El racionament deixa el tradicional 'English breakfast' sense ous

LondresEl cap de setmana passat, al supermercat Lidl de Leith Walk, al centre d'Edimburg (Escòcia), la prestatgeria dels ous estava buida. Diumenge, en un altre establiment de la mateixa cadena de supermercats a High Street del barri de Walthamstow Central, al nord-est de Londres, on viu aquest corresponsal, també. I a la mateixa zona, però al Tesco –una altra de les grans cadenes de distribució del Regne Unit–, passava exactament el mateix.

A les Illes Britàniques, la paraula racionament s'associa a la Segona Guerra Mundial i a la dura postguerra, però no pas a la tercera dècada del segle XXI. Però és exactament el que està passant amb els ous, fonamentals a l'hora de començar el dia amb un típic English breakfast que, sense aquest ingredient clau, queda mancat del groc i blanc del rovell i la clara i s'entristeix amb els ocres de les mongetes, de les salsitxes i de les tires de cansalada (sovint, més que fregida, carbonitzada als establiments més populars). La manca d'ous es pot allargar fins després de Nadal, ha avisat l'Associació Britànica de Productors d'Ous de Corral (BFREPA).

Fa setmanes que han aparegut als supermercats del Regne Unit, grans i petits, cartells advertint que se'n limita la compra a no més de dues capses d'una dotzena. Ho han fet els esmentats Lidl i Tesco, però també Morrison, Aldi, Asda i Mark & Spencer. I les petites botigues també s'hi han sumat. Altres distribuïdors, com Sainsbury's, han augmentat la importació d'ous d'Itàlia per superar la manca de producte, cosa que ha afegit mala maror al sector, ja molt descontent amb la política de preus de les grans empreses de distribució, que també sostenen financerament les explotacions de gallines engabiades.

¿A què es deu el que alguns ja asseguren que és una tempesta perfecta a les portes de Nadal, quan el consum domèstic d'ous augmenta per fer dolços? Hi ha tota mena de factors i la importància amb què els valoren els uns o els altres depèn del lloc que s'ocupi en la cadena que porta l'ou del corral al plat. Els productors acusen els supermercats d'ofegar-los, perquè no els paguen el mínim imprescindible perquè quadrin els comptes.

El 8 de novembre, Twitter es va revolucionar amb el testimoni de Ioan Humphreys, un criador gal·lès de quarta generació que, davant l'escassetat d'ous i el racionament que començaven a imposar ja alguns comerços, denunciava que "els supermercats els diran que la causa és la grip aviària". Humphreys –que la setmana passada tornava a fer la mateixa denúncia– admetia que, "per ser justos, hi ha hagut molts casos de grip aviària", fins a l'extrem que el govern va ordenar el 7 de novembre el tancament sota cobert de tot l'aviram del país i des de l'octubre s'han hagut de sacrificar fins a 2,3 milions de gallines. Però immediatament després, Humphreys reblava: "La veritable raó és que els supermercats no volen pagar als grangers pels ous. Els supermercats els han apujat els preus a vostès, els consumidors, però no ens han traslladat aquest augment a nosaltres". Dades oficials indiquen que l'augment del preu d'una dotzena d'ous d'octubre a octubre (2021-2022) ha sigut del 23,1%.

Els costos s'han disparat el 90% des del 2019, denuncia l'Associació Britànica de Productors d'Ous de Corral. L'electricitat, el pinso i l'adquisició de pollets fa que des del gener del 2021 fins ara mateix s'hagi passat d'un preu de producció per dotzena d'1,08 lliures (1,26 euros) a 1,35 lliures (1,56 euros), mentre que els productors han rebut –gener del 2021– només 89,6 cèntims de lliura per la mateixa dotzena (1,03 euros) i ara en reben 1,09 (1,27). En el millor dels casos, fins a 1,18 lliures per dotzena, insuficient per fer front a la despesa, d'acord amb Patrick Lynn, un altre productor en aquest cas del comtat de Nottinghamshire, al centre d'Anglaterra, citat pel Financial Times aquesta mateixa setmana.

El pinso i la guerra d'Ucraïna

Un dels factors que més ha encarit el preu dels ous els últims mesos ha sigut l'augment del pinso de pollastre, que representa la major part del cost i que depèn dels mercats mundials de cereals. A principis del 2021 havia fluctuat entre 180 i 230 lliures per tona abans de pujar a 420 lliures per l'esclat de la guerra d'Ucraïna. Ara s'ha reduït a unes 390 lliures per tona.

La situació no millorarà, d'acord amb el vaticini de Ioan Humphreys i l'associació de productors, perquè el treball a pèrdues ha comportat l'aturada de l'activitat de desenes d'explotacions i el nombre total de gallines ponedores del Regne Unit, que va assolir un màxim de 44 milions l'any passat, s'ha reduït a 38 aquest 2022. El càlcul que fa l'associació de productors és que l'any vinent hi haurà 8 milions menys d'ous cada dia al mercat. Més els 3 milions que ara ja s'han d'importar per sostenir la demanda habitual –no només de les llars, sinó també de tota la indústria alimentària–, això fa que el dèficit d'ous els pròxims mesos es dispari als 11 milions diaris.

Però, a més, la demanda habitual ha crescut, diuen també els productors. La raó és el cost de la vida, que al Regne Unit ha arribat a l'11,1% anual l'octubre passat. I és que se'n consumeixen més com a font de proteïna per substituir la carn i el pollastre o el peix, encara molt més cars.

La crisi actual té un altre efecte sobre la qualitat del producte. Perquè l'augment dels costos de la producció impacta, sobretot, en les petites i mitjanes explotacions d'ous de gallines en llibertat, mancades del muscle financer per treballar a pèrdues o, en el millor dels casos, per sota del salari mínim. Aquesta pressió ha posat en dubte l'objectiu dels grans minoristes d'eliminar la venda d'ous de gallines engabiades al 2025.