Mark Galeotti: “Putin no és boig, és un home extremadament racional”

LONDRESUn llibre breu, Tenemos que hablar de Putin (Capitán Swing), desvela algunes de les claus de l'home que ha dut de nou la guerra al cor d'Europa. El professor Mark Galeotti, especialista en Rússia i en seguretat, autor de molts altres llibres sobre el país, va escriure aquest el 2018. Però l'anàlisi sembla prou vàlida encara. La conversa té lloc a Londres mentre les bombes continuen caient sobre Ucraïna, especialment al Donbass. ¿Hem de parlar de Putin per trencar estereotips? Potser.

Llegir el seu llibre és un autèntic desafiament. Alguns creuen que Putin no té escrúpols, i més després de la invasió contra Ucraïna. Com l’hem de veure?

— Com l'últim homo sovieticus. No només va tenir una educació en l'època soviètica, sinó que les seves primeres experiències en una etapa formativa són d'un home soviètic. I com que Putin és tan gris i inexpressiu li hem atribuït les característiques que nosaltres hi volíem veure.

És un home religiós?

— Ho és, genuïnament religiós, però, d'altra banda, no és conservador en termes socials. No està contra l'avortament, per exemple. És un home que es va trobar, gairebé diria que per casualitat, president del país. Fins llavors ningú no sabia realment qui era Putin.

Vostè escriu que el 2014 hauria pogut ocupar tot el Donbass, però no ho va fer. Per què ara, doncs? ¿Per la feblesa occidental?

— Això és un petit factor. Sobretot, no creia que Ucraïna continuaria compromesa amb l'alineació occidental ni que resistiria l'embat. Els russos tenen una noció molt esnob dels ucraïnesos. Jo soc mig italià. I gairebé em sembla que els russos pensen que els ucraïnesos són els seus italians: "Tenen el millor menjar, la millor música, saben viure bé, però en el fons són incompetents". I suposaven que Ucraïna s'ensorraria. Per què molestar-se en envair-los, doncs? I com que no va entendre res, ara ha perdut Ucraïna i l'ànima dels ucraïnesos per sempre. I això demostra que no és un bon estrateg geopolític. Pensava que podria aconseguir Ucraïna fàcilment, que en dues setmanes tot s'acabaria.

¿I tampoc no va calibrar bé la reacció d'Occident?

— Creia que cridaríem i que ens queixaríem una mica, i que després les coses s'estabilitzarien. Però ho va malinterpretar tot en molts nivells diferents.

¿El van enganyar la gent del seu cercle íntim?

— Evidentment. Però ell va crear aquest sistema. Durant anys no ha tolerat que la gent li digués el que no volia sentir. Mira, he parlat amb exespies russos, exdiplomàtics russos que diuen que aquest és el problema: "Tenim un gran servei d'intel·ligència, diplomàtics de primer nivell, analistes intel·ligents. Però ¿i si els nostres caps no s'atreveixen a dir-li al president què està passant en realitat…?" Sembla increïble però així són les monarquies absolutes o les tiranies.

Vostè escriu que a Putin no li agrada el risc. Però amb la invasió no ho sembla, oi?

— Però no creia que ho fos i perquè pensava que seria fàcil. I ara no té sortides senzilles. I aquest és el problema. El que tendeix a paralitzar Putin és haver-se d'enfrontar a una selecció de decisions totes difícils. Sabem que hi ha gent dins del seu comandament militar que volen que declari la guerra i que deixi de dir que és una operació militar especial. I això vol dir que podrien mobilitzar els reservistes. I no vol fer-ho perquè és políticament perillós. Això faria que semblés absorbit per un conflicte més gran del que va admetre. I alarmaria molts russos. No està disposat a prendre decisions difícils, siguin en un sentit o un altre.

¿Rússia és un gegant amb peus de fang?

