És el principi del final de la guerra a Ucraïna?

BarcelonaTot i que la iniciativa de pau de l'administració Trump per a la guerra d'Ucraïna sembla que està a les beceroles i els escenaris de futur encara són incerts, hi ha un consens entre tots els experts en relacions internacionals consultats per a aquest article: els vents que arriben de Washington bufen a favor dels interessos del president rus, Vladímir Putin. El nou president estatunidenc pot tenir la temptació de voler aconseguir un acord de pau en un termini de temps curt, i així complir una promesa electoral, a força de pressionar Kíiv perquè faci concessions doloroses. Tanmateix, els experts alerten que una pau percebuda com una victòria de Moscou podria comportar conseqüències negatives a llarg termini.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Un dels dubtes que es presenta en aquests compassos inicials és si Putin està realment interessat en iniciar un procés de negociació seriós. "Putin està guanyant al camp de batalla, les seves tropes avancen. Per tant, podria preferir esperar, continuar avançant posicions per tenir una millor posició negociadora en el futur. Però jo crec que sí que accedirà a les negociacions per poder presentar-se com un home de pau", sosté Mira Milosevic, analista del Real Instituto Elcano –un think tank vinculat al govern espanyol– especialitzada en Rússia i l'Europa de l'Est.

La majoria d'experts consultats, inclosa la mateixa Milosevic, es decanten per la visió que Moscou sí que participarà en les negociacions, sobretot atès que l'administració Trump sembla que ha donat per bones diverses de les seves condicions imposades des del Kremlin. "D'acord amb les declaracions dels darrers dies, Trump ha comprat el 100% del marc general de Putin per a les negociacions. I això permetrà al president rus tenir un punt de partida molt favorable a les negociacions", comenta Pol Morillas, director del Cidob.

"Abans fins i tot de començar a negociar, Trump ja ha concedit a Putin dues de les seves principals exigències: la no entrada d'Ucraïna a l'OTAN i el dret a annexionar-se territori ucraïnès envaït per la força", apunta Milosevic, que assenyala un altre element del qual no se sol parlar gaire: el fet que els EUA hagin acceptat el plantejament de Putin de vincular qualsevol negociació sobre la reducció o el control d'armes, inclosos els arsenals nuclears, a un acord sobre la guerra a Ucraïna.

En l'escenari actual, segons Morillas, un dels principals dubtes és quin serà el ritme de les negociacions, així com la seva ambició.

"Una possibilitat és que els termes de l'acord de pau es decideixin en una cimera bilateral entre Trump i Putin i, per tant, que sigui un procés ràpid. Però també podria passar que les converses entre tots dos líders més aviat obrissin la porta a unes negociacions llargues, tal com va passar en el cas dels Acords de Minsk", reflexiona Morillas, fent referència als acords d'alto el foc entre Kíiv i Moscou que no van acabar de posar fi a les hostilitats que es van obrir el 2014, arran de la revolta popular que va provocar la fugida del president pro-rus Víktor Ianukóvitx.

Si les conversacions realment s'allarguen, cosa que Milosevic dona per segura, Trump podria perdre la capacitat d'imposar la seva visió d'una pau a Ucraïna favorable a les tesis de Moscou i contrària a la política tradicional de Washington. "El marge de temps en el qual Trump pot tenir molt pes serà limitat. A mesura que els efectes de les seves polítiques generin conseqüències negatives als EUA –per exemple, un augment de la inflació o una pèrdua de llocs de treball pels aranzels– o que els demòcrates es refacin i plantegin una oposició més forta, aniran sorgint veus crítiques", pronostica Morillas.

Una pau duradora?

