Quines són les opcions de l’OTAN?
L'Aliança Atlàntica es reuneix d'urgència per abordar la nova situació
LondresDavant de l’impacte de míssils "de fabricació russa" aquest dimarts en territori polonès, i per tant de l’OTAN, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord tenia –i té– a la seva disposició diverses opcions. Però, de moment, un cop el govern polonès ha informat que no hi ha indicis que els projectils fossin llançats des de Rússia, ha decidit no fer cap més pas i ni tan sols activar l'article 4 del tractat fundacional per convocar els 30 membres de l’aliança militar a "consultes".
Inicialment, doncs, es confirma, per part de Varsòvia, la versió russa, que ja ahir a la nit negava que l'incident, a sis quilòmetres de la frontera ucraïnesa, hagués sigut provocat per la seva artilleria. Durant la matinada, el president dels Estats Units, Joe Biden, s'havia mostrat molt prudent des de Bali, on participa en la reunió del G-20, dient que, per la trajectòria del míssil, era poc probable que s'hagués disparat des de Rússia.
En qualsevol cas, és innegable que la mort de dos civils polonesos és conseqüència directa de la guerra d'agressió de Vladímir Putin contra la Ucraïna de Volodímir Zelenski i, especialment, d'una jornada molt dura pel que fa al llançament de míssils, que ahir van arribar quasi al centenar, la majoria contra infraestructures civils.
Des de la creació de l'aliança el 1949, l'article 4 s'ha invocat mitja dotzena de vegades. Aquest dimecres al matí, l'OTAN mantindrà una reunió d'emergència per abordar com respondre al nou episodi.
Vuit membres –Bulgària, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Eslovàquia– el van invocar immediatament després que Rússia envaís Ucraïna el 24 de febrer.
La hipotètica activació de l'article 4 no hauria garantit que l'Aliança prengués cap tipus de represàlia per la mort dels dos civils polonesos en una granja de la localitat de Przewodow, però hauria suposat un pas rellevant en la intensificació de les converses entre els membres.
Sigui com sigui, com resultat de la intensificació dels bombardejos russos sobre Ucraïna, i si l’objectiu de l’Aliança Atlàntica és, com habitualment s’ha dit, evitar un enfrontament directe amb l’exèrcit de Moscou, una de les opcions que els trenta socis poden posar damunt de la taula aquest dimecres seria la possible ampliació de les entregues d’armament a Ucraïna. A la pràctica, es continuaria la lluita indirecta contra el Kremlin amb més material bèl·lic sobre el teatre d'operacions. Al mateix temps, l’OTAN podria reforçar les defenses aèries al llarg de la frontera amb Ucraïna.
En aquest sentit es va expressar Artis Pabriks, ministre de Defensa de Letònia, quan ahir a la nit va assegurar que l'OTAN podria proporcionar defenses aèries a Polònia i a una "part del territori d'Ucraïna".
Per la seva banda, Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, havia advertit a l'inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna que l'Aliança defensaria "cada pam del territori de l'OTAN". Gitanas Nausėda, el president de Lituània, ha reiterat aquesta afirmació al seu compte de Twitter després dels fets d’aquest dimarts, que s’inscriuen en un atac massiu i coordinat contra diferents ciutats ucraïneses, inclosa Kíiv.
Només un cas en la història de l'Aliança
De moment, doncs, sembla que l'escalada de la tensió es frena, si bé des de Kiív es compara l'actitud occidental amb la política de pacificació que les potències aliades van seguir amb Hitler el 1938, un any abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Invocar l'article 5, però, seria d'extrema gravetat, perquè tracta específicament de la defensa col·lectiva dels estats membres ja que estipula que "un atac armat contra un o més [dels aliats] es considerarà un atac contra tots ells". En altres paraules, podria suposar una resposta militar en tota regla, circumstància que fins ara Occident ha volgut evitar fent tota mena d’equilibris per no abandonar Ucraïna però també per no provocar una escalada que conduís al desastre nuclear. Per activar l’article 5, a més, cal que l’atac hagi estat intencionat i no que hagi sigut un fet accidental. L'article 5 només s'ha invocat una vegada en la història de l'Aliança, quan els Estats Units van patir els atacs de l'11 de setembre del 2001.
Yakov Kedmi, un diplomàtic russo-israelià, ha afirmat a la BBC que Ucraïna podria estar preparant-se per demanar una zona d'exclusió aèria a les zones occidentals d'Ucraïna que limiten amb els països de l'OTAN. L'aplicació d'una zona d'exclusió aèria recolzada per l'OTAN posaria les seves forces aèries en risc d'un conflicte directe amb Rússia, i els experts han dit anteriorment que aquest moviment seria poc probable.
A banda de tota la tensió existent, en moments tan perillosos com aquests és fonamental que les dues parts en conflicte mantinguin canals de contacte. I ahir el cap de l'espionatge rus, Serguei Narixkin, es va trobar a Ankara amb el director de la CIA, William Burns. L'objectiu és evitar una escalada nuclear. El problema és la desconfiança absoluta entre el Kremlin i els Estats Units i, per extensió, amb l'OTAN.
