El Regne Unit i la Unió Europea es donen una segona oportunitat
Starmer i Von der Leyen volen girar full del Brexit i escenifiquen un nou acostament a Brussel·les
Brussel·lesLondres i Brussel·les volen girar full del trauma del Brexit i donar-se una segona oportunitat. Això és el que es desprèn de les paraules d'aquest dimecres del primer ministre britànic, Keir Starmer, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que s'han reunit per primera vegada a la capital comunitària des que el Regne Unit va abandonar la Unió Europea. Per un costat, el líder britànic ha apostat per "deixar enrere" el Brexit i "restablir una relació estable i positiva". I, per l'altra, la líder de Brussel·les ha coincidit en la necessitat de construir uns lligams més "estrets" amb el Regne Unit.
Des que Starmer, que era un fervorós defensor de mantenir el Regne Unit dins de la UE, va guanyar les eleccions britàniques, es preveia que tard o d'hora visitaria Brussel·les. I després d'anys i panys d'executius conservadors a Downing Street, el laborisme finalment hi ha tornat amb ànim conciliador i també la voluntat de minimitzar algunes conseqüències del Brexit. Fins i tot Von der Leyen i Starmer s'han compromès a celebrar una cimera entre la Unió Europea i el Regne Unit de forma regular per avançar en el restabliment de les relacions, i la primera ja es farà a principis de l'any vinent.
Una de les qüestions principals que està sobre la taula és la gestió de la immigració. Tant Brussel·les com Londres estan disposats a col·laborar per reduir l'entrada de nouvinguts que arriben de forma irregular. Ara bé, sobretot li interessa al Regne Unit. Amb el Brexit, lluny del que s'esperava, l'entrada d'immigrants a territori britànic s'ha disparat: mentre el 2016 la immigració neta va ser de 248.000 persones, el 2023 va arribar a les 685.000, segons informa Quim Aranda des de Londres.
D'altra banda, Londres i Brussel·les també estan estudiant un nou programa de mobilitat d'estudiants per beneficiar l'intercanvi d'alumnat. I, una altra vegada, el principal interessat és el Regne Unit. Downing Street considera que amb un acord d'aquesta mena podrien posar fi a la crisi que travessa el seu sector universitari per la pèrdua d'alumnes estrangers, que a hores d'ara es troben amb impediments burocràtics i econòmics per accedir a estudis britànics. Tanmateix, alguns líders laboristes també els incomoda aquesta iniciativa perquè es podria interpretar com un missatge favorable a l'entrada de nouvinguts de tota mena i no només d'estudiants.
Un altre dels interessos del Regne Unit és arribar a un acord veterinari per facilitar el trànsit de mercaderies del sector primari. A banda, també es vol reduir els tràmits burocràtics que han d'afrontar els artistes britànics que volen treballar o fer una gira als diferents estats membres de la UE. De fet, el Brexit ha provocat que sobretot els cantants del Regne Unit hagin reduït de forma substancial el nombre de concerts que fan al bloc comunitari.
La UE vol evitar un Brexit a la carta
Més enllà de la immigració, però, Brussel·les i la majoria d'estats membres encara no han paït que el Regne Unit els deixés. I, almenys per ara, no estan disposats a acceptar una mena de Brexit a la carta i que Londres només es quedi amb tots els beneficis que li reportaria estar dins de la UE. Per això, s'haurà de veure fins a quin punt les institucions europees cedeixen en les peticions de Downing Street, tot i que el to dels laboristes sigui molt diferent dels conservadors.
La trobada entre Starmer i Von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, també ha servit per ratificar el suport de les dues parts a Ucraïna i per demanar una altra vegada un "alto el foc immediat" al Líban i Gaza. De fet, el comunicat conjunt assenyala que el Regne Unit i la Unió Europea han de treballar plegats davant de tot aquest context "incert" i els "reptes globals" que ha d'afrontar, com la pèrdua de competitivitat d'Europa davant els Estats Units i la Xina.