Putin arrossega els aiatol·làs a la guerra d'Ucraïna

BarcelonaCada cop més empantanat a Ucraïna, Vladímir Putin està arrossegant el règim de l'Iran, un dels seus aliats més pròxims, a implicar-se en la guerra. Ucraïna està preparant el trencament formal de relacions diplomàtiques amb Teheran després dels atacs sistemàtics amb drons de fabricació iraniana (tipus Shahed-136, rebatejats amb la marca Geran-2) que han colpejat desenes de ciutats en les últimes setmanes, en la campanya d'atacs sistemàtics contra les infraestructures elèctriques i de calefacció a les portes de l'hivern. La Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà han aprovat noves sancions contra dirigents de la República Islàmica, en el moment més difícil per al règim dels aiatol·làs, que s'enfronta a una onada de protestes sense precedents.

"Putin i [el líder suprem] Khamenei tenen una relació personal de més de vint anys i comparteixen moltes idees: són antiamericans i volen formar un bloc amb la Xina que contraresti la influència occidental. Però no té cap lògica per a l'Iran entrar a la guerra d'Ucraïna: Moscou està marcant l'agenda a Teheran", explica a l'ARA Alex Vatanka, investigador especialitzat en l'Iran del Middle East Institute. "A més és una política molt impopular: la majoria d'iranians creuen que aquesta és una guerra il·legal i no volen tenir les mans tacades de sang ucraïnesa. A curt termini tot això serà perjudicial per a l'Iran, però Khamenei vol estar al costat de Putin", afegeix.

L'analista destaca que el suport de Teheran a Moscou, a més de les sancions, pot tenir un cost per al règim dels aiatol·làs, si finalment l'administració Biden renuncia a ressuscitar l'acord nuclear que va donar aire econòmic a l'Iran en l'era Obama i que després Trump va fulminar. Encara més, donada la magnitud de les protestes actuals. "Els iranians estan protestant no només contra l'obligatorietat del vel, sinó també contra el règim i contra la seva política exterior: ara seria el moment de signar l'acord, revifar l'economia i donar llocs de treball al jovent que està al carrer, però Khamenei ha invertit molt en l'aliança amb Rússia. El que està passant és bo per a Putin i per a Khamenei, però no per a l'Iran".

Teheran nega haver venut els drons a Rússia, però els Estats Units asseguren que no només ha lliurat a Moscou milers d'aquests aparells, sinó que s'han detectat instructors de la Guàrdia Revolucionària –el cos militar d'elit de la República Islàmica– a la península de Crimea per ensenyar als soldats russos com operar-los. Dimecres el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, va treure pit davant d'Occident: "Quan fa uns anys es van publicar imatges dels nostres míssils avançats i els nostres drons, ens van dir que estaven manipulades amb Photoshop, i ara diuen que són molt perillosos". Khamenei havia elogiat la "iniciativa" de Putin a Ucraïna, quan el president rus el va visitar a Teheran el 19 de juliol. El ministre d'Exteriors Hossein Amir-Abdollahian ha dit que l'acord de cooperació amb Rússia estarà en vigor, com estava previst, fins al març del 2023.

Aliats a Síria

L'aliança entre Moscou i Teheran ja s'havia materialitzat a Síria, quan tots dos van ser vitals per mantenir al poder el règim de Baixar al-Assad, que estava contra les cordes des de l'esclat de la revolució del 2011. I es reparteixen la feina: Rússia intervé amb bombardejos aeris al rescat del rais sirià i l'Iran amb tropes de terra. Dècades de sancions internacionals han deixat l'Iran gairebé sense forces aèries (fins i tot l'aviació civil ha notat la manca de peces de recanvi), cosa que va portar Teheran a desenvolupar una indústria de drons, que es remunta a la guerra Iran-Iraq dels anys vuitanta. En canvi, els militars russos han sigut més reticents a incorporar els drons en les seves operacions. A la regió Turquia i Israel lideren la fabricació de dons de combat: Ankara, amb el president Recep Tayyip Erdogan erigit en mediador entre Rússia i Occident, ha venut a Ucraïna els seus Bayraktars, mentre que Israel no ha volgut mullar-se i fins ara no ha enviat armes a Ucraïna. L'evidència de la implicació del seu arxienemic, l'Iran, en la guerra ha portat algunes veus d'Israel a reclamar la fi d'aquesta neutralitat.

Per molt que oficialment ho nega, l'evidència és tan aclaparadora que també es pot pensar que Teheran està enviant un senyal a Occident. Ellie Geranmayeh, de l'European Council on Foreign Relations, explica al portal especialitzat Al-Monitor que "és una manera de demostrar als Estats Units que l'Iran té altres opcions si Biden decideix retirar-se de les converses sobre l'acord nuclear". Un missatge que també s'adreça als rivals regionals –Israel, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units–: "Som capaços fer molt de mal".

Armes 'low cost'

Els drons kamikaze són una arma de baix cost (uns 20.000 euros per unitat), tenen una autonomia de vol i una capacitat de càrrega d'explosius limitada i són molt sorollosos. No són gaire útils en combat, però com que es llancen en eixams, volen baix i emeten poca calor, són difícils d'aturar per les defenses antiaèries. Per això Rússia els fa servir sobretot per atacar objectius civils, per desmoralitzar la població. Els drons són una alternativa més barata per a l'exèrcit rus, que afronta serioses dificultats als fronts de l'est i el sud i que ha començat a donar mostres d'esgotament. Quan el que havia de ser una operació llampec s'ha convertit en una guerra de gairebé vuit mesos, el Kremlin està fent servir míssils dels anys seixanta i sembla que necessita més munició: la setmana passada el Washington Post citava de fonts iranianes que el 8 d'octubre una delegació de Teheran va visitar Moscou per pactar l'enviament de míssils terra-terra a Rússia de tipus Fateh i Zolfaghar.