Rècord d'immigrants al Regne Unit malgrat la retòrica de portes tancades dels ‘tories’

LondresLa retòrica antiimmigració dels conservadors britànics i la realitat de les dades topen una vegada més i tornen a evidenciar el fracàs d'una política que va contra tota lògica econòmica, atès l'envelliment de la població. L'Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit ha fet públiques aquest dijous les xifres del 2022 i posa de manifest que la immigració neta de l'any passat va ser de 606.000 persones, una xifra rècord, amb 118.000 més que el 2021. En total, hi van arribar, de manera regularitzada, 1.163.000 persones i en van sortir 557.000. La majoria dels immigrats eren de fora de la Unió Europea (925.000); en segon lloc, de la UE (151.000), i la resta eren nacionals que tornaven (88.000). Davant d'aquestes dades, el primer ministre, Rishi Sunak, ha afirmat a ITV News: "Els números són massa alts, és tan senzill com això. I vull fer que baixin".

Ha estat la promesa recurrent de la política britànica els últims anys, sobretot des del Brexit. De fet, un dels motors de la campanya del trencament amb Brussel·les era "recuperar el control de les fronteres", una manera de dir que es volia posar fre a l'arribada de ciutadans estrangers que suposadament estressaven els serveis socials (sanitat i educació, infrafinançats) i pressionaven el mercat de l'habitatge. Gairebé sis anys després d'aquell terratrèmol, el govern tory ha d'entomar el fracàs en la reducció.

En les primeres setmanes del govern de Theresa May (el juliol del 2016), i també durant la campanya electoral del 2017, la llavors premier va situar l'objectiu per sota de les 100.000 persones a l'any, heretant el que el seu antecessor, David Cameron, havia marcat quan va arribar al poder. El 2010, Cameron va considerar que els immigrants que arribessin al país s'havien de comptar en "desenes de milers, no pas centenars de milers".

May va marxar sisplau per força i Boris Johnson es va comprometre a rebaixar la xifra a 250.000 persones. Johnson també va ser foragitat de Downing Street i ara Sunak –després del caòtic parèntesi de Liz Truss– ja no vol posar cap objectiu concret.

Diferents fets explicarien la dada rècord. El primer és l'arribada de 114.000 refugiats d'Ucraïna i 52.000 més de Hong Kong, l'antiga colònia britànica ara sotmesa al ferri control de Pequín, amb la nova llei de seguretat nacional en vigor. El retorn d'estudiants internacionals després de la pandèmia també ha esperonat l'arribada de no nacionals. Justament aquesta mateixa setmana, el govern ha aprovat una nova mesura que impedeix als que no estiguin cursant un doctorat arribar amb familiars que en depenguin.

Per primera vegada, a més, l'Oficina Nacional d'Estadística ha inclòs en el recompte els demandants d'asil. Ara mateix en són 172.758, gairebé 15.000 més que l'any passat; una altra demostració d'un sistema que no funciona.

Extrema dreta i contaminació política

La immigració, tant la que arriba de manera legal –amb permisos de treball o visats d'estudiants o per raons humanitàries– com la que entra com pot, fugint de tota mena de situacions tràgiques, és un tema central del debat polític britànic.

Des de la crisi del 2008, i amb les retallades del govern Cameron als serveis socials, sanitaris i educatius més bàsics, els conservadors han fet seva la mà dura contra els immigrants fins a difondre la idea de la "invasió" de què parla sovint la ministra de l'Interior, Suella Braverman, sobretot referint-se a les persones que arriben a través del canal de la Mànega, però no només aquestes.

L'efecte pervers és que els laboristes de Keir Starmer han fet seva la idea de la immigració insostenible i fora de control, com ha destacat la ministra de l'Interior a l'ombra, Yvette Cooper, als Comuns en una pregunta urgent al govern després de conèixer l'estadística oficial. Les xifres "extraordinàries" i el fet que s'hagin duplicat els visats de treball des de la pandèmia "mostren que els conservadors no tenen cap pla ni control sobre la immigració", ha dit.

Però té una explicació. Perquè el mateix govern que vol tallar l'entrada d'estrangers permet que en determinades feines amb escassetat de personal, els empresaris paguin el 20% menys del sou mínim als treballadors. Això explica, en bona part, que la majoria dels arribats vinguin de l'Índia.

En tot cas, el més preocupant a mitjà i a llarg termini és la campanya que també aquest dijous, poc després que es difonguessin les dades, ha llançat el think tankMigration Watch, que des del 2001 –ja abans de l'entrada de quasi un milió de polonesos el 2004 i 2005 amb l'ingrés del país a la Unió Europea– demana retallar el nombre d'entrades d'estrangers a menys de 100.000 a l'any.

En un vídeo llançat a Twitter, l'organització convida els britànics a signar una petició perquè "el futur del país està en joc": "La immigració massiva -argumenten- ha estat un desastre i està canviant ràpidament el Regne Unit". Una retòrica que, una vegada més, converteix qui és diferent i els estrangers en una amenaça potencial.