La 'premier' que ha durat menys que un enciam

BarcelonaLiz Truss ha fet història aquest dijous i s'ha convertit en la premier més fugaç del Regne Unit. Només 45 dies després d'haver estat escollida –i hores després d'haver assegurat que era "una lluitadora" i que no plegaria–, s'ha vist obligada a acceptar la derrota: han sigut menys de sis setmanes de caiguda lliure.

L'excepcional brevetat del mandat de Truss ha quedat il·lustrada amb la mofa insistent del diari Daily Star, que ha dedicat diverses portades a fer apostes sobre si Truss duraria més com a premier del que dura un enciam. L'escarni ha arribat a tal punt que el diari havia obert un canal en directe a YouTube en què apareixia un enciam que anava veient passar el temps, amb diferents abillaments i attrezzos. Després de la dimissió de Truss l'enciam en qüestió celebra una festa amb xampany i banderetes britàniques: "Aquest enciam ha sobreviscut a Liz Truss".

Aquesta és la cronologia de l'efímer pas de Liz Truss pel número 10 de Downing Street.

5 de setembre: El Partit Conservador escull la fins llavors ministra d’Exteriors, Liz Truss, com a successora de Boris Johnson al capdavant del govern britànic.

6 de setembre: Truss visita la reina Elisabet II al castell de Balmoral, a Escòcia. Aquesta seria l’última aparició pública de la monarca perquè dos dies després va morir.

23 de setembre: El llavors ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, presenta el pla econòmic del govern de Truss. Anuncia la baixada més gran d’impostos de l’últim mig segle sense cap concreció sobre com finançar-la. La lliura es desploma. És el principi de la fi de la primera ministra.

28 de setembre: El Banc d'Anglaterra intervé i compra deute públic a llarg termini per intentar estabilitzar el mercat.

3 d'octubre: Truss fa marxa enrere i retira els seus plans de rebaixa fiscal a les rendes més altes.

14 d'octubre: Destitueix un dels seus aliats més ferms i amic polític, el ministre d'Economia Kwasi Kwarteng, per intentar salvar el seu propi cap, cada vegada més qüestionat pels pesos pesants del Partit Conservador.

19 d'octubre: Dimiteix la ministra d'Interior, Suella Braverman, admetent una "infracció tècnica" per haver enviat un document oficial sobre immigració, a través del seu correu electrònic particular, a una persona no autoritzada a rebre'l. Va ser poques hores després que Truss es defensés en una compromesa sessió de control a la Cambra dels Comuns, on va assegurar que no dimitiria: “Soc una lluitadora i no abandono”.

20 d'octubre: Anuncia la dimissió després de només 45 dies en el càrrec.