El populista pro-rus Robert Fico guanya les eleccions a Eslovàquia

BarcelonaLes enquestes prèvies a les eleccions legislatives a Eslovàquia l'han encertada: el partit populista Smer, de l'ex primer ministre Robert Fico, ha guanyat els comicis anticipats, amb un 23% dels vots, un percentatge fins i tot superior al que els sondejos pronosticaven. Les primeres estimacions basades en sondejos a peu d'urna havien donat inicialment com a possible guanyador el partit progressista proeuropeu Eslovàquia Progressista (PS), del vicepresident del Parlament Europeu, Michal Simecka, que al final ha quedat en segona posició amb un 18% dels suports. Tot i reconèixer el triomf de Smer, l'eurodiputat ha avançat aquest diumenge que el PS "farà tot el possible perquè Robert Fico no governi a Eslovàquia".

Fico ha recuperat la popularitat del passat amb un discurs a favor de Rússia i en contra de continuar ajudant Ucraïna. També ha explotat la retòrica antiimmigració estesa per gran part d'Europa. Malgrat que Smer es descriu oficialment com a partit socialdemòcrata, Fico ha seguit la deriva populista pròpia de la ultradreta conservadora europea. Brussel·les esperava amb inquietud els resultats d'aquest cap de setmana, ja que entre els líders de la Unió Europa hi ha la por que Eslovàquia es converteixi en un aliat de l'hongarès Viktor Orbán i que guanyin força les veus euroescèptiques dins de la Unió. "Endevineu qui ha tornat!", ha escrit Orbán a la plataforma X, i ha afegit: "Sempre és bo treballar conjuntament amb un patriota".

La presidenta eslovaca, la progressista Zuzana Caputova, ha dit que encarregarà al guanyador de les eleccions que intenti formar govern, referint-se a Fico sense anomenar-lo. En una roda de premsa, el líder de Smer ha avançat que una de les primeres decisions que prendrà si governa serà imposar controls a la frontera amb Hongria. També ha assegurat que no farà grans canvis en la política exterior del país, malgrat que durant la campanya s'ha mostrat crític amb les sancions a Rússia i amb l'ajuda militar a Ucraïna.

En un escenari de negociacions postelectorals complexes tindrà un paper decisiu el partit Hlas (Veu), de l'ex primer ministre Peter Pellegrini, que ha quedat en tercera posició amb un 14,7% dels vots. Pellegrini, exaliat de Fico, va crear la seva formació, de tendència socialdemòcrata, després d'escindir-se de Smer. Un dels potencials socis de Fico, el partit d'ultradreta República, no ha obtingut prou suports i s'ha quedat sense representació parlamentària. Això, però, també pot acabar sent beneficiós per a l'exprimer ministre, ja que Pellegrini havia descartat qualsevol acord de govern que inclogués els ultres, a qui considera "feixistes".

El posicionament de Hlas, doncs, serà determinant, com ha admès Simecka, que confia poder convèncer-lo d'unir-se contra Fico. "Smer ha guanyat les eleccions, per descomptat que això ho respectem. Però, alhora, creiem que són molt males notícies per a Eslovàquia, i encara serà pitjor si Robert Fico acaba formant govern", ha manifestat el líder de PS, que ha assegurat que es posarà en contacte amb els líders d'altres partits per plantejar alternatives.

Entre Smer i Hlas sumen el 37% dels suports, i en tindrien prou amb un tercer partit per formar una coalició estable. Una opció potencialment viable seria un acord amb el nacionalista SNS (5,6%). En el cas dels progressistes de Simecka, els seus socis naturals serien els liberals de Llibertat i Solidaritat (SaS), que han aconseguit un 6,3% dels vots. Altres llistes, com l'exgovernant OLaNo, amb el 8,9%, o el partit conservador KHD, amb el 6,8%, podrien també unir-se al PS, però a priori sembla una alternativa menys estable. OLaNo, que ha governat de forma caòtica els últims tres anys, és el gran perdedor de la nit, després de perdre 16 punts percentuals (a les eleccions del 2020 va guanyar amb un 25% dels vots).

Un vell conegut

Robert Fico, un llicenciat en dret de 59 anys, és un excomunista que ja va ocupar el càrrec de primer ministre d'Eslovàquia durant deu anys (entre el 2006 i el 2018 amb una interrupció d'un any i mig). Però el 2018 es va veure forçat a dimitir després d'unes grans protestes per l'assassinat del periodista d'investigació Jan Kuciak i la seva parella. El periodista estava especialitzat en els casos de corrupció, entre els quals havia destapat vincles entre empresaris i Smer. Segons la premsa eslovaca citada per l'agència Reuters, 40 persones properes a Smer han sigut condemnades per corrupció i altres crims, i n'hi ha 130 més sota investigació o en judicis. Robert Fico també es va enfrontar a càrrecs l'any passat per utilitzar informació policial i fiscal per desacreditar els seus rivals polítics.

Tot i que el 2018 molts el donaven per mort, ha ressorgit amb força a causa d'"una profunda polarització" al país i d'un estil de governança "caòtic" des del 2020, apunta a l'ARA el politòleg Michal Vasecka, del think tank Bratislava Policy Institute. Segons l'analista, els factors clau de la seva victòria han sigut la pandèmia –l'anterior govern va ser durament criticat per la seva gestió–, la guerra a Ucraïna, la inflació, i la propaganda i la guerra híbrida de Rússia a Eslovàquia. "Eslovàquia és el país més pro-rus, pro Putin, anti Estats Units, antioccidental de tot el centre i est d'Europa. En aquest entorn, els enemics de la societat oberta sempre tenen moltes opcions", diu Vasecka.

"Si Fico aconsegueix formar govern, la democràcia liberal eslovaca estarà en perill", alerta Vasecka. "S'unirà a les forces il·liberals de la UE i al que anomenem la internacional pro Putin", afegeix. Segons el politòleg, Orbán i Fico "tenen el mateix estil autoritari de fer política, i les afirmacions que l'un és conservador [Orbán] i l'altre socialdemòcrata [Fico] són falses". I pronostica que si el líder de Smer acaba governant, "Eslovàquia deixarà d'estar del costat d'Ucraïna definitivament".