Netanyahu carrega contra Londres i compara la lluita contra Hamàs amb la resistència davant dels nazis
Downing Street va avançar a la Casa Blanca la decisió de suspendre l'enviament d'algunes armes a Tel-Aviv abans que la comuniqués de forma oficial al Parlament
LondresLa decisió del Regne Unit de suspendre una part molt petita de les llicències d'exportació d'armes al Regne Unit ha provocat una dura reacció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En un seguit de comentaris a la xarxa social X, el cap del govern hebreu ha dit que es tractava d'una "decisió vergonyosa [presa] dies després que Hamàs executés sis ostatges israelians". Netanyahu recorda a Londres que Hamàs és "una organització terrorista genocida que va assassinar salvatgement 1.200 persones el 7 d'octubre, incloent-hi 14 ciutadans britànics, i que encara manté més de 100 ostatges, incloent-hi 5 ciutadans britànics". La decisió britànica és "equivocada [i] només envalentirà Hamàs".
El primer ministre fins i tot compara la "postura heroica" del Regne Unit en la seva lluita contra els nazis, "vital per defensar la nostra civilització comuna, [amb] la d'Israel contra Hamàs i l'eix del terror de l'Iran". "Amb armes britàniques o sense, Israel guanyarà aquesta guerra i assegurarà el nostre futur comú", diu Netanyahu, una afirmació que no deixa espai a cap esperança per arribar a un acord de pau.
El simbòlic canvi de posició del govern britànic sobre l'exportació d'armes al Regne Unit anunciat dilluns al Parlament afecta una trentena de components militars –el 10% de les 350 llicències– per a avions, inclosos caces, helicòpters i drons, així com altres elements que faciliten la detecció a terra per abatre suposats objectius. S'exclouen del veto, però, els components de l'F-35, la majoria dels quals es venen mitjançant conjunts internacionals de peces, als quals tenen accés tots els països que operen amb aquest avió, incloent-hi Israel i el Regne Unit. Als Comuns, el cap del Foreign Office va justificar la decisió en els següents termes: "Lamentablement, l'avaluació que he rebut no em permet concloure una altra cosa que no sigui que, per a determinades exportacions d'armes del Regne Unit a Israel, hi ha un risc clar que es puguin utilitzar per cometre o facilitar una violació greu del dret internacional humanitari".
La mesura no és "cap embargament", segons el ministre d'Afers Exteriors, David Lammy, que va dir que "el Regne Unit continua donant suport al dret d'autodefensa d'Israel d'acord amb el dret internacional", unes paraules que no han servit per suavitzar la reacció de Jerusalem.
Qui també ha estat molt crític amb la decisió ha sigut Ephraim Mirvis, el rabí en cap del Regne Unit. Mirvis ha assegurat en un comentari a X que "és difícil de creure" que aquesta decisió s'hagi pres pocs dies després dels assassinats de sis ostatges israelians per part de Hamàs. "Aquest anunci alimenta la falsedat que Israel està infringint el dret Internacional humanitari, quan, de fet, està fent un esforç extraordinari per mantenir-lo". I conclou: "Lamentablement, aquest anunci servirà per animar els nostres enemics. No ajudarà a aconseguir l'alliberament dels 101 ostatges restants, ni contribuirà al futur pacífic que desitgem i pel qual preguem per a totes les persones de la regió i més enllà".
Per la seva banda, el Consell Musulmà del Regne Unit ha emès aquest dimarts un comunicat donant la benvinguda a la mesura: "És un pas petit però important per garantir el compliment del dret internacional. I arriba en un moment en què el nombre de morts a Gaza ha superat els 40.000".
En termes absoluts, les exportacions d'armes del Regne Unit a Israel són pràcticament insignificants: al voltant de l'1% de les importacions de material militar de l'estat hebreu. I el valor del volum total també és insignificant: l'any 2022 el Regne Unit va vendre material per valor de 50 milions d'euros, i el 2023, per valor de poc menys de 18. La importància de la decisió, en tot cas, és política, perquè el Regne Unit és un dels més ferms aliats d'Israel.
Altres informacions de la premsa britànica indiquen que Washington tampoc no ha rebut amb satisfacció la decisió de Londres. En aquest sentit, Downing Street ha confirmat que va avançar a la Casa Blanca el caràcter de la molt més que prudent decisió.