El rampell de Meloni contra la UE: 'farol' o amenaça real?

Brussel·lesLa primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, va ser rebuda a Brussel·les amb un cert escepticisme, però aviat va ser admesa com una més entre els grans líders. Des del principi ha mantingut una molt bona relació amb la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el global de la Unió Europea ha acabat fent seves, per exemple, les polítiques migratòries que propugna. A més, després de les desfetes electorals d'Emmanuel Macron i Olaf Scholz als comicis europeus s'ha erigit en una de les dirigents més fortes del continent.

Tanmateix, s'ha sentit apartada en les negociacions de caps d'estat i de govern sobre qui ocuparà els pròxims alts càrrecs de la Unió Europea, cosa que l'ha portat a carregar de forma més contundent que mai contra el bloc europeu des que va assolir el poder. "La UE és un gegant burocràtic invasor", ha dit aquest dimecres Meloni en el Parlament italià.

Fins i tot ha amenaçat amb fer trontollar la governabilitat del club comunitari, i ha recordat que l'acord entre conservadors, socialdemòcrates i liberals compta amb una "majoria fràgil". "[La coalició] Probablement està destinada a tenir dificultats durant el curs de la legislatura", ha avisat la ultradretana italiana a la vigília de la trobada entre líders europeus per ratificar els pròxims alts càrrecs comunitaris.

Fonts pròximes a les negociacions, però, recorden que la majoria al Consell Europeu per ratificar Von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, António Costa com a president del Consell Europeu i Kaja Kallas com a alta representant de la UE és molt folgada i Meloni no té prou pes per tombar-la. De fet, l'aprovació d'aquests noms no requereix la unanimitat dels Vint-i-set, sinó majoria qualificada; és a dir, unes tres quartes parts dels estats membres que representin com a mínim el 65% de la població del bloc.

Poques hores abans del Consell Europeu d'aquest dijous i divendres que es fa a Brussel·les, només hi ha quatre països que es mostren contraris als líders que estan sobre la taula: Itàlia, Hongria, Txèquia i Eslovàquia, segons diferents fonts diplomàtiques. Per tant, la llum verda del Consell Europeu a Von der Leyen, Costa i Kallas no està en risc, per més que Meloni s'hi oposi. Per això, fonts properes a la negociació asseguren que, tot i les amenaces de Roma, no veuen cap necessitat de cedir davant dels retrets de la ultradretana italiana.

Von der Leyen es prepara per a la prova del Parlament Europeu

Tot i que Von der Leyen no necessita Meloni al Consell Europeu per revalidar mandat, sí que va més justa de suports al Parlament Europeu, on també hauria de ser ratificada el pròxim 17 de juliol. A priori, la coalició de conservadors, socialdemòcrates i liberals arriben a la majoria, però la disciplina de vot a l'Eurocambra és poc estricta i hi ha eurodiputats d'aquestes tres famílies que ja han dit que no la pensen votar.

Per això, els eurodiputats del partit de Meloni, Germans d'Itàlia, poden ser claus per a Von der Leyen, que per primera vegada s'ha mostrat disposada a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i ja els ha allargat la mà. En aquest sentit, la conservadora alemanya ja està intentant seduir la ultradretana italiana, que aspira a quedar-se amb una carpeta important a la pròxima Comissió Europea que tingui a veure amb economia o competitivitat.

Aquest dimecres, per exemple, Von der Leyen ha fet un nou gest a Meloni i ha enviat una carta als Vint-i-set en què obre la porta a buscar "maneres innovadores" de gestionar la immigració il·legal i posa d'exemple de manera implícita el pacte d'Itàlia amb Albània. És a dir, arribar a acords amb països de fora de la UE perquè, a canvi de grans sumes de diners, frenin l'entrada de nouvinguts al bloc comunitari o els mantinguin en centres d'internament mentre no es resol la seva situació burocràtica.

De fet, pocs dies abans de les eleccions europees del 9 de juny passat, un grup de quinze països, en els quals constava Itàlia, va demanar a Von der Leyen anar més enllà de la reforma migratòria, que es va acordar a finals de l'any passat i encara no s'ha ni desplegat, i estudiar la possibilitat d'expulsar a centres de fora de la UE immigrants rescatats al mar mentre no se'ls resol la seva sol·licitud d'asil.

Sigui com sigui, fonts del Consell Europeu remarquen que a la trobada d'aquest dijous i divendres s'intentarà arribar a un acord sobre els pròxims grans càrrecs que sigui com més unànime millor, i incloure-hi Itàlia, Txèquia i Eslovàquia, si bé la llum verda de l'Hongria de Viktor Orbán, que sempre neda a contracorrent de la resta de socis, ja la donen gairebé per perduda. A més, tant a Von der Leyen com a Meloni no els interessa desfer els llaços: la conservadora alemanya tem necessitar-la al Parlament Europeu i la ultradretana italiana vol assegurar-se la quota de poder italiana a la Comissió Europea.