La República Txeca assumeix la presidència rotatòria de la UE amb els ulls posats a l’est
Una cimera amb Ucraïna i la integració dels països balcànics són algunes de les prioritats de Praga
PragaLa guerra a Ucraïna fa mesos que va capgirar les prioritats de la Unió Europea. En aquest context, i després de tretze anys, la República Txeca torna a assumir la presidència del Consell de la UE a partir d'aquest divendres amb la intenció de canviar el focus cap a la integració europea dels països de l’est.
Fins ara, les institucions comunitàries s’havien centrat en el Pacte Verd i en altres crisis globals i internes, explica Daniel Šitera, investigador i director del Centre d'Economia Política Global de Praga. “Però ara tot ha canviat, i el conflicte entre Rússia i Ucraïna ha salvat la presidència txeca del Consell”, apunta. I és que, segons l’expert, no hi havia cap objectiu clar per a Praga durant el seu mandat.
La República Txeca va publicar fa poc el seu full de ruta actualitzat, i va marcar com una de les seves grans prioritats la celebració d'una cimera entre la UE i Ucraïna. Aquest fet hauria de ser el gran esdeveniment emblemàtic de tota la presidència txeca, ja que les autoritats preveuen que Volodímir Zelenski viatgi a Praga. “Si això es complís, seria la primera vegada que el president ucraïnès surt del país i viatja per a una conferència d’aquestes característiques”, explica Šitera. Això seria, doncs, un gest de diplomàcia simbòlic tenint en compte que, entre els líders europeus que l’han visitat a Kíiv, els primers van ser precisament el primer ministre txec, Petr Fiala, i els seus homòlegs eslovè i polonès.
A més, fa poc més d’una setmana la UE va acceptar tant Ucraïna com Moldàvia com a països candidats. Tots dos objectius també formaven part de les prioritats de Praga durant la seva presidència, que ara “segurament s’encaminaran cap a una retòrica de suport”, apunta l'analista. La integració dels països balcànics occidentals és un altre punt “que no s’ha d’oblidar”. La presidència txeca pretén aconseguir un nou èxit en aquest sentit, ja que, segons Šitera, el fet que l’acceptació d’Ucraïna i Moldàvia culminés abans d’hora farà que vulguin acostar-se als Balcans occidentals com més millor.
En aquest últim punt, la República Txeca s’haurà d’enfrontar a certs reptes com la integració de Macedònia del Nord, que continua topant amb la negativa de Bulgària. Pel que fa a la situació de Geòrgia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, els va demanar “paciència”.
Un canvi de rumb?
Durant la primera meitat del 2021, la presidència del Consell de la UE ha estat en mans de França, que ha centrat els seus esforços en altres objectius com la transició energètica. A diferència de la gestió de París, Praga posa el focus a l’est. “Per descomptat que la República Txeca té un enfocament diferent del francès, tant en les polítiques econòmiques externes com en les de seguretat exterior”, diu Šitera, ja que les seves posicions han estat “tradicionalment oposades”.
Per exemple, les polítiques comercials i les demandes d’autonomia estratègica i sobirania digital, per exemple, són considerades a França com un forma de “proteccionisme indesitjable”, i pel que fa a la defensa externa París ha apostat tradicionalment per l’OTAN. En canvi, a Praga donen suport a una major independència econòmica i una estratègia de defensa europea.
Aquest canvi de narrativa es farà més obvi, doncs, a partir d'aquest divendres, quan la República Txeca assumeixi la presidència del Consell. Šitera destaca que fins ara el govern de Fiala havia estat molt euroescèptic, però que “ha trobat en la invasió russa la seva pròpia missió”, i que la guerra a Ucraïna ha convertit la UE “en una eina útil”. Per tant, des de Praga faran tot el possible “per posar els països de l’est al mapa europeu”.