El Regne Unit busca la protecció d'una nova Thatcher

LondresHi ha fantasmes molt reals. Com el de Rebecca a la pel·lícula homònima d'Alfred Hitchcock. La seva absència ho domina tot. Passa el mateix amb Margaret Thatcher. Fa nou anys que va morir, però la Dama de Ferro continua sent una figura totèmica dins de la política britànica. Especialment per als conservadors però no exclusivament.

Com sosté el comentarista Simon Jenkins en un llibre de referència, Thatcher and sons: A revolution in three acts, els seus onze anys a Downing Street han condicionat les dècades posteriors. Tant és així que es pot considerar que no només John Major, sinó també Tony Blair (1997-2007), Gordon Brown (2007-2010) i David Cameron (2010-2016) van ser alletats políticament a la seva ombra.

La cursa pel lideratge tory, que a finals de la setmana vinent deixarà només dos candidats dels actuals cinc que buscaran el suport de les bases del partit, demostra, una vegada més, la pervivència de Thatcher com a referent dels militants. "Thatcher segueix sent una heroïna política per a bona part dels membres del Partit Conservador, molts dels quals es troben en una edat en què recorden vívidament els seus anys i els consideren alguns dels millors que han viscut mai", diu Jonathan Tonge, politòleg i professor de la Universitat de Liverpool.

Esclar, cal tenir present qui forma la base que, al cap i a la fi, posarà un nou primer ministre o primera ministra a Downing Street. La webconservativehome.com, òrgan oficiós i molt útil per conèixer les picabaralles internes i el pols dels tories, apunta que la immensa majoria són homes anglesos blancs i grans –per sobre de 60 anys–. Dels 200.000 militants, uns 140.000 respondrien al patró.

En aquestes condicions, no és estrany que els aspirants a l'esmentada competició final a dos –Rishi Sunak, Penny Mordaunt i Liz Truss són els més ben posicionats– hagin invocat Thatcher d'una manera o altra. Sunak, exministre del Tresor, ha assegurat que la seva visió és la del "sentit comú thatcherista": abaixar impostos –una altra doctrina fonamental– un cop el Tresor s'hagi recuperat dels esforços de la pandèmia.

Sunak tampoc s'ha descuidat de recordar un altre principi bàsic dels conservadors: "Has de gastar el que guanyes". En altres termes, res d'endeutament, però dit pel ministre d'Economia conservador que s'ha endeutat més en quaranta anys, si bé té l'excusa del covid. La clau, en tot cas, és parlar d'economia al col·legi electoral tory com si dirigir les finances d'un país fos el mateix que dur el pressupost domèstic. Una idea molt thatcherista i molt condescendent, també.

"Les dones com jo no tenen penis"

Penny Mordaunt, que d'acord amb les enquestes de conservativehome.com és la favorita de les bases, ha fet tota mena de comentaris referits a Thatcher, que ha situat en un lloc preeminent en el seu vídeo de campanya, resumit en l'eslògan #PM4PM (Penny Mordaunt per a primera ministra). L'aspirant ha dit que pel fet de ser una dona ha sigut "menystinguda", com Thatcher. A més, va protagonitzar un moment especialment significatiu dimarts quan en un acte de la seva candidatura va dir: "Deixeu-me tractar el tema que plana per aquí en un segon pla. Crec que va ser Margaret Thatcher qui va dir que cada primer ministre necessita un penis. Una dona com jo no en té". El comentari s'inscriu en el debat que viu el Regne Unit sobre el sexe biològic i la identificació legal de gènere. L'alineació de Mordaunt és del gust de la moderna tradició tory: "Una dona trans ho és legalment però no biològicament. I no som equivalents en aquest sentit", ha dit en el darrer debat entre contendents, que va tenir lloc divendres passat.

Liz Truss, que ocupa el número tres en les preferències dels diputats, per darrere de Sunak i Mordaunt, ha parlat amb entusiasme de lliure comerç, impostos baixos i un estat empetitit, en un altre ressò de les idees de Thatcher. Que s'hagi fotografiat en un tanc, en una motocicleta o amb un barret de pèl, com va fer la Dama de Ferro, són picades d'ullet als electors conservadors, que, com s'ha dit, tenen en santa Thatcher el far espiritual.

¿És, doncs, una nova Dama de Ferro el que busca i el que necessita el Regne Unit? Els tories, sens dubte; els laboristes, evidentment no. Els primers recorden com estava el país quan ella va arribar al poder i com està ara, i presumptament com el va redreçar. Les magnituds no són comparables, però hi ha una espiral inflacionista, un dèficit pressupostari, una càrrega fiscal en augment i un declivi industrial que amenaça amb l'estagflació, i un munt de vagues previstes. Però les fórmules de la Dama de Ferro ja no poden anar més enllà. És impossible desregular més el mercat britànic, el petroli del Mar del Nord ja s'ha descobert i s'està acabanat i, a més, caldria destinar recursos a energies verdes i no a les fòssils. D'altra banda, no queda res públic per privatitzar. Ni tan sols les places i els carrers que es van crear als Docklands i a Canary Wharf, a l'est del Tamesi, en temps de Thatcher ho van ser mai.

Amb la seva poderosa ombra, la Dama de Ferro regna encara nominalment però les condicions no són ni de lluny les mateixes que quan el 1979 es va convertir en la primera dona que entrava com a premier al número 10 de Downing Street.

En tot cas, es fa difícil pensar que Thatcher hagués sortit mai del mercat únic, per exemple. Sunak i Mordaunt ho van defensar des del primer dia en la campanya del Brexit. Truss, no. Era una entusiasta europeista i partidària de romandre a la Unió. Què hauria votat Thatcher en el referèndum? Biògrafs i exassessors no han parat d'especular, uns en un sentit, altres en altre. En públic, però, ella mai no va dir res. Els hereus en fan l'exegesi i d'aquesta manera volen imitar la seva veu. Però Thacher ha sigut sempre una figura molt polèmica i no necessàriament és la fórmula ideal per atraure els votants no del partit sinó del cens en el seu conjunt.