Qatargate: radiografia d'un escàndol al cor d'Europa

Brussel·lesL'escàndol és majúscul i ha trastocat el cor d'Europa, esquitxant la imatge del Parlament Europeu, òrgan clau de la Unió Europea. Han passat vuit dies des que la justícia belga va anunciar que havia llançat una macrooperació policial contra diferents parlamentaris i altres membres de l'Eurocambra per presumptament haver acceptat diners i regals del règim de Qatar, més qüestionat que mai. Des d'aleshores, la trama s'ha anat embolicant, a mesura que sortien a la llum noves informacions que detallaven la gravetat dels fets i assenyalaven més noms implicats. La majoria dels presumptes infractors, però, no eren coneguts pel gran públic. A hores d'ara, i quan el desenllaç d'aquest escàndol sembla lluny d'arribar, tres sospitosos de corrupció, de blanqueig de capitals i de participació en una organització criminal estan en presó preventiva. Un altre, en llibertat provisional. Què tenen en comú? Tots són socialdemòcrates i mantenen relacions personals i professionals. Aquesta és la radiografia de l'últim gran escàndol que sacseja les institucions europees, en un moment clau per al Vell Continent.

Qui és qui?

Una de les catorze vicepresidentes del Parlament Europeu, Eva Kaili, va ser el primer nom assenyalat. Als 26 anys, ja era una de les presentadores de televisió més conegudes de Grècia, el seu país natal. Però ben aviat va fer el salt a la política: es va convertir en una de les líders més joves del Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) i es va alçar com una veu de futur, que podria rejovenir i reformar el partit. Consolidada a la política grega, va arribar a l'Eurocambra el 2014, on va anar escalant posicions. "Qatar és líder en matèria de drets laborals [...], ha dut a terme una transformació històrica i les seves reformes han inspirat el món àrab", va dir en una de les seves últimes intervencions al Parlament. Un cop esclatat el Qatargate, la policia belga va trobar prop de 150.000 euros en efectiu a casa seva. També va enxampar el seu pare, Alexandros Kailis, sortint d'un hotel de Brussel·les amb una maleta plena de 600.000 euros en metàl·lic. Segons la declaració de béns anuals del Parlament grec, Kaili va duplicar en només dos anys els seus dipòsits bancaris: el 2018 tenia 210.000 euros al banc i, tot i que en teoria els seus ingressos han disminuït, el 2020 va arribar a tenir-ne 461.846 i es va comprar un apartament a Atenes. L'estat grec li ha embargat els béns immobles, comptes bancaris i empreses, i també dels seus familiars. Per una vaga de funcionaris de presons, Kaili continua empresonada perquè no va poder ser traslladada als jutjats i assistir a la vista en què la justícia belga havia de decidir quines mesures preventives li aplicava. El jutge ha ajornat la vista fins dijous que ve, 22 de desembre.

Francesco Giorgi, que també està en presó preventiva, ha sigut el primer sospitós a admetre que formava part de la trama del Qatargate i hi va involucrar davant de la justícia belga diferents noms. En primer lloc, va assenyalar com el cervell del Qatargate l'exeuroparlamentari italià Pier Antonio Panzeri. També va destapar el rol de l'eurodiputat socialdemòcrata Andrea Cozzolino, que presideix la delegació de relacions amb els països del Magrib i per a qui ell mateix treballava d'assistent, i l'eurodiputat socialdemòcrata belga Marc Tarabella. Està estretament relacionat amb Eva Kaili: són parella i tenen una filla en comú. Giorgi, de 35 anys, va néixer en una ciutat perifèrica de Milà i va estudiar ciències polítiques, especialitzant-se en relacions internacionals, en aquesta ciutat del nord d'Itàlia. Actualment, treballava com a assistent parlamentari a l'Eurocambra.

Pier Antonio Panzeri va ser eurodiputat pel grup socialdemòcrata entre el 2014 i el 2019 i, segons apunten mitjans belgues i el mateix Giorgi, és el cervell de la trama. Les autoritats judicials belgues van trobar a casa seva més de mig milió d'euros en efectiu i han demanat a la policia italiana que detinguin la seva filla, Silvia Panzeri, i la seva dona, Maria Colleoni. El motiu? Consideren que, tenint com a prova unes converses telefòniques, l'ajudaven en les seves activitats il·lícites. L'exparlamentari també hauria rebut "regals" del Marroc a canvi d'influir en decisions polítiques a l'Eurocambra, segons el setmanari alemany Der Spiegel. Panzeri hauria creat i mantingut contactes a Rabat durant el 2004 i el 2019, quan era eurodiputat i membre de la subcomissió del Parlament Europeu de Drets Humans i de la delegació responsable de la diplomàcia interparlamentària entre l'Eurocambra i les cambres parlamentàries dels estats del Magrib. La seva família l'hauria ajudat a transportar els obsequis que l'ambaixador marroquí de Polònia els entregava a Varsòvia.

El de Niccolo Figa Talamanca va ser l'últim nom a sortir a la llum i és l'únic dels quatre detinguts que no està a la garjola de manera preventiva, però ha de portar un braçalet electrònic. Juntament amb Giorgi i Panzeri, que ara n'és el president, és un dels fundadors de l'associació Fight Impunity. Aquesta organització, que té la seu al centre de Brussel·les, es dedica precisament a lluitar contra la impunitat per violacions greus dels drets humans i crims contra la humanitat. Talamanca també és el secretari general de l'ONG No Peace Without Justice (No hi ha pau sense justícia, en anglès), que comparteix seu social amb Fight Impunity, al número 41 del carrer Ducale de Brussel·les.

El socialdemòcrata belga Marc Tarabella, europarlamentari des del 2009, també és un dels sospitosos. Ha estat suspès tant del seu partit a escala estatal com del grup parlamentari a l'Eurocambra. La policia li va escorcollar la casa el cap de setmana passat en presència de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola. Tot i que ha negat en més d'una ocasió la seva implicació en el Qatargate, Giorgi el va assenyalar com a culpable a la justícia belga. Al Parlament Europeu, Tarabella també feia de vicepresident de la delegació per a les relacions amb la península Aràbiga.

Les claus