Putin revifa l'ànima de l'OTAN en el seu 75è aniversari

Brussel·lesAbans de la guerra d'Ucraïna, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) s'encaminava de mica en mica cap a la seva desaparició. El mateix president francès, Emmanuel Macron, en va dictar la "mort cerebral". De fet, les veus que no veien necessària l'existència de l'aliança militar transatlàntica ja van començar a guanyar força a partir de la caiguda del Mur de Berlín. ¿De qui ens hem de defensar, si la Unió Soviètica s'ha dissolt? Era la pregunta que cada vegada es feien més aliats. Setanta-cinc anys després del seu naixement, que se celebra aquest dijous, l'Aliança Atlàntica torna a trobar la resposta a Moscou: de l'imperialisme del règim de Vladímir Putin.

La invasió russa a Ucraïna fa témer als aliats europeus no tenir prou capacitat militar ni dissuasiva davant de potencials amenaces a la seva seguretat, especialment les que arriben del Kremlin. I, quan els socis del Vell Continent miren als Estats Units a la recerca de protecció, Washington —tant és que governi Barack Obama, com Joe Biden o Donald Trump— insisteix que també hi han de posar de la seva part, que no poden dependre sempre del Pentàgon en matèria de defensa i que s'espavilin, per exemple incrementant la despesa militar.

Per això, Europa s'ha proposat recuperar l'autonomia militar i el seu compromís amb l'OTAN està augmentant a marxes forçades. Només el 2023, gràcies als socis europeus i especialment els de l'Europa de l'Est, els aliats van gastar-se, en global, un 11% més en defensa que l'any anterior. A més, Alemanya, que és el país més gran de l'Europa occidental, ha arribat enguany a l'objectiu del 2% del producte interior brut (PIB) que marca l'Aliança Atlàntica, una fita amb un fort component simbòlic perquè no assolia aquests nivells de despesa des del final de la Guerra Freda.

L'amenaça de Trump

Les administracions estatunidenques d'Obama i Biden ja pressionaven els aliats europeus perquè procuressin d'una vegada per totes encarregar-se de la seva defensa, però Trump va apujar el to. A primers de febrer, en campanya, va amenaçar els socis que no es gasten almenys un 2% del seu PIB en defensa amb deixar-los a l'estacada si els ataca Putin. Per això, la investigadora de l'European Policy Center Maria Martisiute alerta que a la resta de socis atlàntics, sobretot els europeus, "no els queda més remei que preparar-se per fer funcionar" l'entitat militar amb uns Estats Units "més al marge" o, fins i tot, amb un Trump que "treballi de forma persistent contra l'OTAN".

La investigadora considera que Europa "s'ha de preparar" i guanyar autonomia militar, cosa que passa pel rearmament del Vell Continent i, sobretot, més i més eficient cooperació militar entre els socis europeus. De fet, la Unió Europea ha tirat endavant diferents iniciatives per potenciar la seva capacitat de producció d'armes, i està buscant diferents maneres per poder invertir en la indústria armamentista europea, tant per poder continuar donant suport militar a Ucraïna a llarg termini com per la pròpia seguretat.

Amb això, però, no n'hi ha prou. Els experts avisen que no es tracta d'entrar en una carrera armamentista, sinó d'incrementar "la cooperació i integració" entre els diferents exèrcits europeus. En aquest sentit, el catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en Defensa Rafa Martínez assenyala que cal evitar que "ara tots ho vulguin comprar tot", i aposta per una "major racionalització" sobre què es necessita com a conjunt, no a cada país.

Martisiute també considera que, més enllà de la defensa tradicional, en què la Unió Europea s'ha centrat actualment, per a l'OTAN és urgent invertir "en la lluita contra atacs molt sofisticats, per exemple els ciberatacs, que provoquen especialment alguns estats autoritaris". "Tenen com a objectiu la població civil i instrumentalitzaran la informació per afeblir les democràcies occidentals", rebla.

Una OTAN de 32 membres

Martínez explica que el context del naixement de l'OTAN, tot i que els dirigents atlantistes temien l'expansió del comunisme, es deu més a una voluntat d'evitar guerres entre estats que la conformen, especialment entre França i Alemanya. De fet, el catedràtic de la UB recorda que per aquest mateix motiu fins i tot la Comunitat Econòmica Europea inicialment també pretenia ser una unió militar.

Ara bé, amb el pas dels anys l'Aliança Atlàntica es va convertir en el gran contrapès de la Unió Soviètica i aquesta va esdevenir la seva principal raó de ser. Amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989, les relacions entre els dos bàndols van anar millorant, i fins i tot, el 2004 es va accedir a l'Associació per a la Pau de l'OTAN, si bé els posteriors anys les tensions van tornar a anar en augment arran, per exemple, del conflicte a Geòrgia el 2008.

Les relacions es van acabar en sec amb la invasió russa a Ucraïna perpetrada pel règim de Putin. Però amb aquest atac, en comptes de debilitar l'Aliança Atlàntica, l'ha fet revifar i ha provocat que, 75 anys després del seu naixement —només eren 12 estats a l'origen—, s'hi hagin adherit dos socis atlàntics més, Suècia i Finlàndia, i ja en siguin 32. "Sense cap mena de dubte, la guerra d'Ucraïna ha fet renéixer un projecte que apuntava cap a la mort", conclou l'expert en defensa de la UB Rafa Martínez.