El president que va dir que declararia la independència si Trump guanyava
El triomf republicà a Washington dona ales als nacionalistes serbis de Bòsnia
BarcelonaEl dia que es va saber que Donald Trump seria el nou president dels Estats Units, el palau presidencial de la República Srpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, es va il·luminar amb els colors de la bandera nord-americana i la cara del líder republicà. El responsable de la decisió era Milorad Dodik, el president d'aquesta entitat amb intencions secessionistes, que també va organitzar una festa amb motiu de la victòria del magnat nord-americà.
"Com que l'ambaixada dels Estats Units a Sarajevo no ha organitzat cap celebració per la victòria de Donald Trump, m’he encarregat de fer-ho com a president de la República Srpska", va escriure el serbobosnià en una de les set publicacions a X dedicades a Trump aquella nit. Abans de la celebració, Dodik va comparèixer amb una gorra de beisbol vermella, emulant la imatge MAGA del republicà, davant dels seus seguidors, que s'havien agrupat al palau presidencial a Banja Luka, la capital. "Per a la República Srpska i per a mi personalment, la victòria de Trump simbolitza un retorn als valors que estimem: la família, la llibertat d'elecció i el dret a preservar les tradicions", va assegurar.
Aquest líder nacionalista i pro-rus ha dominat la política bosniana des del 2006, data en què es va convertir en primer ministre de la República Srpska. Des d'aleshores no ha deixat d'ostentar càrrecs de molta rellevància: ha sigut 10 anys president d'aquest territori i president serbi de Bòsnia –la federació de Bòsnia Hercegovina té una presidència tripartida amb representació d'un serbobosnià, d'un croat i d'un bosnià musulmà.
Igual que Trump, Dodik es presenta davant dels seus seguidors com un líder perseguit injustament pel poder judicial i comparteix amb el republicà el model de lideratge: "Dodik governa de manera autocràtica. No respecta ni els drets humans ni la llibertat d'expressió ni els mitjans de comunicació [...] i equipara les institucions amb ell mateix", afirma a l'ARA Tanja Topic, analista de la fundació alemanya Friedrich Ebert a Banja Luka.
Els seus mandats han estat marcats per intents de bloqueig de les institucions democràtiques i per un discurs secessionista. L'any passat, de fet, va afirmar que “declararia la independència” si Trump tornava a la Casa Blanca. Un avís que cal "prendre's seriosament", segons Topic. Per a aquesta analista, la victòria electoral de Donald Trump ha donat un nou impuls a la proposta de secessió de Dodik: "Està esperant el moment adequat per dur a terme la seva amenaça", alerta.
Una pau inestable
Els Acords de Dayton que van posar fi a la guerra de Bòsnia van establir una divisió territorial en dues entitats –una de majoria sèrbia, la República Srpska, i l'altra de majoria croata i musulmana, la Federació de Bòsnia i Hercegovina– i un organisme internacional encarregat de supervisar el compliment dels acords de pau. Aquesta oficina està encapçalada per l'alt representant, una figura que Dodik no reconeix i que fins i tot ha denunciat als tribunals. Emparant-se en aquesta anomalia democràtica, l'estratègia política de Dodik ha consistit a "demostrar que Bòsnia i Hercegovina és un estat fallit i que no pot existir", explica Topic. Per tant, "la conclusió lògica de la seva política destructiva és que la República Srpska no té més remei que separar-se'n", afegeix.
El moviment més evident en aquest sentit es va produir l'octubre del 2021, quan Dodik va anunciar que la República Srpska es retirava de totes les institucions clau de l’estat tripartit de Bòsnia –incloent-hi l’exèrcit, la justícia i la hisenda– per crear-ne de pròpies. Aquesta desvinculació va ser considerada com una secessió de facto i va ser castigada amb sancions per part dels Estats Units i del Regne Unit.
De fet, la victòria de Trump no va ser l'única notícia que va rebre el líder serbobosnià dels Estats Units el 6 de novembre. Aquell dia també es va emetre una notificació informant que s'ampliaven les sancions de Washington que pesen contra ell i la seva xarxa –família, amics i empreses– des del 2017 per corrupció i per obstruir la implementació dels acords de pau. Aquest és el motiu principal que justifica el suport de Dodik a Trump: espera que li retiri o li redueixi les sancions, explica a l'ARA Berta López Domènech, analista especialista en els Balcans al European Policy Centre.
La irrupció de Trump en l'escenari mundial i la seva passivitat per intervenir en política internacional dibuixa un món en què la República Sprska que imagina Dodik és més viable. D'una banda, la bona sintonia entre Trump i Putin pot donar màniga ampla al president serbobosnià, l'home fort del Kremlin a la regió. D'altra banda, Dodik espera que la bona relació del republicà amb Belgrad –el gendre de Trump ha iniciat grans projectes d'inversió a la capital sèrbia– l'afavoreixi. I per últim, i més rellevant, els secessionistes serbobosnians esperen que l'administració Trump decideixi desvincular-se de la política bosniana i abandonar el rol que tenen a l'oficina de l'alt representant: "Bòsnia depèn del paper internacional de la UE i dels EUA. Per això és tan perillós que Washington decideixi retirar-se", constata López.