MOLDOVA-CRISIS/
03/03/2023
3 min

“Maia Sandu, ves-te’n!, Maia Sandu, ves-te’n!” Els crits contra la presidenta de Moldàvia als carrers de Chisinau el 28 de febrer podrien ser molt més que un eslògan polític. Podrien ser el senyal d’acció per derrocar la liberal i antiputinista Maia Sandu i substituir el seu govern pro-UE i atlantista per un altre de pro-rus que obriria les portes al Kremlin, i representaria un punt d’inflexió en la guerra contra Ucraïna. I els aliats occidentals haurien de ressituar-se. ¿I com s’escenificaria el derrocament de la liberal Sandu? Ara com ara ningú té al cap una intervenció armada amb participació de Moscou, perquè els soldats russos són lluny. No es descarta, però, un “assalt” a l’estil Trump de gener del 2021 o Bolsonaro de gener del 2023.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un cop d’estat dels temps de la postveritat que tindria com a detonant la revolta de la societat moldava, empesa per la inflació que sobrepassa el 25%, i pels danys col·laterals de la guerra. Els bombardejos russos contra les xarxes elèctriques ucraïneses provoquen grans i prolongades apagades a Moldàvia, el país més pobre d’Europa. A més, tot sabent aquest costant malviure, Putin ha ordenat reduir en un 50% el subministrament de gas al país. Impotent i assetjada, la presidenta Maia Sandu acusa el Kremlin de xantatge per impedir que Moldàvia mantingui el procés d’incorporació a la UE, que ha previst fer arribar 250 milions d’euros per contenir la crisi energètica, però que no sembla disposar de cap mecanisme per contenir l’ofensiva de Putin contra el govern liberal de Moldàvia.

Campanya d'intoxicació de Moscou

Quina podria ser l’estratègia russa –a més de l’assalt a l’estil Trump-Bolsonaro– per apoderar-se de Moldàvia? La cridòria al carrer “Maia Sandu, ves-te’n!” albira que la desestabilització podria donar pas a unes eleccions parlamentàries en les quals –segons els sondejos– el bloc liberal europeista de la presidenta Sandu amb prou feines arribaria el 23% dels vots, mentre que els socialistes i els comunistes sumarien un 22% que, afegint-hi l’11% atribuït a l’oligarca exiliat Ilan Shor, dona un 33% amb el qual els pro-russos en tindrien prou per controlar Moldàvia. Uns percentatges que ara mateix formen part de la campanya d’intoxicació activada per Moscou, que crea un clima de pre cop d'estat davant el qual la xarxa opositora russa i el portal crític rus Meduza adverteixen que els fets podrien agafar velocitat, que els escenaris podrien emergir sobtadament. I compte amb la notícia que la companyia aèria hongaresa de low cost Wizz Air ha suspès els vols a Moldàvia a partir del 14 de març.

I compte, també, que el detonant de la sacsejada a Moldàvia podria venir d’algun aldarull, revolta o acte violent a la república autònoma de Transnístria, autoproclamada independent, i que fins ara no ha estat reconeguda per cap país. Transnístria és un d’aquells episodis del passat que no ha parat de condicionar el futur, és a dir, el nostre present. El 1924 l’URSS, a partir del territori que és ara Transnístria, va crear una esquifida república de Moldàvia amb la intenció d’incorporar-hi, en el futur, la regió romanesa de Bessaràbia, que considerava seva. I així va ser, a conseqüència del pacte Ribbentrop-Molotov del 1939 pel qual Hitler i Stalin es van repartir Europa oriental en esclatar la Segona Guerra Mundial. Fins que no cau l’URSS el 1991, la majoria de moldaus no prenen consciència del seu origen i que la llengua moldava no és altra cosa que el romanès escrit amb l'alfabet ciríl·lic. Amb tot, les diguem-ne Moldàvia romanesa i Moldàvia russa –que a dins hi porta Transnístria– representen dues meitats d’una societat pobra, maltractada i intoxicada que en qualsevol moment podria esclatar i capgirar interessos i fronts de guerra. 

stats