Quatre coses que Putin ha après a Síria i ara posa en pràctica a Ucraïna

MadridDurant els gairebé vuit mesos de la invasió russa d'Ucraïna, els mitjans de comunicació han retransmès la contesa amb tot detall, com els atacs d'aquest dilluns al centre de Kíiv. Però les tècniques de guerra del Kremlin no són noves, i en altres conflictes han passat molt més desapercebudes: moltes de les estratègies militars que ara posa en pràctica Moscou ja les havia assajat a Síria, en una guerra que ja ha complert onze anys. El 8 d'octubre el Kremlin va anunciar el general rus Serguei Surovikin, bregat en la guerra al país àrab, com a comandant de la seva "operació militar especial" a Ucraïna.

Rússia va començar la seva intervenció directa a Síria el 2015, quan va establir la seva famosa base militar Hmeimim, convertida en plataforma de llançament de les seves operacions aèries contra els territoris que aleshores controlava l'oposició. Aquesta intervenció va ser el factor directe per consolidar al poder Baixar al-Assad, que en aquell moment veia amenaçada la seva supervivència.

Per a l'expert militar sirià i general de brigada Ahmed Rahal, l'establiment d'aquesta base militar i els atacs que es dirigien des d'allà van suposar “lliçons pràctiques per als generals russos”, que finalment “han arribat a Ucraïna convertits en experts”.

Alhora, l'analista rus Dmitri Brega confirma a l'ARA que desenes de milers d'oficials i soldats russos, inclosos alts comandaments, van adquirir experiència en accions militars a Síria, un bagatge que després van fer servir a Ucraïna. "Era pràcticament impossible servir a l'exèrcit rus sense haver participat en alguna missió a Síria", explica. “La majoria dels oficials a les forces armades russes, des del nivell de brigada i divisió fins als comandants, van passar per Síria en rotacions ràpides de dos a tres mesos. Per als oficials superiors, la participació en la guerra siriana es va tornar gairebé obligatòria”.

Síria va servir també com a escenari per provar les armes que avui veiem als camps de batalla a Ucraïna. "Hem provat més de 320 tipus d'armes diferents a Síria", va dir el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, en una reunió amb el personal del fabricant d'helicòpters Rost Vertol.

"Durant els anys de la campanya russa a Síria es van dur a terme més de 45.000 atacs aeris, i aquesta xifra no inclou les operacions de transport militar i avions de reconeixement, així com el maneig d'helicòpters", afirmava el ministre rus. I afegeix: “Hi va haver dies amb més de 100 atacs aeris, però la mitjana va ser de 70-80 atacs per dia, dos o tres per cada avió”.

Rússia està intensificant el seu foc contra els seus objectius Khàrkiv, Zaporíjia, Mariúpol o Mikolaiev, tal com ho va fer a Alep, Homs, Hama o Daraa. “La intensitat del foc o l'ús excessiu de la força és una de les tàctiques militars més importants que Rússia va fer servir a Síria i després a Ucraïna, on en lloc d'apuntar al blanc amb un míssil en dispara cinc, fins que el destrueix del tot”, explica Rahal.

L'expert assevera que l'ús d'aquesta tàctica, en tot cas, indica la incapacitat de les forces terrestres russes per assolir els objectius, per la qual cosa recorren a foc intens. “A Ucraïna tenen un autèntic problema en fer servir les seves forces terrestres (cosa que no van fer a Síria perquè allà no volien tenir baixes). A Ucraïna intenten compensar les mancances a terra intensificant el foc”, apunta el militar sirià.

La guerra de setge és una de les tàctiques militars més antigues, i Rússia la va fer servir a Síria per sotmetre grans ciutats, com Alep o Hama, sota control de l'oposició. Allà, després de mesos bloquejant l'accés d'ajuda humanitària i sota bombardejos constants, va aconseguir que els combatents es rendissin després de negociar l'evacuació massiva de civils.

Rússia també ha fet servir l'estratègia del setge a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol. L'analista rus creu que podria fer-lo servir en el futur “si l'exèrcit rus és capaç d'elaborar un nou pla que sigui millor que l'actual, ja que fins ara ha acumulat molts fracassos i avui les forces ucraïneses estan avançant”.

Diferents guerres, les mateixes víctimes

Sense una solució pacífica a la vista, el panorama a Síria es complica dia a dia, on Rússia ha aconseguit el seu objectiu de mantenir Al-Assad al poder. A Ucraïna, però, Rússia de moment no deixa de perdre terreny davant la contraofensiva ucraïnesa. "Avui els russos estan perdent i es retiren, i els ucraïnesos estan recuperant moltes de les ciutats", diu el militar sirià. "El sistema polític a Rússia és inestable, hi ha un conflicte a causa de les sancions i el reclutament forçós, cosa que pot afectar en gran manera les capacitats i la motivació de la seva tropa –afegeix–. Rússia es veu obligada a canviar de plans cada dia, i els èxits de les forces ucraïneses i el suport militar d'Occident les motiva a avançar".

Però més enllà de les estratègies militars, en el que més s'assemblen les guerres de Rússia a Síria i a Ucraïna, com en totes les guerres del món, és en el patiment dels civils: la mort i el desplaçament de milions de persones per por a una màquina de guerra que treballa per atemorir la població fins que fugin o se sotmetin.