El Regne Unit proposa injeccions per aprimar els obesos i millorar la productivitat del país

LondresEl laborisme no només amenaça d'apujar les quotes de la seguretat social als treballadors –va prometre durant la campanya electoral que no ho faria–, sinó que ara planteja idees més controvertides. Un exemple d'això és la instauració del que alguns crítics ja en diuen la medicamentcràcia, o la medicalització de la societat per resoldre problemes estructurals extremadament complexos. Problemes que són de salut i culturals, en primer lloc, i no econòmics. O que només ho són en tant que els més afectats són, en general, els més pobres. En aquest cas, l'obesitat.

El ministre de Sanitat ha decidit remoure les ones i acaparar els titulars aquest dimarts a compte dels grassos, tractant-los més aviat com una càrrega econòmica que no pas com a malalts. I així, Downing Street pot llançar salves i evitar el soroll d'explosions més greus –com les quotes de la seguretat social–, i que qüestionen la credibilitat del govern, quan tot just s'han complert cent dies del triomf electoral. El primer ministre, Keir Starmer ho ha resumit amb la idea que l'executiu ha de "pensar de manera diferent" per alleujar la pressió financera sobre el sistema sanitari, el qual, ha admès, necessita més diners.

Les paraules de Starmer tenien com a rerefons un article que ha publicat avui a The Daily Telegraph el titular del departament de Sanitat, Wes Streeting, en què suggeria que població a l'atur amb problemes d'obesitat podrien rebre injeccions per aprimar-se perquè així poguessin tornar a la feina. Dos o fins i tot tres pardals pel mateix tret: s'acaba o es redueix el problema de l'obesitat, s'augmenta la productivitat del país perquè hi ha menys baixes laborals i es redueix la factura de l'NHS perquè cauen les malalties associades a l'excés de pes.

"L'expansió de les nostres cintures també està suposant una càrrega important per al nostre servei de salut, perquè costen a l'NHS 11.000 milions de lliures a l'any, fins i tot més que el tabaquisme, i està frenant la nostra economia. Les malalties causades per l'obesitat fan que la gent agafi, de mitjana, quatre dies de baixa laboral més a l'any, mentre que molts altres es veuen obligats a deixar de treballar totalment", ha argumentat en la seva tribuna.

Inversió farmacèutica

Després d'una cimera internacional per a inversors celebrada aquest dilluns a Londres, Streeting ha anunciat que la farmacèutica Lilly, la més gran del món, destinarà 280 milions de lliures per al "desenvolupament de nous medicaments i maneres de proporcionar tractament" contra l'obesitat. Els plans inclouran "el primer assaig en el món real sobre l'efecte dels medicaments en la desocupació, la productivitat i la dependència de l'NHS". Es tracta de les proves amb el fàrmac Mounjaro, de la mateixa farmacèutica. Unes 250.000 persones podrien rebre la injecció els pròxims tres anys.

Dades oficials del govern indiquen que entre el 2022 i el 2023, el 64% dels adults de 18 anys o més d'Anglaterra tenien sobrepès o eren obesos. Des del 2015 hi ha hagut una tendència a l'alça. D'aquest 64%, el 26,2% són directament obesos. La prevalença de l'obesitat augmenta amb l'edat fins als 64 anys, arribant al màxim en el grup 55-64. Els més afectats són els adults negres (33,1%) i la incidència és més gran en 14 punts en les zones més deprimides econòmicament. El fet que el 30% dels nens del país visquin en la pobresa, i que el 15% dels nens d'entre 2 i 15 anys siguin obesos, i que el 21,3% dels nens de 4 a 5 anys i el 36,6% dels de 10 a 11 anys tinguin sobrepès tampoc no són casualitats.

Però l'especialista en polítiques d'obesitat, la doctora Dolly van Tulleken, ja ha refusat la idea, que troba poc realista. La població elegible per a aquest pla era "de milions" de persones, però els serveis especialitzats en gestió de control de pes només són capaços de tractar-ne 49.000 a l'any. D'altra banda, la idea d'incentivar els aturats obesos no era nova i fins ara ha funcionat molt malament, segons les declaracions que ha fet al programa Today, de BBC Radio4. Que es parli de les persones a partir del "seu valor econòmic potencial" en comptes de les seves necessitats de salut és un plantejament erroni, també ha dit.

Altres investigadors sostenen idees semblants. "Intentar curar l'obesitat amb injeccions està abocat al fracàs, i si l'objectiu és augmentar el rendiment laboral, encara pitjor. No es té en consideració la dimensió psicològica del problema, que és important. Els nous fàrmacs contra l'obesitat són molt efectius, però com a part d'un tractament més ampli i [que requereix] la motivació adequada. El plantejament és totalment incorrecte, tant des del punt de vist ètic com mèdic", ha comentat al diari ARA Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester i de la Universitat Oberta de Catalunya.

Alguns medicaments per perdre pes ja estan prescrits pel sistema Nacional de Salut del Regne Unit. Entre altres, la marca Wegovy, que s'utilitza per tractar l'obesitat, i Ozempic, per a la diabetis, que es presenta en forma d'injecció i imita l'hormona GLP-1, fent que qui el rep se senti més ple i tingui menys gana.