Putin diu que ordenarà un alto el foc definitiu si l’exèrcit ucraïnès es retira dels "territoris ocupats"

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha exposat per primera vegada de manera clara quines són les seves condicions per declarar un alto el foc i obrir negociacions per posar fi a la guerra contra Ucraïna que ell mateix va iniciar fa dos anys i mig. I no són precisament modestes, per bé que el líder rus les ha qualificades de "molt senzilles". En concret, exigeix a Ucraïna que es comprometi a no entrar mai a l'OTAN i, a més, li demana que retiri les seves tropes de les quatre províncies ucraïneses que l'any passat Moscou va declarar annexionades: Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia. La resposta de Kíiv ha estat una negativa tan rotunda com era d'esperar.

"Tan aviat com Kíiv anunciï que està disposat a aquesta decisió i comenci una retirada real de les tropes d'aquestes regions i també comuniqui oficialment la seva renúncia als plans d'ingressar a l'OTAN, per part nostra es donarà immediatament l'ordre de cessar el foc i iniciar negociacions", ha dit Putin en una reunió amb la plana major del ministeri d'Exteriors, en un discurs que s'ha transmès en directe per televisió. "Repeteixo, ho farem immediatament. Naturalment, alhora garantirem la retirada sense obstacles i amb seguretat de les unitats i les formacions ucraïneses", ha afegit. "La nostra proposta de pau no és per a un alto el foc temporal, sinó per acabar totalment el conflicte a Ucraïna", ha subratllat.

Fins ara Putin s'havia limitat a dir que les negociacions havien de tenir en compte la "realitat avui dia", un eufemisme per donar a entendre que no cediria el territori ucraïnès conquerit al camp de batalla, i que la línia del front havia de ser la nova frontera entre Rússia i Ucraïna. A més de bona part de les dues províncies del Donbàs, de majoria russòfona, el Kremlin va aconseguir a l'inici de la guerra, l'hivern del 2022, fer-se amb bona part de les províncies de Zaporíjia i Kherson, tot i que les dues capitals continuen en mans ucraïneses. Per tant, el Kremlin, al demanar la totalitat de les quatre províncies, exigeix també territoris que actualment estan sota el control de l'exèrcit de Kíiv. "Si Kíiv i les capitals occidentals renuncien a això, com en el passat, al cap i a la fi seran responsables políticament i moralment de la continuació del vessament de sang", ha afegit Putin, venint a dir que la pilota és a la teulada d'Ucraïna i els seus socis occidentals.

La resposta del govern ucraïnès no s'ha fet esperar. A través d'una nota del ministeri d'Afers Estrangers, ha acusat Putin de voler "enganyar la comunitat internacional i minar els esforços destinats a aconseguir una pau justa i dividir la unitat mundial entorn els objectius i principis de la carta de les Nacions Unides". A més, recorda que Ucraïna "mai no va voler aquesta guerra, però vol que s'acabi més que ningú altre al món sencer". El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha sostingut en diverses ocasions que la pau només s'aconseguirà amb la retirada total de les forces russes del seu país i amb la restauració de la integritat territorial d'Ucraïna, és a dir, amb el retorn de les zones ocupades.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, també ha rebutjat de manera taxativa les exigències de Putin. "No ha de ser Ucraïna qui retiri les seves forces del territori ucraïnès, sinó que és Rússia qui ha de retirar les seves forces de la terra ucraïnesa ocupada. La proposta de més agressió i més ocupació demostra, d'alguna manera, que l'objectiu de Rússia és controlar Ucraïna", ha declarat Stoltenberg després d'una reunió dels països de l'OTAN en què s'han compromès a atorgar noves ajudes a Kíiv.

Expectació a Suïssa

Les noves condicions de Putin, exposades en una trobada amb diplomàtics russos, arriben només hores abans de l'inici de la Conferència de Pau sobre la guerra d'Ucraïna que se celebrarà aquest cap de setmana a Suïssa, en la qual participaran delegacions d'uns 90 estats. Tanmateix, no comptarà amb la presència de Rússia, que no ha estat convidada, ni tampoc del seu principal aliat, la Xina, que ha declinat la invitació. La coincidència entre la declaració de Putin i l'inici de la cimera no sembla casual. Probablement, amb les seves paraules el president rus ha volgut evitar que Ucraïna alcés en solitari la bandera de la pau davant de l'opinió pública internacional.

"En el millor dels casos, la conferència servirà per posar les bases d'una negociació futura. O bé serà una reunió més sense fruits. En tot cas, no sembla que ara mateix es donin les condicions per iniciar un procés de pau. Les dues parts continuen creient que poden fer avenços militars que els situïn en una millor posició negociadora", sosté Carmen Claudín, investigadora del CIDOB especialitzada en Rússia i els altres països de l'espai postsoviètic.

Precisament, la cimera arriba després que Kíiv hagi vist garantits uns 40.000 milions d'euros addicionals en ajuda financera i hagi firmat un acord de cooperació en seguretat amb els EUA durant la cimera del G-7, en què els països més poderosos del món també van acordar utilitzar els actius dels fons congelats russos per ajudar i armar Kíiv.

Com passa sovint en els conflictes armats, la construcció de la pau entre Ucraïna i Rússia ha de resoldre la tensió, per no dir contradicció, entre el dret internacional i l'equilibri de forces sobre el terreny. En el primer àmbit, Ucraïna juga amb les cartes a favor, ja que la invasió russa i l'annexió de prop del 20% del territori ucraïnès és una violació flagrant de la Carta de l'ONU. En canvi, en el segon, Rússia gaudeix d'una posició de força sobre el camp de batalla, ja que l'exèrcit ucraïnès no sembla en disposició de recuperar tot el terreny ocupat per les tropes russes, amb més recursos.

Precisament, amb la Conferència de Pau el president Zelenski vol explicitar el suport de la comunitat internacional a la seva tesi que qualsevol procés de pau s'ha de moure dins dels paràmetres del dret internacional. De fet, així ho estableix el ministeri d'Afers Estrangers suís en l'apartat de la seva web en el que defineix l'objectiu de la cimera: "Proporcionar una plataforma per al diàleg" per buscar vies cap a "una pau justa, duradora i completa" basada en "el dret internacional i la Carta de l'ONU".

I és que va ser a instàncies del mateix Zelenski que el govern suís va decidir convocar la cimera. Kíiv ha defensat sempre la necessitat de situar la legalitat internacional al centre d'una futura negociació. A finals del 2022, Zelenski va fer públic un pla de pau basat en deu punts i que encara considera vigent. Aquest pla inclou la retirada de les tropes russes del territori ocupat des del 2014 i la creació d'un tribunal especial per jutjar els crims de Rússia, un marc que el Kremlin considera inacceptable.

A més d'una sessió plenària a què assistiran els caps de totes les delegacions, hi haurà reunions amb un format més petit per abordar temes com la seguretat nuclear, la seguretat alimentària de la població civil afectada i altres qüestions humanitàries, com la situació dels presoners de guerra.