L'analista ucraïnès Oleksandr Slyvchuk aconsella prudència davant la temptació d'arribar a conclusions precipitades a partir de declaracions a la premsa dels dirigents dels EUA. Però, en tot cas, alerta de la possibilitat que una "acord injust" no porti realment a una pau duradora. "Voler acabar la guerra a còpia de fer cessions a Rússia, l'única cosa que aconseguirà és posposar el problema fins d'aquí a uns quants anys. Una Rússia envalentida representa una amenaça molt real per a la Unió Europea, sobretot per als països de l'est, tal com demostren els ciberatacs que pateixen les repúbliques bàltiques i el sabotatge dels cables de fibra òptica al mar Bàltic", assegura Slyvchuk, que pensa que la millor política de seguretat per a la regió hauria d'incloure l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN. "Així segur que Rússia no l'atacarà en el futur. I és que Rússia no es conformarà amb les quatre províncies que ocupa; vol controlar tot el país", rebla. Un missatge molt similar al que reitera el president Zelenski.

Segons Milosevic, un dels objectius de la política de Trump envers Ucraïna és trencar l'aliança entre Moscou i Pequín, ja que frenar l'ascens de la Xina com a superpotència mundial és un dels seus grans objectius en política exterior. "Separar Rússia de la Xina és una vella obsessió dels EUA, que ja ho van intentar els anys setanta amb Kissinger. D'aquesta manera, sense l'eix Moscou-Pequín, a Washington li serà més fàcil competir amb la Xina", sosté l'experta sèrbia, que considera que estem vivint el "final de l'OTAN tal com la coneixíem".

Morillas considera un error aquest plantejament estratègic, i creu que entra en contradicció amb la visió de Trump, ja aquest intent d'atracció de Rússia seria percebut com un gest de feblesa dels EUA, mala cosa en una era de competència acarnissada entre grans potències globals. "Una pau a Ucraïna fruit de la feblesa de Washington no trencarà l'eix Moscou-Pequín, sinó que més aviat donarà ales a l'objectiu de construir un ordre mundial alternatiu al dominat per Occident, un vell somni de Putin", adverteix el director del Cidob.

"Trump és un nen amb una joguina que ja no li agrada"

Des de Brussel·les, Garvan Walshe, del think tank CEU Democracy Institute, refreda les opcions d'un gran acord de pau entre Putin i Trump. "El més probable és que simplement hi hagi un alto el foc que serveixi perquè les parts recuperin forces per a una nova fase del conflicte. Trump vendrà l'alto el foc com l'acord del segle, però no ho serà. A ell només li importa el simbolisme, no la substància", comenta Walshe, que preveu que els ucraïnesos no acceptaran un pla de pau tan desfavorable com el que es configura i preferiran continuar lluitant. A més, creu que Europa els continuaria donant suport: "El grup de Weimar+ [que agrupa diverses potències europees, inclòs el Regne Unit] ha dit que continuaran donant suport a Ucraïna, i només Hongria o Eslovàquia en podrien quedar al marge".

En aquesta qüestió, Slyvchuk coincideix amb Walshe i considera que fins i tot davant l'amenaça d'una suspensió de l'ajuda militar dels EUA, Ucraïna no es rendirà. "Ucraïna no regalarà els territoris ocupats actualment per Rússia, una posició que té molt de suport social al país", diu ben convençut.

De fet, considera que ni tan sols un gran acord entre Putin i Trump que forcés Ucraïna a firmar un acord que inclogués la cessió de territoris portaria realment la pau. "En aquest escenari, es crearia una insurgència a les províncies ucraïneses ocupades; no es posaria punt final a la violència. Hi ha un risc real que Ucraïna es converteixi en un Estat fallit, i això no hauria d'interessar a ningú", adverteix.

Tant Morillas com Milosevic es mostren més escèptics respecte a la capacitat d'Ucraïna de sostenir l'esforç bèl·lic sense el suport militar dels EUA. "Si almenys la Unió Europea donés un suport financer i militar total a Ucraïna, potser podria continuar resistint. Però no estem en aquesta situació. La Unió està dividida internament, i ni tan sols es veu capaç d'oferir garanties de seguretat a Ucraïna un cop signada la pau sense el paraigua dels EUA. Tota sola Ucraïna no pot", lamenta el director del Cidob.

Una idea que comparteixen tots els analistes és que els propers mesos seran claus, i no només per al futur d'Ucraïna.