Putin i Trump: qui entabana a qui en les negociacions per a Ucraïna?

BarcelonaDonald Trump i Vladímir Putin van estar ahir al telèfon més d'una hora i mitja. El president dels Estats Units volia que el líder rus accedís a la treva de 30 dies que ja estava pactada amb Ucraïna. Però tot i la llarga conversa, Putin no va accedir. L'única concessió va ser una suposada aturada de 30 dies en els atacs sobre infraestructures energètiques, una promesa que l'endemà mateix hauria trencat, segons denunciava Ucraïna aquest matí. Va ser prou per no fer saltar pels aires el procés engegat per Trump i poder seguir parlant, però va deixar clar que la pau a Ucraïna –fins i tot la treva inicial– està encara molt lluny. Però això –potser amb l'única excepció de Trump– tothom ho sabia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El resultat de la trucada s'ha venut com una victòria de Putin dins de Rússia, i certament ho és perquè el líder rus ha aconseguit "fer pilotada endavant" sense comprometre's a res significatiu i "alhora inflar l'ego de Trump donant-li la impressió que són amics i treballen en sintonia" –apunta Abel Riu, president del Catalonia Global Institute–. "A Rússia li interessa guanyar temps".

Per no trencar la baralla, Putin va fer una petita cessió, la d'aturar els atacs al sistema energètic, "que a més és un punt que el beneficia, perquè els atacs d'Ucraïna s'estan centrant últimament precisament en els centres de refineria i petroliers de Rússia", com és el cas de l'atac d'aquesta matinada al sud de Rússia, apunta José Antonio Gurpegui, investigador de l'Institut Franklin. Es pot parlar de victòria de Putin, però no està tan clar que sigui un fracàs de Trump, perquè la conversa "és un primer pas i almenys s'han iniciat unes converses" per tractar d'aturar la guerra, diu Gurpegui.

Ara bé, com alerta l'analista, "aquesta guerra representa coses diferents per a Trump i per a Putin". "Per a Trump, aquesta és una guerra conjuntural, com era la guerra de Corea per al president Dwight Eisenhower, que la va voler resoldre amb un armistici (encara vigent avui) per centrar-se en el que considerava el problema real, que era l'URSS i la Guerra Freda. Ara, per a Trump, la principal preocupació és la Xina i aquesta guerra és conjuntural i la vol resoldre ràpidament [el mateix vicepresident dels EUA, JD Vance, ha dit que no li importa què li pugui passar a Ucraïna], però per a Putin, en canvi, és una guerra estructural, com ho és per a Ucraïna", afirma Gurpegui.

Per això, la primera línia vermella de Putin continua sent l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN. Però en la trucada de dimarts amb Trump, a més, Putin va posar sobre la taula les seves condicions per acceptar la treva de 30 dies, unes peticions "que semblen pensades perquè siguin totalment inacceptables per a Ucraïna", apunta Abel Riu. Putin reclama que, mentre duri la treva, Ucraïna deixi de rebre armes tant dels Estats Units com d'Europa, deixi de rebre dades d'intel·ligència –punt encara més clau– i que també aturi tot el reclutament de soldats, però no ofereix el mateix per part de l'exèrcit rus, que podria seguir mobilitzant reclutes i rearmant-se. "Ucraïna ja ha acceptat un alto el foc sense condicions prèvies, però ara Rússia diu que sí que vol unes condicions prèvies i són aquestes, inacceptables per a Ucraïna", diu Riu.

"Putin té molts menys incentius que Zelenski per un alto el foc" perquè "l'equilibri de forces al camp de batalla" li juga a favor, remarca el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer. Però, tot i això, Trump el podria forçar a negociar "amb incentius econòmics com la retirada de les sancions o la promesa d'inversions", apunta l'analista.

Hi ha una cosa que Putin i Trump mai sabran.

"L'estil de mediació pot funcionar, l'actor (Trump) probablement no"

"Efectivament, l'estil de negociació el va definir el secretari d'Estat, Marco Rubio, i és el de la pastanaga i el pal", diu el director de l'ICIP, i creu que aquesta mediació a través de l'amenaça i la coerció, en lloc del rol habitual conciliador que tenen els mediadors de conflictes, és una estratègia que pot funcionar amb actors com Putin, "però que només funciona si hi ha coherència, perseverança i equanimitat", tres qualitats que amb Donald Trump estan en dubte. "Cal diferenciar l'estil [de negociació] de l'actor; l'estil de mediació a través del poder sí que podria funcionar si l'actor fos coherent, perseverant i equànime, però com que Trump no ho és, tinc seriosos dubtes en aquest procés", afegeix Herbolzheimer.

"No diria que [la trucada] ha estat un fracàs, sinó més aviat un xoc de Trump amb la realitat, perquè la seva promesa electoral d'acabar amb el conflicte en 24 hores era lamentable, reflectia un desconeixement total de la realitat d'una negociació per posar fi a una guerra", apunta José María Peredo, catedràtic de Comunicació i Política Internacional de la Universitat Europea.

Peredo, però, considera positiu que s'hagi "restablert el fil de comunicació entre Washington i Moscou" que s'havia trencat durant l'etapa de Joe Biden a la Casa Blanca, el qual "mantenia un enfrontament quasi visceral amb Putin". Per a l'expert, la normalització de relacions entre els Estats Units i Rússia, l'objectiu secundari de la trucada d'aquest dimecres, "no és pas dolenta, per molt que es vegi Putin com l'agressor que és, i com a agent de desestabilització europea, que ho és. És positiu que es refacin els ponts i que es parli en lloc d'enfrontar-se". Tanmateix, alerta que "el segon objectiu de Putin, després d'Ucraïna, és el de debilitar Europa i enfortir-se com a potència internacional" i això, l'apropament de Donald Trump ho està "facilitant".

Qui surt perdent probablement és Zelenski, a qui li queda poc marge de maniobra. Peredo veu clar que haurà de fer concessions i apunta especialment Crimea, "ja estava en mans de Rússia abans de la guerra i, de fet, cal entendre que era un territori originalment rus on a més tenen una base naval, la de Sebastopol, que és estratègica per a Rússia". Falta veure quina part de la resta de territori ocupat per Rússia (el 20% d'Ucraïna actualment) haurà de cedir.

Putin i Trump acorden aturar els atacs contra la infraestructura energètica d'Ucraïna