Reclutar dones i eliminar un festiu per enfortir l'exèrcit de Dinamarca

CopenhaguenL’amenaça russa i la proximitat amb la guerra a Ucraïna ha obligat els països nòrdics a fer un gir radical en les seves polítiques de defensa i seguretat. Finlàndia i Suècia han demanat l’ingrés a l’OTAN, i Dinamarca, que és un dels països fundadors de l’Aliança, busca complir els requisits de l’organització després que un últim informe hagi apuntat que encara hi està lluny, perquè necessita invertir més diners en soldats i armes. El govern danès ja ha anunciat que augmentarà el pressupost en Defensa i estudia com modernitzar i reforçar les forces armades.

Una de les propostes plantejades ha estat estendre el servei militar obligatori a les dones. En una entrevista a la televisió TV2, el ministre de Defensa, Jakob Ellemann Jensen, ha explicat que “Dinamarca ja no pot permetre’s el luxe d’acceptar només voluntaris al servei militar” i considera que tothom, incloent-hi les dones, haurien d’estar disponibles per al servei militar obligatori. 

Actualment, les dones poden allistar-se a l’exèrcit de manera voluntària, mentre que en el cas dels homes tenen l’obligació legal de fer el servei militar si són requerits a través d’un sistema de sorteig. El ministre considera que “serà un benefici per a l’exèrcit” si s’augmenta el nombre de dones, que avui dia només representen un 17% del total de personal.

Cada any s’entrenen uns 4.500 reclutes a les files de l’exèrcit i la majoria d’ells són voluntaris; només un 1% és reclutat per sorteig. La durada del servei militar és d’uns quatre mesos, però es pot allargar fins a un any en funció de la divisió. Ara com ara, la proposta del ministre de Defensa per reformar la llei de reclutament a l’exèrcit ha estat ben rebuda per les principals organitzacions de dones daneses. Als països veïns com ara Noruega i Suècia ja fa anys que es recluten dones per al servei militar obligatori. 

L’altra gran promesa del govern danès és augmentar el pressupost en Defensa. El desembre passat, durant l’anunci de l’acord de la coalició de govern formada per socialdemòcrates, liberals i moderats, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va explicar que Dinamarca avançava al 2030 el seu compromís de destinar el 2% del seu producte interior brut a Defensa (ara es troba al voltant de l’1,4%). Frederiksen va argumentar “hi ha una guerra a Europa i s’han de reforçar les nostres defenses, i per fer-ho tothom haurà de contribuir-hi una mica”.

Un dia festiu menys

Aquesta contribució dels danesos passa per treballar un dia més a l’any o, el que és el mateix, eliminar un festiu del calendari danès dels 11 que hi ha actualment. La solució ha estat la de retallar un dels festius. El dia que es vol suprimir és de tradició religiosa, s’anomena Store bededag (el dia de la Gran Oració) i se celebra el quart divendres després de Pasqua. El govern argumenta que, així, s’augmentarà la productivitat a les empreses i suposarà un estalvi econòmic de 3.000 milions de corones, uns 400 milions d’euros.

L'anunci ha provocat moltes reaccions en contra. L’oposició ha denunciat que el govern tiri pel dret i no s’assegui a negociar la proposta, i l’Església ha sortit públicament a criticar la mesura. En una carta adreçada al govern, els bisbes representants de l’Església luterana es queixen que no se’ls hagi consultat abans d’anunciar-ho i advoquen perquè en un futur es continuï amb el model social danès “basat en la conversa i la inclusió”.  

Però els més crítics han estat els sindicats. Lizette Risgaard, líder de la confederació sindical del país amb més d’1,3 milions d’afiliats, ha advertit que “la proposta és una gran amenaça per al model danès” i ha afegit que “els polítics haurien de quedar-se al marge del mercat laboral”. El sindicat ha iniciat una recollida de firmes per demanar al govern que retiri la proposta o bé que convoqui un referèndum per demanar l’opinió a la ciutadania, que ha rebut més de 300.000 suports. A més, les organitzacions sindicals han convocat una manifestació de protesta per a aquest diumenge a Copenhaguen. Tot i les crítiques, la previsió és que el govern porti a debat al Parlament la proposta de llei la setmana que ve i es preveu que s’acabi votant a finals de mes.