Putin i Lukaixenko tornen a amenaçar Ucraïna amb maniobres conjuntes

Almenys 37 morts i 73 ferits en el bombardeig rus de dissabte contra un bloc d'habitatges a Dnipró

El personal d'emergència treballa al bloc d'apartaments que va ser molt danyat per un atac amb míssils russos a Dnipro
16/01/2023
3 min

BarcelonaL'aviació russa ha començat aquest dilluns dues setmanes de maniobres a Bielorússia, en un nou moviment que fa sonar les alarmes sobre la intenció del Kremlin d'obrir un nou front al nord. Els exercicis arriben després de l'atac de dissabte amb un míssil contra un edifici d'habitatges de nou plantes a la ciutat de Dnirpó, a l'est d'Ucraïna, que segons Kíiv ha deixat almenys 37 morts, entre els quals dues criatures, i 73 ferits. Es tractaria del pitjor atac contra civils dels últims mesos, tot i que el Kremlin avui ha negat tenir-hi res a veure. Els equips de rescat treballen a contrarellotge, perquè hi ha almenys 43 veïns encara desapareguts, però l'alcalde ha admès que les possibilitats de trobar més supervivents, sota les gèlides temperatures de l'hivern ucraïnès, són "mínimes". Aquest dilluns al matí hi ha hagut un altre atac amb míssils a Zaporíjia, a l'est d'Ucraïna, sobre un edifici residencial de cinc plantes que ha deixat cinc ferits per fragments de vidre.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les maniobres aèries conjuntes de Moscou i Minsk es prolongaran fins a l'1 de febrer, segons ha anunciat el ministeri de Defensa bielorús. El règim d'Aleksandr Lukaixenko, l'última dictadura d'Europa, és un dels principals aliats del govern de Vladímir Putin, a qui deu la seva decisiva intervenció contra la revolta prodemocràtica de l'agost del 2021 que li va permetre mantenir-se al poder. Lukaixenko governa amb mà de ferro Bielorússia des del 1994. Els dos països van signar l'octubre del 2022 una aliança militar regional, en què per part de Rússia participen 9.000 soldats, 170 tancs, 200 carros blindats i fins a 100 peces d'artilleria i morters.

Les maniobres consisteixen, segons ha explicat Minsk, en un desembarcament aeri tàctic, el lliurament de carregaments i un simulacre d'evacuació de ferits. A més, avions bielorussos i russos patrullaran conjuntament a la frontera entre tots dos països i assajaran accions de suport a les tropes de terra. L'objectiu és "elevar la compatibilitat operativa en el compliment de tasques d'instrucció de combat", diu Minsk. Encara que Bielorússia assegura que aquests exercicis "tenen un caràcter exclusivament defensiu", com diu del secretari del Consell de Seguretat, Pàvel Muraveiko, l'amenaça sobre Ucraïna és evident. Des de l'inici de la invasió russa, que aviat complirà un any, Moscou ha fet servir el territori bielorús per llançar atacs aeris i també per mobilitzar tropes i material militar. El fracàs de l'ofensiva russa sobre Kíiv al principi de la guerra va obligar Moscou a replegar-se als altres fronts.

"Objectius assolits"

Mentrestant, i en un comunicat publicat diumenge, el Kremlin no va tenir cap problema en proclamar que en els atacs amb míssils del cap de setmana "tots els objectius designats han estat tocats" i que "l'objectiu de l'atac s'ha assolit", sense cap referència a les víctimes civils de Dnipró. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha referit en la seva al·locució nocturna a l'atac contra l'edifici residencial i ha condemnat el "silenci covard" del poble rus davant "l'onada de terror".

El bloc d'habitatges, que acollia un total de 1.100 veïns, va rebre l'impacte d'un míssil de llarg abast Raduga KH-22, que, de fet, està dissenyat per ser utilitzat contra portaavions. L'explosió va destruir del tot 72 pisos en dos blocs d'escales i en va malmetre 230 més.

En declaracions a la televisió russa, el president Vladímir Putin s'ha referit al que en diu "operació militar especial" a Ucraïna i ha assegurat que la "dinàmica és positiva" i que "tot s'està desenvolupant en el marc del pla del ministeri de Defensa i l'estat major", i ha tornat a insistir en la victòria del Kremlin a la localitat ucraïnesa de Soledar, tot i que Kíiv manté que encara no ha caigut a mans russes.

Erdogan es torna a oferir com a mediador

El president turc Recep Tayip Erdogan s'ha tornat a oferir com a mediador en la guerra d'Ucraïna, després d'haver parlat per telèfon aquest migdia amb Putin sobre Ucraïna, segons ha explicat en un comunicat. Han abordat un nou intercanvi de presoners, ha dit el Kremlin, després que els comissionats de drets humans de Kíiv i Moscou es reunissin la setmana passada a Turquia i també les exportacions de gra ucraïnès des dels ports del mar Negre, a més del desbloqueig de les exportacions de fertilitzants i gra rus. En la trucada han abordat també la situació a Síria, quan Ankara ha normalitzat les relacions amb el règim de Baixar al-Assad, aliat de Putin.

stats