BarcelonaDes de fa setmanes, de manera intermitent, als carrers del Tbilissi milers de veus criden allò que se silencia al Parlament georgià: “No volem aquest govern rus!” i també “Fora la llei russa!”, que és com titllen l’anomenada "llei d’agents estrangers” amb què el govern pro-Putin local es proposa atacar les oenagés amb més del 20% de finançament exterior, acusant-les de còmplices de potències estrangeres. Les associacions en el punt de mira són sobretot mediàtiques, culturals, ecologistes i de defensa dels drets humans que aposten per la integració de Geòrgia a la Unió Europea.
Segons els estudis sociològics, més del 70% de la població georgiana aspira a entrar a la Unió Europea, que és el que vol impedir el govern del primer ministre Irakli Kobakhidze, de Somni Georgià. Un partit que es presenta com de centreesquerra, però ple de pulsions ultradretanes. Està finançat per l’oligarca i ex primer ministre Bidzina Ivanixvili, que té a punt plans per convertir Geòrgia en un paradís fiscal allunyat de la UE i ben a la vora de Rússia. Es calcula que Ivanixivili controla el 30% del PIB georgià.
De moment, la "llei d'agents estrangers” ha estat aprovada pel Parlament en primera i segona lectures, i en queda una altra, la definitiva, prevista per dilluns. La presidenta de la república, la liberal Salomé Zuravixvili, disposa de competències per vetar la llei, però Somni Georgià ha advertit que amb la seva majoria parlamentària anul·larà el veto. Una altra incògnita és què passarà a les eleccions parlamentàries previstes l'octubre d'aquest any, ni si s’arribaran a fer.
La "llei d’agents estrangers” és un plagi de la llei russa coneguda amb el mateix nom, que ha servit a Putin per il·legalitzar associacions cíviques democràtiques com ara Memorial. Es tracta d’una actualització de les lleis repressives del dictador Ióssif Stalin per perseguir el que en deia “enemics del poble”. És com si Stalin —d’origen precisament georgià— fos una mena d’estigma de malediccions capaç de tornar a planar sobre el país. Ara sobre els demòcrates europeistes.
En plena perestroika, Geòrgia va sobresaltar el món quan el 9 d’abril del 1989, dues setmanes després de les primeres eleccions democràtiques a l’URSS, més de dues-centes persones van morir a Tbilissi durant una manifestació dissolta a trets per unitats de l’Exèrcit Roig. Potser per això Geòrgia es va autoproclamar independent el 9 d’abril del 1991, vuit mesos abans del daltabaix soviètic. Amb tot, la sobirania recuperada no li ha servit per construir la democràcia. El règim parlamentari és de baixíssima intensitat tot i els esforços per convertir la Revolució de les Roses del novembre del 2003 –que va fer fora el president Eduard Xevardnadze– en una autèntica revolució democràtica.
També ha impedit a Geòrgia l’accés a una democràcia plena que el Kremlin hagi tingut sempre el país en el punt de mira, especialment des de l’arribada al poder de Vladímir Putin. L’agost del 2008 es va comprovar amb l’entrada d’unitats russes que van ocupar Abzkhàzia i Ossètia del Sud, en aquell moment regions georgianes, amb una relació semblant a la que tenia Ucraïna amb Crimea abans que Rússia se l’annexionés el 2014. Basant-se en analogies recargolades, Somni Georgià acusa els europeistes d’impulsar la “ucraïnització” de Geòrgia i els demòcrates hi responen dient que és l’oligarca Ivanixvili qui està programant fer de Geòrgia un satèl·lit del Kremlin.