Per què la caiguda de Draghi dona oxigen a Putin?

BarcelonaDurant el cap de setmana, el telèfon del primer ministre italià, Mario Draghi, devia treure fum. A més de les nombroses crides des de diversos sectors interns perquè reconsiderés la seva anunciada dimissió, el mandatari també va rebre les trucades dels principals líders europeus, que intentaven evitar una enèsima crisi política a Itàlia. La pluja d'elogis va ajudar a Draghi a fer marxa enrere, però no n'hi ha hagut prou i s'ha vist empès a dimitir. Malgrat que la situació no és gens inusual al país transalpí, acostumat a canvis de govern més sovint que la majoria d'estats europeus –en els últims 50 anys, les legislatures han sigut, de mitjana, de menys de dos anys–, aquest terratrèmol polític arriba en un moment extraordinàriament delicat a escala geopolítica i pot tenir un impacte important en la tan preuada cohesió europea.

En un moment de canvis als dos principals pilars de la UE –una Alemanya post-Merkel i una França amb el president Emmanuel Macron clarament debilitat–, Draghi s'havia erigit en un dels fonaments del club comunitari i una de les veus més fermes contra la invasió russa a Ucraïna i a favor de les sancions a Moscou i a l'entorn de Vladímir Putin, malgrat que Itàlia és el país europeu on hi ha més simpatia per Rússia entre la població. "Draghi ha ignorat aquesta opinió pública i s'ha posicionat clarament a favor d'Ucraïna, per exemple amb l'enviament d'armes", subratlla Héctor Sánchez Margalef, analista del CIDOB, que avisa que el Kremlin "intentarà explotar la situació, en funció de com es gestioni el període de transició i de quin govern surti de les eleccions".

A hores d'ara, les enquestes auguren una victòria del bloc conservador, amb els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni al capdavant. Aquest seria l'escenari més favorable a Putin, tenint en compte el perfil euroescèptic del partit d'extrema dreta i també del seu soci de coalició, la Lliga de Matteo Salvini. A més, tant Meloni com especialment Salvini, s'han mostrat, almenys fins fa poc, molt més propers al president rus, malgrat que han modulat el discurs els últims mesos. "Si Meloni arriba al poder, el principal risc serà que es trenqui la unitat europea davant del Kremlin i que Putin ho tingui més fàcil per influir en les decisions que es prenen al Consell Europeu", avisa Sánchez Margalef.

"Rússia opera amb l'estratègia del divideix i venceràs", indica l'investigador del Real Instituto Elcano Ignacio Molina, que subratlla el paper rellevant d'Itàlia com a peça fonamental dins de la UE, tenint en compte que és la tercera economia més potent i un estat fundador del club comunitari. "Si trenques una peça tan important com Itàlia, el dany és molt gran. Europa pot continuar unida si Hongria va pel seu compte, però no si ho fa Itàlia", explica. Segons l'analista, una victòria de Meloni i Salvini seria beneficiosa per a Putin, que "fa molts anys que finança econòmicament i amb desinformació aquesta mena d'internacional del populisme nacionalista radical de dretes, perquè sap que això fragmenta i debilita la UE". Amb tot, avisa que ara no és moment d'alarmar-se, perquè la situació pot canviar: "Podria acabar governant, per exemple, un europeista com Enrico Letta. I fins i tot si guanya la dreta populista, ja s'ha demostrat que borden més que no mosseguen".

Inestabilitat econòmica

Més enllà de la cohesió europea contra la guerra bruta de Moscou a Ucraïna, la crisi política a Itàlia pot tenir també conseqüències econòmiques. Sovint considerat el salvador de l'euro en el pitjor moment de la crisi financera des de la seva cadira de president del Banc Central Europeu, la caiguda de Draghi suposa deixar Itàlia sense un líder reputat internacionalment enmig d'una crisi energètica galopant i una inflació que feia dècades que no es veia.

Molina avisa que els Germans d'Itàlia i La Lliga són partits "que han coquetejat amb sortir de l'euro" i també amb "trencar files respecte a les sancions contra Rússia, argumentant que els italians no tenen per què pagar-ne el preu en l'àmbit energètic o agrícola". Itàlia és, juntament amb Alemanya, un dels països més dependents del gas rus, una circumstància que també pot fer perillar la unitat europea en l'intent de reduir les importacions d'energia des de Moscou. A més, el pròxim govern haurà d'aprovar una complicada llei de pressupostos i implementar les reformes previstes per accedir a un nou tram dels Fons de Recuperació de la UE, dels quals Itàlia és el màxim beneficiari.

Draghi, que es va guanyar el sobrenom de Súper Mario, és vist com un bastió de l'estabilitat econòmica i la disciplina fiscal. "Draghi era la garantia que, per molts vaivens que hi hagués al BCE, la prima de risc italiana podia mantenir-se més o menys controlada, perquè la llegenda de Draghi, la seva presència en si mateixa, ja mantenia l'estabilitat", explica Sánchez Margalef. "Els països del sud d'Europa perden un aliat important", assegura l'analista del CIDOB, que subratlla que el primer ministre italià "era escoltat a França i a Alemanya". "En plena negociació de la reforma de les regles fiscals i en plena escalada de la inflació, perdre Draghi és perillós tant per a Itàlia com per a Europa, i creix el risc de fragmentació a l'eurozona", avisa.