Putin, atrapat entre Xi i el Tribunal Penal Internacional
Sembla, sembla, que el president xinès Xi Jinping està aconseguint reconvertir el conflicte d’Ucraïna en una guerra com les de la Guerra Freda. D’aquelles que s’allarguen o s'escurcen en funció de moviments i jugades propis d’un tauler d’escacs. Una guerra, doncs, que es va podrint, aturant o reactivant però no pas resolent. I sembla que aquest seria l’objectiu dels ambigus 12 punts del pla de pau xinès. Un cert respir per a Putin alhora que el llança als braços de Xi, disposat a fer-li una intensa abraçada de l’os, tot situant-lo en un segon rengle dels interessos geopolítics i geoestratègics.
A Xi Jinping no li acaba d’agradar Putin, però encara menys veure’l assetjat i humiliat pel bloc occidental. Ha estat precisament la resolució del Tribunal Penal Internacional ordenant la detenció del president rus pel segrest de criatures ucraïneses, el que ha accelerat l’abraçada de Xi a Putin, però compte: Moscou haurà d’estar atent a tot el que li digui Pequín si vol que els 12 punts es vagin aplicant amb seguretat o sense. Xi Jinping, mediador estel·lar amb pretensions de guanyador, té al cap que joies comercials com la Ruta de la Seda no poden ser malmeses per l’impuls d’obrir altres “rutes”, com les dels míssils nuclears. Quan Xi ho planteja en to imperatiu just al final de la cimera, Putin s’hi afegeix sonorament. És difícil saber si en aquell mateix instant Xi tenia o no constància del trasllat de míssils nuclears russos a Bielorússia, anunciada al cap de poc per Putin amb l’ambigüitat que caracteritza les seves amenaces. Diria que un dels polits angles que emmarcaven el pla de pau xinès ha quedat escarbotat.
Amb tot, em mantinc en la idea que, sembla, sembla, que Xi Jinping està aconseguint potser no la pau però sí un pla perquè el conflicte entre Rússia i Ucraïna faci un tomb. Però cal no descartar factors que l’acabin escarbotant més i fins i tot esquerdant. Sobretot si la primavera i l’estiu donen joc a l’armament occidental subministrat a Ucraïna –tancs, míssils, alguns avions de combat— i els 12 punts de Xi queden en ben poc, almenys pel que fa a l'alto el foc i a les converses.
Russos i xinesos han insistit que a qui toca moure fitxa és a Ucraïna i als occidentals, que no s’han acabat de creure les bones intencions de Xi Jinping. Què entén el president xinès per suspendre les sancions a Rússia? I per reconèixer la integritat territorial dels estats? ¿Està pensant en la possibilitat que Putin retorni a Ucraïna el Donbass i Crimea? ¿O bé en la possibilitat que Xina s'annexioni Taiwan per la força? Quan parla d’integritat territorial, potser Xi està pensant més en la satel·lització de països pròpia de l’URSS que no pas en el concepte sobirania. I és que els decorats polítics i diplomàtics xinesos són encara massa opacs per ser creïbles.
Tornant a la resolució del Tribunal Penal Internacional sobre Putin cal demanar-se si aquesta sacsejada intensificarà o no la percepció d’aïllament que arrossega la societat russa. Tenir un president candidat a seure en una banqueta equivalent a les de Nuremberg –difícil, però no impossible—no ajuda a sumar suports. Recordem el 58% favorable a acabar la guerra segons el sondeig del Servei Federal de Seguretat (FSB) filtrat per algun infidel kagebista a la xarxa opositora Meduza. Més enllà dels plans de Xi Jinping, cal no perdre de vista que el poder a Rússia té vida pròpia. Fins ara el nucli dur, l’anomenat cercle intern, ha estat lleial a Putin, però res no garanteix que algú altre arribi a formular una idea sempre latent: o Putin posa fi a la guerra –sol o de la mà de Xi– o caldrà fer caure Putin per acabar-la.