Quins són els minerals crítics que té Ucraïna que busca Trump?
Trump diu que Zelenski anirà a Washington divendres per tancar l'acord, que menciona "garanties de seguretat" per a Kíiv, però de forma ambigua
BarcelonaDesprés de diverses setmanes de pressions el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat aquest dimecres que Ucraïna i els Estats Units han arribat a un principi d'acord per repartir-se part dels guanys generats per l'explotació dels recursos naturals d'Ucraïna. El pacte estableix la creació d'un fons d'inversió conjunt al qual Ucraïna contribuirà amb la meitat dels beneficis que generin els seus recursos, que inclouen també terres rares, elements crucials per a indústries clau com la de la defensa i la transició verda.
Zelenski ha dit aquest dimecres que el govern ha valorat "força bé" la versió final de l'acord i Donald Trump ha assegurat que el seu homòleg ucraïnès serà divendres a Washington per estampar-hi la firma.
Segons Zelenski, l'esborrany consensuat no fa referència a cap deute d'Ucraïna a canvi de l'assistència militar dels Estats Units durant aquests tres anys de guerra, com havia plantejat Trump. I ha reiterat que Kíiv insisteix que l'acord comprometi els EUA a oferir "garanties de seguretat" per protegir el país d'una eventual futura agressió de Rússia. "Jo volia una frase explícita sobre les garanties de seguretat per a Ucraïna, i és important que hi sigui", ha dit el president ucraïnès.
Segons el text de l'acord al qual ha tingut accés el mitjà ucraïnès The Kyiv Independent, el govern dels Estats Units "dona suport als esforços d'Ucraïna per obtenir les garanties de seguretat necessàries per establir una pau duradora". La redacció, però, és molt ambigua. I aquest dimecres Trump ha donat una resposta encara més ambigua: "Farem que Europa ho faci [donar garanties de seguretat] perquè [Ucraïna] està allà [...], però ens assegurarem que tot vagi bé".
BIELORÚSSIA
RÚSSIA
POLÒNIA
Kíiv
UCRAÏNA
ROMANIA
MOLDÀVIA
mar d’Azov
Territori ucraïnès ocupat
per Rússia actualment
Urani
Terres rares
mar Negre
Titani
Liti
Grafit
Altres
100 km
Un 50% dels ingressos de tots els recursos naturals
L'esborrany també apunta que part de les contribucions al fons es reinvertiran, almenys un cop cada any, "a promoure la seguretat i la prosperitat d'Ucraïna". En aquest sentit, el primer ministre ucraïnès, Dennys Shmyhal, ha afirmat que la contribució del seu país al fons d'inversió serà del 50% dels ingressos futurs de la "monetització de tots els actius dels recursos naturals" i que els EUA "també faran les contribucions corresponents". Els EUA, però, tindran la propietat majoritària del fons.
El text parla, doncs, de tots els recursos naturals d'Ucraïna, cosa que inclou els dipòsits de minerals, els hidrocarburs, el petroli, el gas natural i altres materials extraïbles, com les anomenades terres rares. Es tracta de disset elements metàl·lics de la taula periòdica: quinze elements del grup dels lantànids, a més de l’escandi i l’itri. Són metalls de difícil accés i difícils de separar d'altres elements, cosa que requereix molts recursos i una tecnologia ara principalment en mans de la Xina. El gegant asiàtic controla més del 80% del subministrament global d'aquests elements, que són crucials per al desenvolupament d'energies verdes, productes electrònics i armament. Per això, tant Europa com els Estats Units estan intentant reduir la seva dependència, tot i que caldran molts anys i inversions enormes per poder començar a comercialitzar terres rares de jaciments encara sense explotar.
![Les instal·lacions de la companyia estatal minera de Suècia LKAB a Kiruna, al nord del país.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Quins recursos naturals té Ucraïna?
Ucraïna és un país amb una gran riquesa de recursos naturals. Les dades oficials del país indiquen que té dipòsits de 22 dels 34 elements que la UE considera "matèries primeres crítiques". Segons destaca la pàgina web de promoció d'inversions al país, Ucraïna figura entre els líders globals de reserves de carbó, mineral de ferro, gas natural, manganès, sal, petroli, grafit, sofre, caolinita, titani, níquel, magnesi, fusta i mercuri.
