Les reformes pendents de Mario Draghi
La caiguda del govern d'unitat nacional ha deixat en l'aire el pla pactat per rebre els fons europeus
RomaL'arribada d'un nou govern italià, probablement de dretes, després de les eleccions que se celebren aquest diumenge, posa el punt final a 17 mesos d'estabilitat i creixement econòmic sostingut gràcies a la gestió de l'expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi. La dimissió del prestigiós economista obre un període d'incertesa en un context marcat per la greu crisi energètica i econòmica a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna.
La retirada de Supermario al juliol després de perdre la majoria que donava suport al govern d'unitat nacional deixa en suspens reformes econòmiques i socials fonamentals. Els objectius inclosos en el Pla Nacional de Recuperació per accedir als fons europeus (Itàlia n'és la principal beneficiària al conjunt de la UE, amb al voltant de 200.000 milions d'euros entre préstecs i ajudes a fons perdut) són els primers perjudicats. Abans de finals d'any, Itàlia haurà de complir 55 objectius del Pla Nacional de Recuperació per obtenir una nova entrega de 19.000 milions, però la coalició de dretes liderada per Giorgia Meloni i els seus Germans d'Itàlia exigeixen a Brussel·les una nova negociació.
Roberto Boschetto, president de Confartigianato, l'associació italiana d'artesans i petites empreses, adverteix que “estan en joc molts d'aquests 55 objectius, ja que depenen de reformes bàsiques per afavorir la competitivitat de les empreses, com ara la reforma de la justícia civil i penal, així com la reforma tributària que hauria d'haver actualitzat marcs reguladors molt antics”. Un estudi de l'associació estima en gairebé 50.000 milions d'euros i 250.000 llocs de treball les conseqüències econòmiques de la crisi política a Itàlia després de la caiguda de l'últim executiu.
Superpoders
Però per evitar que les turbulències tornin al país, el president de la República, Sergio Mattarella, va decidir forçar la Constitució i concedir a Draghi poders especials fins que es formi un nou govern, que ha permès a l'exbanquer acabar, en part, els deures pendents, entre els quals tirar endavant un ampli paquet d'ajuts dirigit a famílies i empreses per fer front a l'augment del cost de l'energia i la inflació, que havia quedat en suspens.
La setmana passada el govern en funcions va aprovar un decret ambiciós amb ajudes per valor de 14.000 milions d'euros per esmorteir l'impacte de la crisi econòmica. El nou paquet és l'última gran mesura de Draghi abans de les eleccions d'aquest diumenge i se suma als prop de 50.000 milions d'euros ja pressupostats des del gener per suavitzar la crisi energètica a Itàlia. "Aquesta és l'agenda social del govern Draghi", va declarar el primer ministre, reivindicant les mesures econòmiques aprovades pel seu executiu, gairebé una mena de testament que ha convertit Itàlia en el segon país de la UE que més fons ha destinat a combatre l'encariment energètic.
En els últims mesos, el govern d'unitat nacional va abaixar l'IVA de les factures de gas al 5% i va aprovar una bonificació de 30 cèntims el litre als preus de la gasolina i el gasoil fins al 5 d'octubre, entre altres mesures. I per evitar l'augment del seu volum de deute públic, Itàlia ha utilitzat els ingressos obtinguts de gravar de manera temporal els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques.
Tot i això, altres reformes previstes per als mesos que venen, com la digitalització de les administracions públiques o el finançament addicional per a hospitals i centres de salut, tornaran a un calaix tot esperant que el govern que surti de les urnes decideixi incloure-les en els pròxims pressupostos generals, que haurà d'aprovar i enviar Brussel·les abans de final d'any.
