El referèndum d'unificació d'Irlanda tindrà lloc "aquesta dècada", diu el Sinn Féin

LondresEl referèndum sobre la unificació d'Irlanda és a tocar, creuen els republicans de l'illa. Tindrà lloc "aquesta dècada", ha vaticinat dijous a migdia a Londres Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin, que ha arribat a la capital britànica acompanyada de la flamant ministra principal d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill.

Després de dos anys de bloqueig unionista, dissabte O'Neill va fer història convertint-se en la primera republicana que ocupa la més alta magistratura de poder d'una província que un dia va ser d'exclusiu domini dels lleials a la Corona britànica. McDonald i O'Neill han compartit conferència de premsa amb un grup de corresponsals estrangers i l'hereva de l'històric Gerry Adams s'ha mostrat optimista sobre el futur de l'illa unificada.

Però perquè es faci realitat el referèndum ha posat com a primera condició que el govern de Dublín, "l'ocupi qui l'ocupi, comenci a treballar per tenir un diàleg obert i franc sobre les necessitats del país", per debatre entre les dues comunitats "com la unitat de l'illa pot beneficiar tant la república com el nord". "El que necessita aquesta terra –ha continuat– és un pla ordenat i pacífic de transició constitucional".

Enquestes a la baixa?

Les afirmacions de la republicana han tingut lloc el mateix dia en què ha aparegut una enquesta, la segona de les últimes dues setmanes, en què el Sinn Féin perd pistonada a la república i experimenta una caiguda de sis punts, fins al 28% en el suport de l'opinió pública.

Irlanda anirà a les urnes el febrer de l'any vinent. Fins ara, i de manera sostinguda els últims dos anys, el Sinn Féin ha avantatjat els dos principals rivals –el Fianna Fáil i el Fine Gael– en deu punts. Tot i la davallada, encara en té vuit sobre el Fianna Fáil i nou per davant del Fine Gael, els partits de centredreta que actualment comparteixen el poder en coalició i que històricament s'han repartit el govern de Dublín. L'anterior enquesta situava el suport dels republicans en el 25%, tres punts menys que la difosa aquest dijous per The Irish Times.

McDonald no ha defugit la qüestió i ha afirmat que han d'analitzar el perquè d'aquestes dades, però també ha assegurat que a Irlanda "es respira canvi" i que, malgrat tot, creu que "hem sabut mantenir l'impuls" generat en les eleccions del 2020.

El Sinn Féin va obtenir uns resultats excel·lents, algunes dècimes per sobre dels dos partits rivals, i la formació espera confirmar d'aquí a un any l'empenta. "El repte per a nosaltres –ha recordat la líder republicana– és presentar el nostre projecte, no mostrar en què han fracassat els partits del govern. Això és clar: habitatge, sanitat, serveis públics. Però necessitem mostrar clarament les nostres propostes i alternatives als irlandesos".

La construcció de la Irlanda del futur, unificada, és una tasca que la direcció del Sinn Féin veu amb una acció paral·lela, tant des de Dublín com des de Belfast. I des de les dues capitals "cal respondre a nombrosos interrogants". McDonald ha enumerat alguns temes clau, tenint al cap el debat generat a Escòcia el 2014 en relació, per exemple, amb les pensions, la moneda i la ciutadania. Però, a més, McDonald ha exigit claredat al govern britànic en relació amb l'hipotètic procediment del plebiscit. La seva demanda segueix uns comentaris del ministre britànic per a Irlanda del Nord, Christopher Heaton-Harris, que dilluns passat va assegurar que "el referèndum ni tindrà lloc mai".

McDonald s'hi ha tornat: "La posició del govern britànic no és realista. Actua com un estruç, amagant el cap sota terra. Hi ha un canvi ara mateix. I la disposició per al referèndum està continguda en l'Acord de Pau de Divendres Sant. I l'hem demanat a més primers ministres dels que puc ja recordar, que han d'establir el que consideren el llindar o els punts de referència per a la convocatòria. Fins ara no ho han fet, però hauran d'aclarir la qüestió". Llindar que es pot establir, per exemple, a partir de les eleccions a l'Assemblea de Stormont.

Les Chuckle Sisters

El nou govern compartit d'Irlanda del Nord, que es va posar en marxa dissabte, tot just comença a caminar, però al davant té enormes reptes que impliquen refer l'estat de la sanitat i l'educació, a més de serveis públics com els transports, degradats a causa de la manca d'inversió i la paralització de l'enviament de 3.300 milions de lliures que Londres havia de lliurar, però que no ho feia perquè no hi havia un govern en funcionament.

O'Neill haurà de treballar amb la vice primera ministra, la unionista Emma Little-Pengelly. I si Martin McGuinness i Ian Paisley van arribar a merèixer el sobrenom de Chuckle Brothers –un duo còmic molt popular a les illes– per la seva improbable amistat quan van compartir el govern entre 2007 i 2008, després d'una vida d'enfrontament i rivalitat, la qüestió és saber si O'Neill i Little-Pengelly seran conegudes a partir d'ara com les Chuckle Sisters.