El territori ucraïnès posseeix un 5% del total de recursos minerals del món. Segons dades oficials d'Ucraïna, al subsol del país hi ha uns 20.000 jaciments i uns 117 tipus de minerals. Tot i que no se sap amb exactitud, ja que els mapes existents són de fa com a mínim trenta anys, segons l'exdirector general del Servei Geològic d'Ucraïna. D'aquests, uns 10.000 dipòsits tenen importància industrial i uns 3.000 estaven operatius i produint abans que comencés la guerra, explotats per unes 2.000 empreses, segons un article acadèmic publicat el 2022 per la presidenta de la Junta de l'Associació Ucraïnesa de Geòlegs, Hanna Liventseva.
Ucraïna és un proveïdor important –entre els deu primers del món– de titani, manganès, caolinita, ferro, grafit i urani, entre altres. Abans que comencés la guerra Ucraïna era un proveïdor clau de titani per a la indústria militar. A més, té un gran potencial per extreure liti, ja que té una de les reserves més grans d'Europa d'aquest mineral clau, essencial per a la fabricació de bateries. El grafit també ho és i les reserves d'Ucraïna d'aquest material suposen el 20% de les de tot el món, segons el Fòrum Econòmic Mundial.
També se sap que Ucraïna té importants reserves d'altres materials crítics com el beril·li, utilitzat per al sector aeroespacial, l'energia nuclear i la indústria militar; el zirconi, utilitzat també per a energia nuclear i productes mèdics, i el tàntal, que es fa servir per fer semiconductors.
Dificultat per extreure terres rares
Molts jaciments, però, continuen sense explotar. Igual que els de terres rares. Segons l'Institut de Geologia d'Ucraïna, el país posseeix terres rares com el lantani, que s'utilitza per fer televisors i llums, però que també és un component de les bateries de cotxes elèctrics. També té neodimi –utilitzat per fer imants per a altaveus, discos durs d'ordinadors i turbines eòliques–, erbi, itri i escandi, que s'utilitzen per produir energia nuclear.
Una altra potencial font enorme de terres rares a Europa és Groenlàndia, que acumula els jaciments més grans sense explotar d'aquests elements crítics. No és d'estranyar, doncs, que Trump també hagi revifat la idea de comprar (o prendre el control amb la força si cal) aquesta illa àrtica, que forma part del regne de Dinamarca. Però en tots dos casos, tirar endavant projectes d'explotació no serà una tasca ni fàcil ni ràpida.
Gracelin Baskaran i Meredith Schwarz, analistes del Centre for Strategic and International Studies (CSIC), argumenten que els EUA no poden comptar amb els beneficis de les terres rares, almenys a mitjà termini, ja que la mineria requereix recursos que la guerra ha minvat; sense anar més lluny, la capacitat de generar energia. A més, les companyies són reticents a fer inversions a llarg termini en un país amb grans riscos com un que acaba de sortir d'una guerra.
L'analista de Bloomberg Javier Blas, un dels màxims experts en matèries primeres, considera que la fixació de Trump per l'extracció de terres rares d'Ucraïna és "una autèntica ximpleria" perquè el país no té mines comercials d'aquest tipus d'elements.
Quins dipòsits controla Ucraïna?
Amb tot, part dels dipòsits d'Ucraïna no estan sota control ucraïnès, sinó en territoris ocupats per Rússia. La setmana passada Zelenski va dir que menys del 20% del total de recursos del país estan sota ocupació. És el cas de la major part dels dipòsits de carbó, que estan a l'est del país. Rússia també ha ocupat almenys dos dipòsits de liti ucraïnesos, un a Donetsk i un altre a Zaporíjia. L'empresa australiana Critical Metals Corp va comprar les llicències de dos dels principals jaciments de liti a finals del 2021, un d'ells ara sota control rus, segons va explicar el seu president, Tony Sage, al Financial Times.
Quin paper pot tenir Europa?
Trump ha fet d'aquest acord un dels seus molts cavalls de batalla a l'inici de la seva segona legislatura i ha pressionat Zelenski a nivells inèdits per part d'un suposat aliat (fins al punt de titllar-lo de dictador). Però la idea d'una explotació compartida dels recursos naturals ucraïnesos no és nova i, de fet, ja la va apuntar l'octubre passat el president ucraïnès, quan va donar les primeres pistes del seu "pla de la victòria". Entre els punts que va destacar hi havia la possibilitat que la Unió Europea i els Estats Units poguessin beneficiar-se de recursos naturals estratègics que hi ha al territori ucraïnès a canvi d'inversió.
El gener passat Oleksiy Sobolev, viceministre d'Economia d'Ucraïna, va dir que el govern estava treballant en acords amb els aliats occidentals, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, França i Itàlia en projectes relacionats amb l'explotació de materials crítics. El govern estima que el sector té un potencial d'inversió total d'entre 12.000 i 15.000 milions de dòlars fins al 2033.
