Putin necessita més soldats però no vol fer una nova lleva

BarcelonaEl president Vladímir Putin ha ordenat ampliar l'exèrcit rus amb 180.000 soldats, fins als 1,5 milions de militars en actiu, cosa que convertirà l'exèrcit rus en el segon més gran en nombre de tropes, només per darrere de la Xina. La decisió s'ha pres en un decret presidencial que s'ha publicat aquesta matinada i que entra en vigor l'1 de desembre.

En concret, el document estableix el personal de les Forces Armades Russes en 2.389.130 persones, dels quals 1,5 milions han de ser militars. L'últim cop que Putin havia ampliat les files del Kremlin va ser el desembre de l'any passat, quan va fixar la xifra en 2.209.130 persones (1.329.000 militars).

És la tercera vegada que Putin amplia les files de l'exèrcit des que va llançar la seva invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer del 2022, i arriba quan les forces russes avancen a l'est d'Ucraïna i intenten expulsar les forces ucraïneses de la regió russa de Kursk. Després de convocar 300.000 reservistes davant la contraofensiva d'Ucraïna a finals del 2022, que va provocar una fugida massiva d'homes en edat militar del país, Rússia ha confiat en el reclutament de soldats voluntaris, als quals atreu amb sous relativament alts. Aquest cop el ministeri de Defensa ha tornat a dir que el reclutament serà voluntari. Una altra lleva obligatòria seria impopular.

Abans el Kremlin havia reforçat les seves files l'agost del 2022, sis mesos després d'engegar la invasió a gran escala d'Ucraïna i sempre ho ha justificat amb el mantra de les "creixents amenaces per al país associades a la Segona Operació Militar Especial [l'eufemisme de la invasió] i l'actual expansió de l'OTAN". En començar la invasió, Moscou comptava amb 1.013.628 soldats, el resultat de l'últim engreix de les tropes, que Putin havia dictat el 2017.

Més soldats que els Estats Units i l'Índia

Segons dades de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics (IISS), un centre d'investigació militar de referència, amb aquesta ampliació Rússia tindria més soldats en actiu que els Estats Units i l'Índia i el seu exèrcit seria en el segon en volum de tropes del món, només per darrere de la Xina. El personal militar actiu de la Xina és de dos milions. Tot i que el Kremlin ha blindat com a secret d'estat les xifres sobre els soldats que té desplegats a Ucraïna –igual que els que moren o queden ferits a la guerra– el juny passat Putin va parlar de gairebé 700.000 soldats.

L'ampliació va associada a una factura important, perquè aquests voluntaris no només han de rebre els seus salaris sinó que necessiten equipament. La investigadora de Carnegie Endowment Dara Massicot, que ha estudiat l'esforç que li costarà a Rússia renovar el seu exèrcit, posa una pregunta sobre la taula: podrà el Kremlin pagar la factura de l'ampliació si també ha de sostenir la producció d'armes i renovar els seus arsenals i equips? Massicot creu que fer les dues coses requereix "un reordenament significatiu de l'economia i el mercat laboral que el Kremlin no ha volgut fins ara". En un informe recent, considera que "financerament, per a Rússia tindria més sentit en la postguerra una reserva d'un milió de soldats", i per això creu que la xifra es rebaixaria després de la guerra. El Kremlin podria rebaixar els costos amb una altra lleva obligatòria (que ara seria encara més impopular) o bé obrir més les portes de l'exèrcit a les dones, cosa que tampoc seria ben rebuda.

La investigadora interpreta la decisió del Kremlin més com un gest de feblesa que com una amenaça. "Sembla una iniciativa real per reclutar i ampliar, no un espectacle per intimidar els altres. El mètode actual a base de voluntaris funciona però genera tensions. I aquesta ampliació genera més despesa i més tensió", ha dit a X.