El Regne Unit s'enfronta a una setmana caòtica amb vagues de trens i metro i cancel·lacions de vols

LondresCaos als trens, al metro de Londres i als aeroports. Des de feia un parell de setmanes se sentien tambors de vaga per als trens de tota la Gran Bretanya i, sense implicar-s'hi gaire –fent crides a la moderació salarial i a la prudència per preservar el lloc de treball– ni tampoc defensar els interessos dels usuaris –només els plans de modernització de les companyies, que passen per l'eliminació de llocs de feina–, i sense fer una aposta decidida per la compensació de l'augment estratosfèric del cost de la vida amb pujades salarials més o menys equivalents, Downing Street s'ha hagut de plegar a l'evidència. Aquesta setmana serà un calvari per a milions de viatgers per l'aturada d'uns 40.000 treballadors que demanen més sou i més seguretat en la feina. I esdeveniments multitudinaris com el festival de Glastonbury, on la gran majoria d'assistents arriben en tren, es veuran perjudicats.

Aquest mateix vespre comença la vaga més important del transport ferroviari al Regne Unit des del 1989, que afecta els serveis d'Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Una vaga que s'estendrà encara dijous i dissabte, i que, a la pràctica, originarà problemes en els desplaçaments tota la setmana.

Tot un èxit de gestió del govern de Boris Johnson, que dijous vinent fa front a dos importants tests electorals, tant al nord del país, a la zona de l'anomenat Red Wall, tradicional feu laborista que li va acabar donant la victòria el 2019, com a Devon, al sud-est. Hi ha en joc dos districtes en les eleccions parcials que poden posar-lo encara en més dificultats de les que ja té i ha tingut els darrers mesos i dies. I tot i així, aquesta tarda, al Parlament, el ministre de Transport s'ha limitat ha desqualificat els sindicats acusant-los "d'enganyar l'opinió pública".

Ho fan, realment? Les dades indiquen que la indústria ferroviària encara està lluitant per recuperar-se de la pandèmia. El nombre de passatgers se situa una quarta part per sota del març del 2020, entre altres raons perquè la gent no es desplaça i teletreballa. Durant la pandèmia, les companyies ferroviàries van rebre 16.000 milions de lliures del govern per mantenir-se en marxa. Ara el govern vol que facin un pla d'estalvi de 2.000 milions de lliures. Com? Modernitzant-se i fent una gestió més eficaç, que passa, entre altres mesures, pel tancament de totes les finestretes de vendes de bitllet a les estacions. Els treballadors, d'altra banda, fa tres anys que no tenen un augment de sou, i s'enfronten al cost de la vida, que puja fins a un ritme de l'11%. I els nous maquinistes i altres empleats treballen 40 hores –cinc més que els que tenen contractes des de fa cinc anys– i per menys salari. Les raons de la disputa són evidents. I el govern diu que no s'hi pot ficar.

Cinquena part dels serveis

Dels habituals 20.000 serveis diaris, s'espera que només en funcionin uns 4.500. Un horari especial, de les 07.30 fins a les 18.30, regirà tota la setmana. No hi haurà cap servei de trens entre Glasgow i Edimburg, per exemple. I el metro de Londres no funcionarà, o funcionarà amb molt poc servei, aquest dimarts i també dimecres. A més, allà on no hi ha disputes salarials ni sobre la seguretat laboral entre companyies i treballadors, a Gal·les, per exemple, com que els treballadors de la companyia de titularitat estatal Network Rail (que gestiona les vies) sí que fan vaga, l'impacte sobre els serveis també serà prou acusat.

Setze companyies ferroviàries es veuran afectades. I, quan acabin els tres dies de vaga, n'hi ha més a l'horitzó. A més, els maquinistes d'un altre sindicat, Aslef, tenen programada una vaga a la companyia Greater Anglia els dies 23 de juny i 2 de juliol i una altra a la Croydon Tramlink els dies 28 i 29 de juny i 13 i 14 de juliol. S'acosta l'estiu dels descontents.

Disrupció als aeroports

De fet, la petició de la setmana passada de retallar vols a l'aeroport de Gatwick, que aquest dilluns s'ha fet extensiva a Heathrow –en principi només avui, per l'acumulació d'equipatge no lliurat pel trencament de les cintes transportadores–, i la perspectiva de retallades de milers de vols durant l'estiu per part de la companyia EasyJet componen un paisatge que el Regne Unit no viu des del 1989, i que alguns mitjans ja comparen amb l'època de la lluita dels miners contra Margaret Thatcher, la Dama de Ferro, a la dècada dels 80. Tant és així que el líder del sindicat RTM, Mick Lynch, ja ha sigut comparat amb el president del sindicat de miners que va lluitar contra Thatcher, Arthur Scargill.

Aquesta tarda, immediatament després que es trenquessin unes converses de darrera hora per evitar el que tothom veia com a inevitable, Lynch ha assegurat, en un comunicat: "El Comitè Executiu Nacional de l'RMT ha considerat que els conjunts de propostes són inacceptables i ara es confirma que la vaga programada aquesta setmana seguirà endavant. És evident que el govern conservador, després de reduir 4.000 milions de lliures de finançament de National Rail and Transport per a Londres, ara ha impedit activament una solució a aquesta disputa. Les companyies ferroviàries ara han proposat uns increments salarials que estan molt per sota de la taxa d'inflació, que se sumen a les congelacions salarials dels últims anys. A instàncies del Govern, les empreses també busquen implementar milers de retallades de llocs de treball i no han donat cap garantia contra els acomiadaments obligatoris".

Posteriorment, a la sortida de les converses, ha afirmat: "No som especials, tot el país està patint. I tenim una afiliació i un sindicat que està preparat per lluitar pel que tenim. El que pateix la resta del país és la manca de poder, la manca de capacitat d'organització i la manca de mitjans per fer front a aquests empresaris que contínuament redueixen els salaris i fan que la classe treballadora d'aquest país sigui més pobra any rere any, mentre els rics s'enriqueixen, els dividends s'acceleren i la borsa està raonablement sana. Tenim plena ocupació. Tenim plena ocupació i salaris en caiguda i aquesta és una situació que no s'havia produït mai i que no pot ser tolerada pels treballadors ni pel moviment sindical".

Tota una declaració de principis que ha vingut seguida d'un anunci de fer vaga fins que calgui per defensar les seves posicions.

Políticament, la situació és molt complexa. Perquè el govern culpabilitza els sindicats de causar un gran perjudici a l'economia del país. I la immensa majoria dels mitjans de comunicació compren el relat del govern. Mentrestant, el laborisme actua amb massa prudència, perquè és incapaç de posar de manifest la ineficàcia econòmica dels conservadors i fer front a un relat que és cultural. Des de l'època de Thatcher els sindicats al Regne Unit han perdut poder, amb excepcions com l'RMT.