— No. Tot el que ha passat és perquè Putin s'ha equivocat. Si al principi hagués permès que els seus generals haguessin fet la guerra com volíem, que és com ara l'estan fent al Donbass, lenta i brutal però en realitat bastant efectiva, potser les coses haurien sigut diferents. Ara ho fan però després d'haver perdut el millor de les seves tropes. La gran ironia és que l'arma secreta dels ucraïnesos ha sigut Putin, que ha sabotejat el seu propi estat a molts nivells. Sabem, per exemple, que l'operació va ser llançada amb molt poc temps de preparació; sabem que entre els generals russos no ho van saber fins a la setmana anterior; sabem que molts ministres no ho van saber fins que no va començar. Putin estava segur que entenia la situació, i no era cert. En certa manera, Putin ha garantit la mort del putinisme.

¿Hem d'assumir que està boig i que és un home molt irracional?

— De cap manera. És un home racional. La informació que tenim és que pren decisions que, encara que es basessin en falsos supòsits, eren racionals. Fixa't en l'atac inicial a Kíiv. Quan va fallar, no va pensar: "Déu meu, no, he d'escalar més". No. Va retirar les tropes. Es va centrar en el Donbass i això té la seva lògica. I em preocupa que l'anomenem boig. Perquè si ho fem, més o menys estem dient que no podem predir els seus moviments. I encara ho podem fer.

Quin serà, doncs, el seu següent moviment?

— Està indicant amb força claredat que la guerra serà llarga. Per tant, sabem que, bàsicament, continuarà avançant al Donbass. Si pot aconseguir-ho i mantenir el corredor terrestre fins a Crimea, proclamarà la victòria. I compta que els ucraïnesos començaran a perdre la voluntat de continuar lluitant i que Occident també perdrà la voluntat de continuar ajudant Ucraïna.

¿Li semblen supòsits raonables?

— Fins ara els ucraïnesos semblen molt determinats i units. Però també estem començant a sentir històries d'unitats desmoralitzades en primera línia. En les primeres setmanes els ucraïnesos ampliaven el seu exèrcit amb voluntaris. Ara estan a punt d'utilitzar soldats de lleva.

¿Té més voluntat de suport a Ucraïna Washington que no pas Europa?

— Al novembre hi ha eleccions de mig mandat als Estats Units. I tot i que hi ha consens a la política nord-americana sobre la necessitat de protegir Ucraïna, si Biden perd quedarà afeblit. La unitat occidental no s'ensorrarà però s'hi instal·larà un elevat grau de fatiga. En tot cas, de moment l'únic que podem dir basant-nos en el que passa sobre el terreny és que cap dels dos bàndols és prou feble per ser derrotat i cap prou fort per guanyar. Anem cap a una guerra a llarg termini, una mena d'estancament: els ucraïnesos avançaran i els russos avançaran, però res crucial canviarà.

Fins quan?

— Les guerres són sempre una lluita de la voluntat: voluntat nacional i voluntat de lideratge. Però arribarà un punt en què Ucraïna simplement no podrà continuar. O un moment en què Putin decidirà que tot plegat és massa perillós; o que les elits convindran que la guerra és massa perillosa per a ells.

¿Saben res concret del seu estat de salut?

— Les disposicions extraordinàries de bioseguretat que hi ha al seu voltant fan pensar que potser no se li va poder administrar la vacuna. Així que hi pot haver alguna cosa de certa: càncer de tiroide o a la sang; Parkinson… Però no res que l'incapaciti de manera imminent. I aquí és on crec que entren en joc els desitjos d'Occident. Com que la guerra serà llarga, i hem decidit lluitar en el terreny econòmic, això suposarà preus alts del combustible i un cost per a nosaltres. Per tant, es parla massa de la possibilitat que Putin mori o d'un cop d'estat contra Putin perquè ens fem la il·lusió que així s'acabaria tot plegat. Però res de tot això no és gens probable; no de moment.

¿Tancarà definitivament l'aixeta del gas a Europa?

Crec que sí. Encara que guanya molts diners amb aquest gas, no els pot gastar en les coses que necessita: microelectrònica per a nous sistemes militars, tecnologia avançada d'aquesta mena. Per tant, com més esperi, més possibilitats tindrà Occident de trobar fonts alternatives d'energia. Per això sospito que tancarà l'aixeta del gas més d'hora que tard. Té bones raons estratègiques per fer-ho abans que Europa pugui omplir tots els seus dipòsits de gas per a l'hivern.