Macron apel·la a la "grandeur" francesa en la reobertura de Notre-Dame

ParísTal com va prometre el president de França després de l'incendi que va arrasar Notre-Dame de París, la catedral gòtica reobre cinc anys i mig després totalment renovada. A les set de la tarda d'aquest dissabte, les campanes han tornat a sonar per donar pas a la cerimònia de reobertura. "El món trobarà la catedral reconstruïda i embellida", ha afirmat el president de França, Emmanuel Macron, que també ha agraït "a la nació francesa" la recuperació del temple en un temps rècord. "Hem redescobert el que poden fer les grans nacions: aconseguir l'impossible", ha sentenciat el president.

La cerimònia ha constat de dues parts: el discurs del president i una cerimònia religiosa oficiada per l'arquebisbe de París, Laurent Ulrich. La part religiosa ha seguit ritus històrics de l'Església catòlica plens de simbolisme i de solemnitat: l'arquebisbe ha colpejat la porta central del temple tres cops amb el bàcul i, a cada cop, el cor de Notre-Dame ha cantat un salm a cappella des de l'interior. Al tercer cop s'han obert les portes i ha arrencat la cerimònia.

L'acte ha acabat amb el cant de la Marsellesa i amb un concert que havia de ser en directe, a l'esplanada de davant de Notre-Dame, però que finalment es va gravar aquest divendres davant les previsions de pluja i vent per a aquest vespre. De fet, el discurs de Macron s'havia de fer també a fora de la catedral per respectar la laïcitat de l'Estat, però finalment s'ha fet a dins per esquivar les inclemències meteorològiques. Tot i el mal temps, 4.000 persones han desafiat el fred, la pluja i el vent seguint la cerimònia a través de pantalles gegants que l’Ajuntament ha instal·lat a prop de la catedral.

Homenatge als bombers

El moment més emotiu de la cerimònia ha estat quan desenes de bombers, els que van apagar el foc durant un dia i mig, han desfilat per l'interior de Notre-Dame entre aplaudiments mentre a la façana principal es projectava la paraula "gràcies" en francès. Macron també ha tingut paraules d'agraïment per a tots els treballadors "que han salvat i han reconstruït" la catedral.

Les obres per renovar-la han costat uns 700 milions d'euros i hi han treballat 2.000 persones, sobretot obrers i artesans. Són menys dels 836 milions que s'han recollit entre donacions d'empreses i de particulars. Per a la reconstrucció, molts elements s’han reproduït tal com eren abans de l’incendi, fins i tot utilitzant tècniques artesanes de l’Edat Mitjana. Les obres també han permès millorar el sistema antiincendis amb càmeres tèrmiques. Tot i que la catedral reobre, els treballs de renovació encara seguiran durant almenys tres anys, a partir d'ara centrats sobretot en la part de fora. A l'exterior de la catedral, als laterals i a la part posterior, les bastides són visibles.

La catedral original, en canvi, va necessitar bastant més temps: es va construir durant dos segles, de l’any 1163 a mitjans del segle XIV. La reconstrucció ha introduït elements moderns –com el mobiliari litúrgic– a dins del temple, però ha conservat l’essència de la catedral gòtica. “El món sencer descobrirà l’exterior de la catedral, fidel al seu estat original, i el seu interior transformat, amb una brillantor i esplendor sense precedents”, explicava el responsable de les obres de reconstrucció, Philippe Jost. La llum i la blancor de l’interior de la nova cara de Notre-Dame contrasten amb la pedra enfosquida i la poca llum de la catedral abans de l’incendi.

La reobertura de Notre-Dame aquest dissabte ha comptat amb la presència d'una quarantena de líders mundials, entre els quals el president electe dels Estats Units, Donald Trump; el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski; la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, i el príncep Guillem d'Anglaterra, entre d'altres. El papa Francesc, en canvi, no hi ha estat present.

El papa Francesc va ser convidat per l'Elisi als actes de reobertura, però va rebutjar la invitació. Darrer la decisió del pontífex hi podria haver la seva voluntat de desplaçar-se a indrets més perifèrics, menys massificats, en parròquies modestes. La seva prioritat no són les grans ciutats occidentals riques com París ni els monuments turístics com Notre-Dame, encara que siguin religiosos. La mostra més evident és que la setmana que ve viatjarà a França però serà per participar, a Ajaccio, a l'illa mediterrània de Còrsega, en un congrés religiós.

Moment important per a França

La reobertura de Notre-Dame, un dels símbols de França, és un moment important per al país i emotiu per als parisencs. Després dels Jocs Olímpics que París va acollir a l'estiu, la inauguració de la catedral gòtica era un dels moments més esperats de l'any. En plena crisi política i amb un govern en funcions, el president de la República, Emmanuel Macron, ha fet un parèntesi en les consultes per nomenar un nou primer ministre per poder centrar-se en la reobertura de Notre-Dame. Tot i això, Macron ha aprofitat la presència a París de Trump i Zelenski per reunir-se amb tots dos líders.

Després dels actes d'aquest dissabte, diumenge se celebrarà una missa per consagrar l'altar que també comptarà amb la presència del president Macron –que no combregarà– i d'altres autoritats. Després, la catedral acollirà els primers visitants. Finalment, l'entrada serà gratuïta, però caldrà reservar prèviament una franja horària disponible a través de la pàgina web del temple o de l'aplicació.

Notre-Dame torna a obrir les portes per girar full a un incendi que va encongir el cor dels francesos el 15 d'abril del 2019. Les imatges del foc, del qual no s'han pogut establir les causes, van fer la volta al món. La instrucció judicial de l’incendi encara està oberta. L'última prova que s’ha fet per determinar l’origen de l’incendi és una reproducció en 3D del foc que encara s’està analitzant. Per ara, la principal hipòtesi és que es va tractar d’un incendi accidental. Ara com ara no hi ha cap persona imputada.