Putin no vol cedir ni un pam dels territoris ucraïnesos ocupats
El Kremlin avança en la ‘russificació’ forçosa d’aquestes regions i no descarta reclamar més províncies
MoscouUn dels punts sobre els quals més s’havia especulat abans de la trucada entre Vladímir Putin i Donald Trump era la situació dels territoris ucraïnesos ocupats. Curiosament, en cap dels comunicats posteriors a la conversa es va fer referència a aquesta qüestió, però que no se'n digués res no vol dir que no en parlessin. De fet, poca estona abans, en una trobada a porta a tancada amb empresaris recollida pel diari Kommersant, el president rus havia assegurat que si Occident li hagués reconegut la sobirania de Crimea i de les províncies de Donetsk i Luhansk “es podria haver impedit la guerra”.
Segons aquesta informació, Rússia exigeix que “els territoris sota control rus no tornin a Ucraïna”. A banda, vol el reconeixement internacional de Crimea i la ciutat de Sebastòpol (annexionades des del 2014), i de les províncies de Donetsk (en domina el 99%, segons el ministeri de Defensa rus), Luhansk, Kherson i Zaporíjia (aproximadament un 75% sota ocupació russa). I això no és tot. Amenaça que, si no se satisfan les seves demandes, podria reclamar territoris que Rússia ni tan sols ha conquerit parcialment, com Odessa, una sortida estratègica per als ucraïnesos al mar Negre.
Mentre Volodímir Zelenski situa les fronteres del 1991, l'any de la independència d'Ucraïna, com una línia vermella de cara a les negociacions, Putin avança decidit a refermar l'ocupació de les regions ucraïneses. No només va incorporar les províncies a la Constitució russa la tardor del 2022 després de promoure-hi referèndums il·legals, sinó que fa anys que reparteix als seus habitants, els que no han fugit, passaports russos. A principis de mes, el Kremlin va assegurar que ja havia acabat d’expedir pràcticament tota la documentació dels 3,5 milions de ciutadans que viuen a l’est d’Ucraïna sota administració russa.
![Soldats ucraïnesos en un camp d’entrenament alemany.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 845"%3E%3C/svg%3E)
Des de l’1 de gener, Moscou ha declarat “estrangers i apàtrides” els habitants d’aquestes àrees que no tinguin passaport rus. Sense aquests papers no poden rebre pensions o altres prestacions socials ni tenir accés ni a l’atenció mèdica ni a l’educació. A més, segons un decret presidencial signat aquesta setmana, si no regularitzen la seva situació abans del 10 de setembre, els expulsaran del país. El govern ucraïnès denuncia que la imposició del passaport rus viola les lleis internacionals.
100 km
RÚSSIA
Kursk
Sudja
Lutsk
Sumi
Kíiv
Jitómir
Lviv
Khàrkiv
Ivano-Frankivsk
UCRAÏNA
Dnipró
Níkopol
Territori rus ocupat
per tropes ucraïneses
Territori ucraïnès ocupat
per Rússia actualment
La guerra a l'escola
Un altre indicador que Putin no té cap intenció de fer marxa enrere és el redisseny de la cartografia. Almenys 57 escoles russes han hagut de penjar a les aules mapes de Rússia que inclouen les quatre províncies annexionades i Crimea després de denúncies de la fiscalia. Segons el mitjà Viorstka, els fiscals argumenten que podrien inculcar als nens “coneixements enganyosos sobre les fronteres i la integritat territorial de Rússia”.
L’escola també és escenari de disputa als pobles i ciutats ocupats. Amnistia Internacional adverteix que els plans d’estudi de la nova administració estan “plens de clixés i de propaganda russa”. El seu informe conclou que els llibres de text contenen “falsedats” i “tergiversen els fets sobre les violacions de drets humans de Rússia contra els ucraïnesos”. El Centre Nacional de Resistència ucraïnès denuncia que en poblacions de Kherson, durant l’inici d’aquest curs escolar, soldats russos van fer batudes casa per casa per obligar els pares a portar les criatures a classe, sota l'amenaça de prendre’ls-en la custòdia. També revisaven els seus dispositius electrònics per assegurar-se que no seguien cap currículum educatiu ucraïnès en línia.
Determinar quin percentatge de la població d’aquestes regions preferiria viure sota administració russa i quin altre sota administració ucraïnesa és impossible. Abans de la guerra, gairebé nou milions de persones estaven censades en aquesta zona, aleshores ja molt castigada per una guerra latent des del 2014. Els últims anys una part molt considerable n’ha fugit i les noves autoritats locals han fet els ulls grossos conscients que també era una manera sibil·lina de russificar més ràpidament la població. Molts dels que s’hi han quedat celebren “l’alliberament” per part de Rússia, però molts altres l’únic que desitgen és viure en pau i tranquil·litat.
![Un edifici d'apartaments destruït durant el conflicte entre Ucraïna i Rússia a Mariúpol](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Mariúpol, el fals miratge
Una de les ciutats del Donbàs que més ha sofert el pas de la guerra ha estat Mariúpol. Tristament coneguda arreu del món pel bombardeig rus en un teatre que acollia centenars de civils refugiats i per la ferotge batalla d’Azovstal, la primavera del 2022, ara el govern rus la vol convertir en emblema de la reconstrucció. Abans de la invasió es calcula que hi vivien unes 420.000 persones, però durant els 80 dies de setge un 95% dels edificis van patir danys i prop de la meitat van ser destruïts.
A TikTok circulen vídeos d'influencers que n’ensenyen avingudes i edificis nous de trinca i glossen les meravelles del paisatge renovat. La realitat dista molt del que es veu a simple vista. El nombre de blocs restaurats continua sent ínfim i la majoria es troben al passeig marítim o en alguns complexos residencials. A més, molts dels materials de les noves cases són de mala qualitat i els veïns es queixen que els acabats són molt deficients. Per això el paisatge predominant continua sent el d’una ciutat arrasada on els que hi queden sobreviuen en condicions precàries.
El pretès renaixement d’aquesta ciutat l’han finançat sobretot empreses de Sant Petersburg. En un intent de lligar Mariúpol a Rússia, a principis de març es va crear un autobús de línia entre aquestes dues ciutats, tot i que, al cap de pocs dies, va haver de tancar perquè no havia venut ni un sol bitllet.
La qüestió dels territoris “ens serà molt difícil”, admetia Zelenski en la trucada de dimecres passat amb Donald Trump. El president nord-americà fins ara no ha demostratgaire disposició a defensar la sobirania ucraïnesa d’aquestes regions i, amb aquestes perspectives, Putin es frega les mans. “No necessitem res dels altres, però no renunciarem al que és nostre”, va dir recentment. El president rus apuja l’aposta mentre s’encamina a la taula de negociacions decidit a no cedir ni un pam.
