El rei dels Països Baixos demana perdó pel paper de la Corona en l'esclavitud

BarcelonaEl rei dels Països Baixos ha fet un gest històric aquest dissabte i ha demanat perdó pel passat esclavista del país. És la primera vegada que la Corona neerlandesa reconeix el seu paper en el tràfic d'esclaus entre els segles XVII i XIX, quan el país era una de les principals potències comercials del món. Guillem Alexandre s'ha disculpat en una cerimònia a Amsterdam amb descendents d'esclaus coincidint amb el 150 aniversari de l'emancipació de les antigues colònies de Surinam i les Antilles Neerlandeses al Carib, on els assistents l'han rebut amb aplaudiments i aclamacions.

"Com el vostre rei i membre del govern, em disculpo. I sento el pes d'aquestes paraules en el meu cor i en la meva ànima", ha dit el monarca, que ha afegit que els reis de la casa d'Orange-Nassau "no van fer res per aturar" el tràfic d'esclaus, que ha recordat que és un "crim de lesa humanitat". Al desembre, el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ja va demanar disculpes en nom del govern pel paper dels Països Baixos entre el 1621 i el 1873. En aquell moment, alguns grups d'activistes del país i de les antigues colònies van fer pressió perquè Guillem Alexandre demanés perdó aquest 1 de juliol coincidint amb l'efemèride. L'esclavitud es va abolir a les colònies neerlandeses el 1863, però a la pràctica els esclaus van treballar en les plantacions durant deu anys més.

Segons un estudi encarregat pel govern que es va fer públic el mes passat, la Casa d'Orange, la casa regnant dels Països Baixos, va guanyar l'equivalent a 545 milions d'euros entre el 1675 i el 1770 de les colònies i va tenir un paper rellevant en l'explotació i el treball forçós. Al voltant d'uns 600.000 africans esclavitzats van ser enviats a Amèrica en vaixells neerlandesos perquè els obliguessin a treballar en les plantacions i uns 75.000 van morir en la travessia, cosa que se suma a les "atrocitats comeses contra les poblacions indígenes de les colònies", ha recordat el monarca. A més, al continent asiàtic entre 660.000 i més d'un milió de persones van ser víctimes del tràfic d'esclaus a les àrees sota l'autoritat de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Guillem Alexandre va reconèixer el 2020 des d'Indonèsia "l'excessiva violència" durant el domini colonial holandès.

"L'horrible llegat de l'esclavitud segueix entre nosaltres", ha lamentat el monarca, que ha assegurat que "els seus efectes encara es noten en el racisme" de la societat. "Acostem-nos els uns als altres. Construïm un món sense racisme, discriminació i explotació", ha demanat el rei, en un discurs que també s'ha emès al Surinam.