Els reptes de Carles III: reduir la família reial i mantenir-se neutral en un país cada cop més polaritzat

BarcelonaL'hereu d'Elisabet II feia set dècades que es preparava per a aquest moment. Però malgrat la dilatada instrucció, substituir la reina més longeva de la història requerirà un gran esforç. El pas de príncep de Gal·les a Carles III arriba en un moment especialment convuls, no només al Regne Unit (que també), sinó a escala global. El principal repte a què s'enfronta és saber-se mantenir neutral, una característica crucial de la seva mare com a monarca i el que els analistes coincideixen en assenyalar com la clau de l'estabilitat de la monarquia britànica.

"Carles hereta una societat molt més polaritzada que la que hi havia quan va començar el regnat d'Elisabet II", apunta Enrique Feás, investigador principal del Real Instituto Elcano, que assenyala el Brexit com un dels principals elements que han dividit la població del Regne Unit. Lligat amb això, el nou rei probablement haurà de liderar el país en moments polítics convulsos en què apareixen "certes amenaces a la mateixa unitat del Regne Unit", com un nou referèndum d'independència a Escòcia. L'analista també assenyala Irlanda del Nord com un altre focus d'inestabilitat, "on el Brexit ha generat tensions i on enquestes recents mostren que estan creixent els joves partidaris de la reunificació".

"El rei arriba en un moment especialment complicat a Escòcia. Allà la reina Elisabet generava una simpatia que no és evident que també generi Carles", indica Feás. "Li serà difícil no prendre partit o no manifestar opinions en qüestions tan rellevants com aquestes, però és justament el que ha de fer", insisteix.

La necessitat de mantenir la imparcialitat i la discreció de la seva mare és un requisit que assenyalen diversos analistes. "Carles III té passions intel·lectuals, s'ha posicionat respecte a qüestions com el canvi climàtic. Però a partir d'ara hauria de ser molt més prudent pel que fa a què diu públicament", afirma Francis Ghilès, investigador sènior associat del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob). "És molt important, i especialment en aquests moments en què el Regne Unit té un govern molt radical. El rei no ha d'intervenir", subratlla. Coincideix amb el rol destacat que pot exercir el monarca en un moment de convulsió política a Escòcia: "Pot tenir un paper d'unitat, de calma, que pot ser molt rellevant si hi ha crisi".

A més, Feás admet que Carles III s'enfronta a un altre problema que Elisabet II no va tenir quan va ascendir al tron: "La relació amb els mitjans de comunicació no és comparable. L'escrutini ara és molt més elevat, i dificulta aquesta tasca de mantenir la popularitat".

Una casa reial menys costosa

En aquesta nova era que comença al Regne Unit, Carles III també haurà de fer alguns gestos per modernitzar (i abaratir) la institució, segons assenyala Ghilès. "És ridícul que la casa reial tingui tants membres", considera l'expert, que creu que també caldria que la família reial es desprengués d'algunes propietats. "Menys costós i amb menys privilegis", resumeix Ghilès, que recorda que Carles ja va manifestar la intenció de fer-ho quan era príncep –coincidint amb la caiguda en desgràcia del seu germà, el príncep Andreu, acusat de presumptes abusos sexuals d'una menor l'any 2001.

"El model hauria d'assemblar-se una mica a les monarquies escandinaves", afirma Ghilès. El rei Gustau de Suècia va anunciar el 2021 una reducció de la família reial, de manera que només s'hi mantenen els fills del príncep hereu i no pas els seus altres nets.