El Regne Unit, disposat a enviar tropes a Ucraïna per defensar "una pau duradora"

LondresKeir Starmer fa un pas endavant en el seu compromís amb el continent europeu i la integritat d'Ucraïna. Hores abans de la reunió informal de líders europeus que ha convocat a París aquest dilluns a la tarda el president Emmanuel Macron, el primer ministre britànic ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna. En cap cas hi serien mentre hi hagués combats. En un article molt significatiu que publica al diari ultraconservador Daily Telegraph, molt crític i duríssim amb la gestió de Starmer des que va arribar al poder, el líder laborista assegura: "Ens trobem davant d’un moment únic en una generació per a la seguretat col·lectiva del nostre continent. Això no és només una qüestió sobre el futur d’Ucraïna, sinó que també és una qüestió existencial per a tot Europa".

En aquest context, i quan els Estats Units amenacen de girar l'esquena a Europa en unes hipotètiques negociacions de pau entre Moscou i Washington que viuran el primer capítol aquest dimarts a l'Aràbia Saudita, el premier afirma que "assegurar una pau duradora a Ucraïna que en protegeixi la sobirania a llarg termini és essencial" si es vol "dissuadir Putin de continuar l'agressió en el futur". I afegeix: "El Regne Unit està preparat per jugar un paper de lideratge en l’acceleració del treball sobre garanties de seguretat a Ucraïna. Això inclou un suport addicional a l’exèrcit ucraïnès". Amb aquest raonament, el líder laborista assegura que no només s'hi implicarà amb ajuda econòmica ja compromesa amb Volodímir Zelenski, sinó també amb l'esmentada presència de tropes.

"No ho dic a la lleugera –continua Starmer–, sento profundament la responsabilitat que comporta la possibilitat de posar en perill els militars britànics. Però qualsevol paper en la garantia de la seguretat d’Ucraïna contribueix a garantir la seguretat del nostre continent i la seguretat d’aquest país".

La intervenció de Starmer té diferents lectures, complementàries i potser contraposades. D'una banda, és el reconeixement de la situació geoestratègica de les Illes i una apel·lació a la història i a "l'hora més gloriosa", en paraules de Churchill, de la resistència davant els nazis durant la Segona Guerra Mundial. El perill ara és Putin i Londres no vol defugir una responsabilitat que l'uneix a un passat heroic. Així, posa pressió als grans països de la Unió perquè, hipotèticament, s'unissin a la força de pau, en un intent de no quedar al marge del que sembla un imminent inici de negociacions. En aquest sentit, França podria també fer un moviment significatiu. En el passat, de fet, Macron ja havia insinuat la necessitat d'enviar a Ucraïna una força militar, si bé en un context molt diferent de l'actual, quan no hi havia rumors de pau a l'horitzó.

"La feblesa condueix a la guerra"

D'altra banda, Starmer intenta refer els ponts entre Europa i Washington i s'ho juga tot a la tan repetida relació especial amb els Estats Units enfortida, precisament, arran de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, l'oferiment de Londres podria suposar una manera d'entomar la realitat de l'abandonament en què quedaria Europa per la nova política de l'administració de Donald Trump. Alhora, seria un intent d'apaivagar la fúria i el menyspreu del republicà contra la Unió Europea, avançant-se al que ja sembla una possible conclusió del conflicte: que la Casa Blanca i el Kremlin facin la seva, i que Europa acabi pagant la factura de les garanties de seguretat i de la futura reconstrucció ucraïnesa. Sobre aquests i altres punts, així com sobre la possible imposició d'aranzels al Regne Unit, Starmer parlarà amb Trump els dies vinents, quan viatgi als Estats Units per entrevistar-s'hi.

Starmer arribarà a Washington amb la missió de jugar el paper de frontissa entre la Casa Blanca i Brussel·les, esperant que Trump no li planti la bufetada del menyspreu. No debades, en el text que publica aquest dilluns, li dona la raó quan diu: que "Europa ha de fer més per respondre a les demandes de la seva pròpia seguretat": "Hem de demostrar que ens prenem seriosament la nostra pròpia defensa i la nostra responsabilitat. N’hem parlat durant massa temps i el president Trump té raó quan exigeix que ens hi posem d’una vegada. Com a nacions europees, hem d’augmentar la despesa en defensa i assumir un paper més gran dins l’OTAN".

Un altre dels paràgrafs igualment rellevant de l'article de Starmer és quan fa referència al fiasco de la sortida dels Estats Units de l'Afganistan. "El president Zelenski i el poble ucraïnès han demostrat una resiliència extraordinària i han fet grans sacrificis en la defensa del seu país. No podem permetre que es repeteixi una situació com la de l’Afganistan, on els EUA van negociar directament amb els talibans i van deixar de banda el govern afganès. Estic segur que el president Trump també voldrà evitar-ho", assegura. Però la gestió de la sortida li va pertocar a Joe Biden. Els afganesos, i més especialment les afganeses, encara paguen la retirada occidental.

L'anunci de Starmer també inclou la voluntat de Londres que, si més no a llarg termini, Ucraïna s'integri a l'OTAN. Una possibilitat que, de moment, els Estats Units de Trump no veuen "real", segons va anunciar el secretari de Defensa Pete Hegseth, la setmana passada a Europa. El premier n'és un defensor acèrrim, tot i que també realista: "Tot i que l’adhesió a l’OTAN pot trigar temps, hem de continuar donant suport al camí irreversible d’Ucraïna cap a l’Aliança. També hem de mostrar més fermesa en l’aplicació de la pressió econòmica. L’economia de Putin se n'està ressentint: està preocupat pels ingressos energètics i pel seu sector financer [...] Els pròxims dies seran crucials per determinar la seguretat futura del nostre continent. Tal com diré a París, la pau s’aconsegueix amb força. Però també és cert el contrari: la feblesa condueix a la guerra", una frase que evoca també la política d'apaivagament del primer ministre Neville Chamberlain i la reunió de Múnic amb Hitler el 1938.

Albares: "Ningú planteja ara l'enviament de tropes"

No s'espera que de la reunió de París en surti cap comunicat oficial. Hi haurà representats la Unió Europea, l'OTAN, França, Dinamarca, Itàlia, el Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya i Espanya. Ha estat precisament el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, qui ha rebaixat aquest mateix matí la possibilitat que els països europeus enviïn tropes a Ucraïna. "Cal ser molt clar quan toquem temes tan sensibles i tan greus: ningú està plantejant en aquests moments l'enviament de tropes a Ucraïna", ha dit a Onda Cero.

Albares, que s'ha pronunciat després del posicionament del Regne Unit, ha argumentat que ara per ara no és una opció perquè la guerra continua en marxa. "La pau continua estant molt lluny", ha dit. A més, ha incidit que, arribat el cas que es produís la pau, "hem de veure de quina pau estem parlant, quin mandat de pau es donarà a una possible força i sota quina bandera estaria".