estat grec per imposar les seves polítiques violentes i assassines contra els migrants a les seves fronteres. Amb el processament del Seán, la Sarah i els altres cooperants, i l'amenaça de criminalització contra qualsevol que intervingui per proporcionar assistència humanitària als migrants nouvinguts a la UE, les operacions de cerca i rescat a l'Egeu pràcticament han cessat", denuncia Lette.