Putin no acceptarà l'alto el foc de Trump i Zelenski

MoscouQuan algú et diu que sí, que està encantat de sopar amb tu, i a continuació hi posa totes les pegues del món (no li va bé cap dia, no li agrada el restaurant, vol triar el menú, el vi, la camisa que tu et posaràs i, a sobre, et tocarà pagar) no cal haver estudiat hermenèutica per entendre que està rebutjant la teva proposta. A Vladímir Putin no li convé gens un alto el foc de 30 dies com el que proposen Washington i Kíiv per a Ucraïna, però no pot desairar l’amfitrió, Donald Trump. El president rus haurà de fer equilibris per convèncer la Casa Blanca mentre prem l’accelerador al camp de batalla i no cedeix ni un mil·límetre en les seves exigències.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

“No hi haurà treva, tothom ho va entendre tot, es va dir molt clar”, escrivia divendres Andrei Kolesnikov, del diari Kommersant, un dels periodistes que millor coneixen el Kremlin. De manera menys subtil s’expressava el presentador estrella de la televisió estatal, Vladímir Soloviov, que feia una botifarra a la càmera i llançava una pregunta: “Us ha quedat clara la nostra resposta?”

Les condicions del Kremlin

Putin va ser inusualment sincer a l’hora de plantejar les seves reserves a curt termini. D’una banda, no està disposat a desaprofitar l’embranzida dels seus soldats per recuperar Kursk, un mal de queixal que des de l’agost ha obligat Rússia a bombardejar el seu propi territori. De l’altra, el Kremlin i l’estament militar estan convençuts que les tropes ucraïneses no poden resistir gaire més i consideren un error donar-los l’opció d’agafar aire. “Putin ha repetit recentment que a Rússia només li faltaven uns mesos per aconseguir la victòria a la Primera Guerra Mundial quan els bolxevics van retirar-se’n en uns termes desastrosos”, apunta l’analista Aleksandr Baunov.

Trump-Putin: L'idil·li i l'esbroncada

Putin també va ser franc quan va insistir que des del punt de vista de Rússia l’únic alto el foc que té sentit és un que garanteixi “una pau a llarg termini” i elimini “les causes fonamentals” del conflicte. Això equival a dir que no té intenció de deixar de lluitar fins que aconsegueixi els objectius que el van portar a envair Ucraïna. 

“Les causes fonamentals”

És en aquest punt que el relat del president rus es mistifica i es confonen els objectius declarats (la forma, l’excusa) amb els objectius no declarats (el fons, l’essència). “Putin no està lluitant pel territori”, explica el periodista Leonid Ragozin, que assegura que Moscou estava disposat a acceptar un acord de pau el març del 2022, quan encara no s’havia annexionat les regions ocupades. El líder rus aspira a ofegar Ucraïna, i per això el control íntegre de les quatre províncies de l’est, a més d’una franja desmilitaritzada que inclogués la ciutat d'Odessa, li limitaria al màxim la sortida al mar.

La condició que Ucraïna no entri a l’OTAN no és suficient per a Rússia perquè no és una amenaça real. Tant els països europeus com els Estats Units s’han mostrat en contra de satisfer la petició de Zelenski i, per tant, es fa difícil argumentar que Ucraïna posa en risc “una pau a llarg termini”. L’analista Peter Dickinson ho resumeix així: “Putin utilitza l’OTAN per a la seva guerra contra la pervivència d’Ucraïna com a estat”.

El que no vol Putin és que Ucraïna surti de la seva àrea d'influència, una línia vermella per al Kremlin. La majoria d’experts coincideixen que el que preocupa veritablement Putin és l’acostament d’Ucraïna a Europa i el seu allunyament polític, social, cultural i emocional respecte dels seus germans orientals. El president rus considera que Ucraïna és part de Rússia i fins i tot en va escriure una tesi. Es titula Sobre la unitat històrica dels russos i els ucraïnesos, sosté que Lenin es va "inventar" Ucraïna i nega la seva identitat.

Un dels grans escriptors contemporanis russos dissidents, Mikhaïl Xixkin, explica que el règim rus busca mantenir el control i la influència sobre les nacions veïnes per perpetuar el seu poder. D’aquesta manera, Putin no pot acceptar que Zelenski no sigui com el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, que sap interpretar el seu rol subaltern i abraça la filiació russa. Bielorússia pot ser un estat sobirà perquè no representa una amenaça per a Rússia. Ucraïna, des del 2014, sí que és una amenaça perquè va començar un procés polític d'autodeterminació. En aquell moment l’exassessor de Putin Andrei Illarionov ja va predir que el president rus intervindria militarment Ucraïna per posar-hi un govern afí. 

El problema no és que Zelenski sigui un president “il·legítim” o tingui el mandat caducat; el problema és que no ret vassallatge al Kremlin. Per això, segons l’analista Tatiana Stanovaia, Putin farà mans i mànigues perquè en les negociacions amb els Estats Units s’abordi aquesta “causa fonamental” del conflicte, revestida de “desnazificació”. Mentre el Kremlin no s’asseguri que pot forçar un canvi de règim a Ucraïna no tindrà cap al·licient per acceptar un alto el foc. 

Trump cedirà?

El dubte és si Trump transigirà com ho ha fet fins ara davant les exigències de Rússia o pressionarà Putin perquè accepti una treva en els termes originals. El president nord-americà té poc marge per arraconar el líder del Kremlin, que no sent cap urgència per a la pau malgrat que la Casa Blanca pensi que sí. Segons Baunov, el millor que pot fer Trump és “ensenyar-li més la pastanaga que el bastó”, és a dir, inserir l’acord per a l’alto el foc en un pacte que vagi més enllà d’Ucraïna i serveixi per restablir totalment les relacions amb els Estats Units. Per la seva banda, Stanovaia suggereix la idea que Putin podria acceptar un alto el foc més breu si Trump es compromet a començar a discutir les seves demandes maximalistes.

Putin no es pot permetre res semblant a una derrota, però Trump tampoc. Fins ara el president dels Estats Units ha demostrat molta més sensibilitat pels arguments russos que pels ucraïnesos, com si el destí de dues grans nacions valgués més que el d’una nació petita. Aquesta setmana un dels propagandistes més propers al Kremlin escrivia amb menyspreu: “Als vaquers no els preocupen els problemes dels cavalls”.

"Les víctimes de la guerra d’Ucraïna m’han ensenyat que qui sobreviu a l’infern no sent odi sinó misericòrdia"