La ràdio que no va deixar de narrar la invasió russa d'Ucraïna

Boguslaw (Ucraïna)És diumenge i l'estudi avui està buit. A la taula principal hi ha tres micròfons, auriculars i dos ordinadors. En una de les parets hi ha penjada una bandera ucraïnesa gegant, a l'altra un cartell on es pot llegir: 97.7 Boguslaw FM.

Aquesta és una de les poques ràdios locals ucraïneses que la guerra no ha pogut apagar. Porta el nom de la seva ciutat, ubicada al sud de la regió de Kíiv, a uns 100 quilòmetres de la capital. L'inici de la invasió a gran escala va obligar molts mitjans ucraïnesos, especialment els que tenen menys recursos, a tancar o a fer un breu parèntesi. Els bombardejos i les dificultats econòmiques van fer que molts propietaris, com ara de televisions privades, deixessin d'emetre. D'altres van ser cancel·lats directament pel govern de Volodímir Zelenski acusats de ser “mitjans prorussos”. 

L'equip d'aquesta ràdio, però, va decidir que havien de continuar treballant pels seus oients. “Podíem haver suspès l'emissió, ningú ens obligava a seguir. Tots tenim família i no sabíem el que podia passar aquells primers mesos. Les primeres setmanes els russos van bombardejar una antena que està a 40 km del nostre estudi, però vam creure que el millor era continuar informant i passàvem els dies i les nits a l'estudi fent torns”. Ho explica el seu fundador, el periodista Víktor Kolomiets, que recorda com, precisament, la guerra ha tornat a posar en valor la tasca fonamental de la ràdio.

“Nosaltres també tenim pàgina web, però la guerra va fer que tornéssim a recuperar la nostra essència. Per exemple, les alarmes antiaèries durant els primers mesos de la guerra no se sentien en aquesta zona i nosaltres érem els encarregats d'informar quan l'administració regional ens ho notificava. Gràcies a això, la gent d'aquí sabia quan havia d'acudir als refugis”, detalla.

Prohibida la música russa

Kolomiets està assegut en una d'aquestes cadires on cada dia, des de les vuit del matí, els presentadors narren l'última hora de la guerra. Ell és el director de l'equip, però igualment s'encarrega de traslladar el que passa al front quan viatja a les zones més calentes, atès que també treballa com a productor amb periodistes internacionals. Ho fa per a la secció que han creat arran de la guerra: "Cròniques des del front amb Kolomiets".

I encara que la invasió russa inunda gran part de la programació, també hi ha espai per a la cultura i per a la música, com aquest diumenge. El Víktor vol ensenyar a l'ARA el que s'està emetent ara a la ràdio, així que posa la mà a la taula de mescla i prem un botó. Comença a sentir-se una cançó en anglès. “Avui és dia de programació musical. Abans de la guerra, un 20% de les cançons eren en rus i un 80% en ucraïnès; ara per llei està prohibit emetre cançons en rus”, explica.   

Kolomiets, evidentment, no està sol. Actualment té un total de nou treballadors. La Tania, l'Oleksí, el Taras i el Sergie tenen entre 24 i 28 anys i també atenen l'ARA. Són joves, però durant aquests mesos han après el que implica informar d'una guerra. “És molt difícil acostumar-se a conviure constantment amb la mort. Jo tinc problemes als ulls, per això no puc anar al front, però hi tinc molts amics que hi són”, diu el Taras. 

La Tania també té familiars al front, en aquest cas el seu pare i el seu marit. Aquesta jove, mare d'una nena, explica que ella no només narra les notícies sinó que emocionalment també les sent. “Si estic cansada de parlar de la guerra? Psicològicament hi ha dies que sí, però és la nostra feina. A mi m'omple saber que el meu avi, que ha perdut molta vista, rep tota la informació a través de nosaltres”, afegeix. 

La mentalitat soviètica

La més veterana d'aquest grup és la Julia, que porta al capdavant dels micròfons des que aquest projecte va nàixer, l'any 2018. Per a ella, el més frustrant és haver de batallar amb “la mentalitat soviètica” que encara perdura entre les autoritats ucraïneses sobre la premsa. “L'alcalde de la nostra ciutat va enviar una carta al servei de seguretat dient que nosaltres només buscàvem crear pànic quan difoníem per la ràdio les alarmes antiaèries. Quina bogeria és aquesta?”, es lamenta. Malgrat tot, està convençuda que aquesta guerra permetrà que Ucraïna s'acosti més a les “normes periodístiques europees”.

L'exemple més clar d'això és el projecte que impulsen des d'aquesta ràdio: un programa dedicat a parlar de les fake news finançat per l'administració ucraïnesa. “L'objectiu és explicar a la societat com diferenciar una notícia falsa d'una que no ho és”, afegeix. La propaganda russa és present a Ucraïna des d'abans de la guerra. Putin volia que fos clau per justificar la invasió i que els ucraïnesos rebessin els soldats russos amb els braços oberts.