La preocupació per Trump envaeix la UE mentre l'extrema dreta obre el xampany

Budapest / LondresLa gran majoria de líders de la Unió Europea s'han hagut de resignar a felicitar a Donald Trump i oferir-se per treballar conjuntament. Els Estats Units, tal com ha piulat la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és "més que un simple aliat" per al bloc comunitari, i les múltiples interdependències –especialment en el camp comercial i militar– els empenyen a intentar mantenir bones relacions. Tanmateix, fa dies que fonts de Brussel·les i els governs europeus admeten que un nou mandat de Trump els desperta grans temors i asseguren que ja tenen a punt un pla de contingència per si el president electe, per exemple, apuja de cop els aranzels contra els productes europeus o talla en sec l'aixeta d'ajuts a Ucraïna.

En aquesta línia, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, han mantingut una conversa telefònica aquest dimecres per coordinar una resposta al segon mandat del dirigent republicà i acostar la UE cap a una menor dependència de la potència nord-americana. "Treballarem per una Europea més unida, més forta i més sobirana en aquest nou context", ha assenyalat el cap d'estat francès.

Ara bé, les reaccions de l'extrema dreta europea a la victòria de Trump evidencien que els perills de la Unió Europea no només són exteriors. La ultradreta, que en general és euroescèptica i prorussa, creix a passos de gegant dins del bloc comunitari i el retorn del magnat novaiorquès només fa que encoratjar-la. Un dels que ha celebrat més de pressa i efusivament el retorn del dirigent republicà ha sigut el cap del govern que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, l'hongarès ultradretà Viktor Orbán, que ja va avançar al Parlament Europeu que si guanyava Trump obriria una ampolla de xampany. "És una victòria molt necessària per al món", ha piulat el primer ministre magiar.

I, per a més inri, Orbán preveu celebrar-ho i brindar amb una cinquantena de líders europeus que rep a Budapest aquest dijous i divendres. Aquesta setmana a la capital hongaresa es crea la Comunitat Política Europea (CPE), un nou organisme que encara abasta més estats que la UE i en un principi va voler constatar l'aïllament de Vladímir Putin, i una reunió del Consell Europeu, que reuneix als 27 caps d'estat i de govern del club comunitari. Per descomptat, la gran qüestió que s'hi discutirà serà el retorn de Trump i, entre d'altres, l'informe de Mario Draghi, que precisament vol impulsar la competitivitat del bloc europeu respecte als Estats Units i la Xina.

El primer ministre hongarès, però, no està sol i diversos dels seus acòlits han sortit a celebrar els resultats dels comicis estatunidencs. El neerlandès Geert Wilders, que lidera el principal partit de la coalició de govern dels Països Baixos, l'ultradretà austríac Herbert Kickl, que va guanyar les anteriors eleccions àustriques, o diferents líders de l'AfD, que ja és la segona força a Alemanya. "És l'hora dels patriotes", s'hi ha afegit Santiago Abascal (Vox).

Amb un entusiasme més rebaixat, també se n'ha alegrat primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que cada vegada guanya més influència a la UE. "Bona feina, president Trump", ha piulat. Tot i que la dirigent del país transalpí no havia mostrat un suport tan explícit a Trump com altres líders europeus d'extrema dreta, s'ha mostrat molt propera al magnat de X i de Tesla, Elon Musk, que ha fet campanya pel president electe dels Estats Units. D'aquesta manera, Meloni es podria erigir en el nexe entre la nova administració estatunidenca i Brussel·les, si bé Itàlia continua per sota del mínim del 2% del producte interior brut (PIB) en despesa militar que exigeix Trump.

La relació especial de Washington i Londres queda en l'aire

Les relacions personals entre Trump i el primer ministre britànic, Keir Starmer, són francament millorables. El 2019, el laborista va assegurar que la “humanitat i la dignitat són dues paraules que no ha entès el president” estatunidenc. I, esclar, quan era a l’oposició, Starmer podia menystenir Trump, però ara ja no. I, fins i tot, a finals d’octubre, sent encara candidat, l'equip de Trump es va queixar dels voluntaris laboristes que feien campanya pels demòcrates, i va amenaçar de denunciar el partit.

Starmer va conèixer personalment Trump el setembre passat, a Nova York, i va dir que després d'haver-hi tractat personalment van "establir una bona relació". Per la seva banda, el ministre d’Exteriors, David Lammy, va dir del president electe que "no només és un sociòpata que odia les dones i que simpatitza amb els neonazis", sinó que també "és una amenaça profunda per a l'ordre internacional, el qual ha estat la base del progrés occidental durant tant de temps".

Apel·lant a la tradicional “relació especial” de la qual sempre parla Londres, el Regne Unit voldria jugar el paper de cap de pont de Washington amb el continent europeu, especialment en uns moments en què el govern laborista es vol acostar a Brussel·les. Londres intentarà convèncer Washington de la conveniència de seguir ajudant Ucraïna, idea que comparteix amb socis europeus de la Comunitat Política Europea, que es reuneixen aquest dijous a Budapest. Com de costum, el Regne Unit voldrà treure pit de la relació de privilegi amb els Estats Units, però Trump és imprevisible, i Europa —el Regne Unit inclòs— potser ha d’aprendre, d'una vegada per totes, a caminar tota sola.