El 'premier' Sunak assumeix la derrota a 48 hores de les eleccions

LondresQuan falten poc menys de quaranta-vuit hores perquè els col·legis electorals s'obrin al Regne Unit, hi ha una incògnita que sembla resolta, si es té en compte la tendència de les enquestes, que és coherent amb els resultats de les eleccions municipals del 2 de maig: el laborisme que encapçala Keir Starmer guanyarà els comicis. Superada aquesta primera casella, l'interrogant de la segona és conèixer la magnitud del triomf, que serà proporcional a la de la catàstrofe que prediuen els sondejos per als conservadors. Sunak ha insistit aquest dimarts que no ha tirat la tovallola. Però tant la seva estratègia –fer campanya bàsicament en districtes on s'apunta una majoria tory per endur-se l'escó– com les seves paraules –diu que cal "evitar una supermajoria" laborista– suggereixen tot el contrari.

Tant és així que el màxim gurú de la demoscòpia del país, el professor John Curtice, de la Universitat de Strathclyde, a Glasgow, ho ha resumit amb una frase lapidària: "Hi ha més possibilitats que un llamp caigui dues vegades al mateix lloc, i encara una mica més, que no que Rishi Sunak continuï com a primer ministre". El premier s'ha limitat a respondre-li dient: "És la seva visió, però jo continuo lluitant per cada vot".

La predicció de Curtice és dolenta, sens dubte. Però encara podria ser pitjor. Perquè en algunes projeccions de vot fetes districte per districte –estan en joc 650 circumscripcions–, els conservadors no superen els 55 diputats, dels 365 que van obtenir el 2019. A hores d'ara, però, un escenari proper a l'aniquilació total és, malgrat aquestes dades, un fet difícilment imaginable.

Seguint el mateix model demoscòpic, en el millor dels casos el mateix professor Curtice suggereix que els conservadors obtindran només 98 escons. Si, per contra, el model d'enquesta és el convencional, amb una distribució de seients proporcional per tot el país en relació amb el percentatge d'intenció de vot general, el govern encara esmortiria el cop i s'enduria 191 diputats, mentre que els laboristes n'aconseguirien 370, 56 per sobre de la majoria. El primer model és molt més exacte.

Algunes de les enquestes d'aquest primer model indiquen, fins i tot, que el premier Sunak no revalidarà el seu escó, a la circumscripció de Richmond & Northallerton, a Yorkshire (nord d'Anglaterra). Si això es confirmés el daltabaix seria històric, perquè fins ara cap premier no l'ha perdut mai.

¿És possible un terratrèmol d'aquestes característiques? Yorkshire és un territori conegut per l'ondulació dels seus turonets i per l'elegància dels carrers dels seus pobles: ras i curt, és la quintaessencia de l'Anglaterra rural. Tot això, però, emmascara una situació de degradació i privació agudes. I el laborisme ha vist augmentar recentment el seu suport en àrees similars a tot el país.

Els ministres, també amenaçats

Així i tot, seria un eufemisme benintencionat dir que els laboristes ho han fet bé en aquesta zona. Al contrari. Tradicionalment el seu suport ha sigut mínim en aquestes latituds. Ni una vegada en aquest segle el Consell de Districte de Richmondshire ha escollit un conseller laborista. Hi ha pocs activistes del partit, pocs candidats al Consell i molt poc esforç organitzat. ¿Les coses poden ser diferents aquesta vegada? ¿Hi ha vot ocult laborista que faci perillar les opcions de Sunak de salvar els mobles?

En l'elecció parcial de Blackpool South, que va tenir lloc el 2 de maig, l'oposició va obtenir una esclatant victòria, amb una variació del vot dels tories als laboristes en relació amb les eleccions del 2019 del 26%. I Blackpool South, al nord-oest d'Anglaterra, és considerat un dels patis del darrere de la circumscripció per la qual es presenta Rishi Sunak. Per tant, malgrat una història constant de suport als conservadors, totes les opcions estan obertes.

L'amenaça sobre Sunak és real, però no és la més greu. A l'executiu hi ha almenys 10 o 12 dels 26 ministres que podrien perdre l'acta de diputat, segons una altra enquesta de YouGov difosa per Sky News, i que també segueix la metodologia de districte a districte. En aquesta mostra la majoria laborista arribaria als 194 escons, encara més alta que l'aconseguida per Tony Blair el 1997, que només va arribar als 179.

En aquest context la jornada de dijous pot suposar la pitjor derrota conservadora des del 1906. El cap del ministre d'Economia, Jeremy Hunt, corre perill. També el del de Defensa, Grant Shapps; el del de Justícia, Alex Chalk, i el de la d'Educació, Gillian Keegan. Així com, entre d'altres, el de Penny Mourdant, la líder de la Cambra dels Comuns i una de les dones que sempre han figurat a la llista d'aspirants al relleu del premier. Però les regles conservadores no permeten que el líder no sigui diputat. Per tant, en cas d'escabetxina les opcions per trobar un nom a dins del barret es reduirien molt.

En bona part la sort dels conservadors dependrà de l'èxit o el fracàs del Partit Reformista, del xenòfob i populista Nigel Farage. En les últimes hores un altre sondeig difós pel diari proconservador The Daily Telegraph indica que la distància entre els dos principals partits s'ha reduït quatre punts en relació amb la setmana passada, sobretot per la caiguda del suport a les files de Farage, que s'havia menjat vots governamentals.