Primera condemna d'un soldat britànic per l'homicidi d'un catòlic el 1988
La víctima va morir d'un tret a l'esquena després d'haver superat un control militar a Irlanda del Nord
LondresUn exsoldat britànic ha estat declarat culpable aquest divendres de l'homicidi involuntari d'un ciutadà catòlic a Irlanda del Nord el 1988 durant els anys més durs del conflicte armat. David Holden, de 53 anys, que aleshores en tenia 18, es converteix en el primer veterà de l’exèrcit del Regne Unit condemnat per un delicte dels qualificats històrics, que s’havien de perseguir judicialment segons es va recollir en l'Acord de Pau del Divendres Sant del 1998. L'any vinent tindrà lloc una nova sessió en què es determinarà la pena que haurà de complir.
El procés contra Holden es va reobrir el 2018 arran d'una investigació forense. En el moment de l'homicidi, el soldat estava destinat a la Guàrdia de Granaders. La víctima, Aidan McAnespie, de 23 anys, va morir d'un tret a l'esquena després de passar un control militar, mentre es dirigia a veure un partit de futbol gaèlic, un esport tradicional a Irlanda.
Durant el judici, Holden va assegurar que el tret va ser "accidental". L’excusa que va donar va ser que tenia les mans molles. Però el jutge John Ailbe O'Hara, del Tribunal de la Corona de Belfast, ha conclòs en la sentència que Holden va apuntar amb una metralladora la víctima i va prémer el gallet, assumint que l'arma no estava carregada. "La suposició no s'hauria d'haver fet. L'acusat va prendre un risc enorme sense cap motiu, en circumstàncies en què no estava sota pressió ni corria cap perill”, ha dictaminat O’Hara, que també ha assegurat que l'exsoldat havia ofert un "relat deliberadament fals" dels fets.
Fins ara, sis exsoldats britànics han estat acusats de delictes històrics a Irlanda del Nord, però els casos contra quatre es van desestimar i el cinquè es va haver de suspendre per la mort de l'acusat.
L'any passat, el govern del Regne Unit va presentar un projecte de llei per abordar el llegat dels anys dels disturbis i posar fi de manera efectiva a l'enjudiciament històric dels antics soldats britànics. Segons la legislació, els que cooperin amb les investigacions dirigides per un nou organisme de recuperació de la veritat rebran immunitat processal. Però la legislació, que ofereix una amnistia condicional tant als exsoldats com als exterroristes, ha estat fortament rebutjada per totes les víctimes. Aquest dimecres, el govern va confirmar que hi presentaria esmenes per millorar les condicions de la immunitat judicial.
Holden va ser acusat inicialment d'haver matat McAnespie el setembre del 1988. Amb posterioritat, l'acusació es va retirar. El 1990 Holden va abandonar l'exèrcit.